Jump to navigation
- Quantes vegades us han dit últimament que és una bogeria fundar una editorial amb la quantitat de llibres que es publiquen avui en dia?Abans que ens ho diguessin, ja ens ho dèiem nosaltres mateixos! Però al mateix temps també hem detectat una mena de complicitat i de bones vibracions de gent que ens ha animat i ens ha encoratjat a fer-ho. És cert que hi ha moltíssims llibres, però tenim la convicció que pels llibres de qualitat sempre hi ha un espai. Sempre hi ha un gruix de bons lectors que tenen aquesta sensibilitat i capacitat de deixar-se sorprendre, de no transitar sempre pels mateixos camins o per lectures previsibles. Els agrada que algú els ofereixi noves emocions. Davant d’aquesta allau infinita de publicacions, la funció dels editors i també dels llibreters, és actuar com a elements que filtren, assessoren i recomanen. El factor prescriptor, que se’n diu.
- Sempre dic que em fa molta ràbia saber ja d'entrada que no tindré prou temps a la vida per llegir tot el que voldria llegir...Amb això s’hi ha de conviure... Podríem no mirar res del que es publicarà d’ara endavant i tampoc hi hauria manera de llegir grandíssimes obres indiscutibles que s’han escrit al llarg de la història de la humanitat. Un és incapaç de llegir-les, perquè a més a més també ve de gust estar al dia del que va sortint. És absolutament indigerible, s’hi ha de conviure i també s’ha de treure la pressió de les novetats. Qualsevol llibre no llegit és una novetat. Si algú no ha llegit 'Guerra i pau', doncs 'Guerra i pau' és una novetat. I és una novetat fantàstica, i tampoc passa res si no la llegeixes, perquè mentrestant hauràs llegit altres coses.
- En aquest context és com neix Eclecta Editorial, després d’haver obert a Lleida la llibreria La Fatal el 2021. Quins van ser els detonants que us van portar a crear aquest nou projecte?Doncs és una suma de casualitats i predisposicions. Quan vam obrir la llibreria ja ho vam valorar. Ens venia molt de gust perquè sempre hem estat molt propers al món del llibre i de la lectura. Si mires el denominador comú del que hem fet al llarg de la vida, passant per diferents etapes i ocupacions laborals, la lectura sempre hi ha estat. I, per tant, al voltant del fenomen literari hi havia diferents aproximacions. D’una banda, continuar sent lector i no fer res; de l’altra escriure, però com que no en saps prou tens el bon criteri de no fer-ho i així és com va néixer La Fatal, amb la voluntat de no ser només un dispensador de llibres ni un artefacte comercial, sinó ser el que ha acabat sent, un espai de dinamització cultural, on passen moltes coses. El llibre és exactament igual tant si el compres a La Fatal, a la Caselles o a l’aeroport de Madrid. En canvi, totes aquelles coses que pots fer-hi al voltant, com portar autors, traductors, construir grups de lectura, d’escriptura o dinamitzar el món literari és singular de cada espai. La Fatal, com qualsevol llibreria, és un projecte de quilòmetre zero, de barri, de ciutat perquè el radi d’influència és el que és. En canvi, Eclecta està pensada justament com a element complementari. No està pensada només per abastir els lectors de la Zona Alta o de les terres de Lleida, sinó que vol esdevenir una editorial homologable a qualsevol de les editorials normals, és a dir, que trobes els seus llibres arreu.
- Teniu el vincle entre la llibreria i l’editorial. Què us ha ensenyat La Fatal sobre el públic lector i com pot influir això en la manera com voleu editar?Ens ha servit de molta ajuda. A La Fatal tenim grups de lectura amb molt bons lectors, que són eclèctics per definició. És rar que un lector només vulgui llegir, per exemple, poesia catalana del segle XIX. Els bons lectors llegeixen narrativa, assaig, poesia, en català, en castellà o en altres llengües originals. Tenen interessos múltiples, canviants i estan disposats a deixar-se sorprendre. També en funció de la biografia lectora de cadascú, et vas tornant més exigent, més refinat i amb ganes d’emocionar-te i il·lusionar-te per coses noves. En aquest sentit, tenim la voluntat de fer llibres que no estiguin tallats per un patró ni temàtic, ni d’època, sinó que el denominador comú sigui la qualitat literària, i això no és fàcil d’acotar, però sí que es pot identificar. La qualitat literària és difícil de definir, però crec que és fàcil de reconèixer quan hi ha una veu narrativa que t’atrapa, quan hi ha algú que és capaç de tenir una mirada pròpia sobre el món. Muñoz Molina tenia una frase que a mi m'agrada molt que deia que els grans escriptors ens plagien, que un gran escriptor és aquell que és capaç d'explicar allò que nosaltres només som capaços de sentir quan llegeixes una cosa que sembla que t’estiguin radiografiant, que estan explicant exactament allò que has pensat, que t’ha passat o has sentit. Aquesta és la grandíssima virtut de la literatura.
- Tota editorial neix d’un primer llibre. Quin ha estat en el vostre cas el que us ha fet tirar el projecte endavant?El detonant va ser una situació que es va donar fa uns tres anys, quan Pedro Olalla va venir a la llibreria a fer un curs. És un dels màxims especialistes en cultura clàssica, un hel·lenista. Viu a Atenes, és professor a la Universitat d’Atenes i té una llarguíssima obra assagística publicada a Acantilado. És un autor d'un prestigi internacional considerable. Va venir a fer un seminari sobre el món clàssic a la llibreria i també a l’espai que tenim a Barcelona i d’allà en va sortir una bonica relació d’amistat. Ens va explicar que feia una vintena d’anys que tenia un llibre publicat a Grècia, en grec, i que una de les seves il·lusions seria, a banda de continuar augmentant la seva producció, recuperar aquell atles mitològic perquè és una obra de tota una vida, una obra monumental que havia quedat com a descatalogada. I tot va començar per aquí. Mirant com podíem ajudar-lo, moure algun contacte, vam pensar a coeditar-lo assumint la meitat de la participació amb una editorial i finalment vam dir, doncs ho fem nosaltres! I ja que ens hi havíem de posar, doncs tot aquest desplegament només per a un llibre no tenia massa sentit i en realitat ens venia molt de gust des de feia temps donar el tret de sortida al projecte editorial.
- Aquest estiu vaig llegir 'La llibretera de París' (Navona) de Kerry Maher que explica la història de Sylvia Beach, creadora de la llibreria Shakespeare and Co de París i com ella es va aventurar a editar i publicar un llibre que ningú més s’atrevia a fer: 'Ulisses', de James Joyce. El vostre inici em recorda a aquest gest d’amor per la literatura, no deixar que un llibre es quedi sense casa i no pugui transcendir.Exacte. I en aquest cas, salvant totes les distàncies amb l’'Ulisses', aquest és un llibre que mereix tenir una vida i una presència perquè és una obra d’impacte. Tots els llibres que farem volen ser atemporals. El 'Atlas mitológico de Grecia' de Pedro Olalla és igual llegit avui que llegit d'aquí a vint-i-cinc anys, perquè allò no canviarà. 'Vida de Tolstoi', que publicarem a finals de novembre, també, perquè òbviament no canviarà la seva vida. Volem publicar llibres que tinguin una vigència que vagi més enllà de la immediatesa perquè els grans temes, els temes universals que són els que suporten la literatura, és igual que t'ho expliqui un molt bon llibre escrit avui, que un altre escrit fa dos o tres segles, perquè continuen sent vigents.
- I a partir de Pedro Olalla, n’arriben altres. En teniu una dotzena en preparació, llibres eclèctics, inèdits en català o castellà, traduccions, autores llatinoamericanes i també de Lleida. Com arribeu a aquests llibres, com planifiqueu què publicareu?La paraula planificació és ambiciosa i generosa. Comença quan poses la pilota a rodar i apareixen coses. Per exemple, parlant amb l’Arnau Barios. Ell és de Térmens i és el millor traductor del rus al català, vivia a Sant Petersburg i ara està a Varsòvia. Li vam preguntar què hi havia a les llibreries russes que encara no hagués arribat aquí i ens va recomanar molt encesament 'Vida de Tolstoi', escrita per Andrei Zorin, un professor rus que és catedràtic de literatura russa a Oxford del qual, òbviament, no en sabíem més. És un referent indiscutible, d’un prestigi monumental i la seva obra encara no ha arribat aquí, ni en català ni en castellà. De la mà de l’Arnau vam aconseguir els drets de l’obra i ell l’ha traduït al català. La publicarem a finals de novembre i ara també s’està traduint al castellà i arribarà probablement al maig. Altres casos són lectures que teníem de fons d’armari i que detectes, com 'Els idus de març' que és la nostra posada en escena amb la novel·la de Ferran Sáez, 'L’altra hipòtesis'. 'Els idus de març' és la novel·la favorita de Gabriel García Márquez, una novel·la de culte que aquí, en llengua castellana, ha passat desapercebuda, i en català no existia. Aquí detectes un forat i dius, un autor com Thornon Wilder, que té tres premis Pulitzer, que García Márquez diu que és un dels seus autors de capçalera i que aquesta és la seva obra preferida... És una oportunitat per tirar-s’hi de cap. O la Marina Berri, una professora argentina que fa un any va guanyar un premi prestigiós d’assaig convocat per deu països llatinoamericans. Hem aconseguit els drets de 'Alfabeto ruso' i és una molt bona oportunitat, perquè és un llibre atemporal que parla de la literatura, la cultura, l’art, el cinema rus i la seva fascinació pels grans autors russos. Tornem al que dèiem abans, això no està lligat a l'actualitat i constitueix aquesta declaració d'intencions: volem fer això. I entremig podem calçar algun autor lleidatà? Sí, però no perquè sigui lleidatà, que això no ens cansarem de subratllar-ho. Ningú li pregunta a Shakespeare o a Dostoievski on va néixer. Evidentment, tothom és local, però les grans obres tenen aquesta capacitat de transcendir, encara que estiguin ambientades als carrers de Sant Petersburg o als carrers del barri de Balàfia. És irrellevant perquè si l'obra és bona l'ha de poder llegir un lector de qualsevol part del món i en qualsevol època.
- Per poder arribar a tot arreu, publicareu tant en català com en castellà.Sí, per una qüestió de proximitat hi ha la coexistència de les dues llengües, el català i el castellà. Tenir Marina Berri amb una obra en castellà, sent ella una escriptora argentina, no té cap sentit traduir-la al català, igual que el 'Atlas mitológico de Grecia', que per la seva dimensió no té un públic suficient en català per a fer-ho. Tenim mirada ambiciosa, però també d’humilitat i amb la voluntat de fer arribar autors catalans al castellà. A l’abril-maig de l’any vinent començarem a traduir l’obra de Melcior Comes. És un dels millors autors catalans contemporanis, està carregat de premis i cada novel·la seva és una meravella. És un despropòsit que no estigui traduït al castellà. Aquesta és una línia que volem engegar, agafar autors catalans d’ara, o de fa uns anys, i intentar dur-los al nostre ecosistema més proper, que és la llengua castellana i normalitzar els vincles culturals que traspassen llengües i fronteres.
- Parlàvem abans d’autors desconeguts o que no han estat traduïts. Com s’aconsegueixen els drets per publicar aquests llibres?Els autors tenen drets de producció intel·lectual i normalment hi ha algú que és el depositari que gestiona aquests drets o els agents editorials. Els drets tenen un període de temps determinat, que normalment està al voltant dels set anys, sigui per una llengua o àmbit geogràfic. D’Andrei Zorin, per exemple, tenim els drets en català i castellà durant set anys, com si fos el lloguer d’un pis. Passat aquest temps si segueixes interessat a continuar tenint els drets, es pot ampliar. És un mercat molt viu. La Marina Berri per exemple la vam conèixer a través d’una agència amb qui estàvem parlant pels drets de la novel·la 'Animal Triste' de Monika Maron, una autora alemanya que té aquesta novel·la fantàstica, que en català està publicada per Club Editor, però que en castellà no existeix i això és una anomalia. La casa editora és d’Hamburg, aconseguim els drets per publicar-la en castellà i mentre parlàvem amb l’agència de Barcelona que representa els drets de l’agència alemanya, ens expliquen que des de l'Argentina els ha arribat un manuscrit que ens podria encaixar amb el projecte i així és com ens fan saber que existia Marina Berri i 'Alfabeto ruso'. Els canals bàsicament són les agències, però després també tenim prescriptors, com el Francesc Serés, molt bon escriptor i amic que viu a Àustria. Quan hi parlem li diem que aixequi el cap i quan vegi gent que sota el seu criteri, consideri que pot fer el salt, ens pugui alertar. Un cop passa això, en acabat has de buscar la part legal, però aquí el més important és detectar el talent i a mesura que vas ampliant la xarxa és més fàcil.
- I als autors lleidatans que teniu en catàleg, com els heu "descobert"?Publicarem la novel·la 'Sota la pell, un arbre' de Pere Pena, que ens arriba perquè l’escriptor Emili Bayo ens diu que el Pere té una novel·la boníssima que és fantàstica. I la Chari Rodríguez, que ha fet una cosa extraordinària, és una bogeria. No havia publicat mai i un dia llegeixes el que ha fet i dius... Això és boníssim! És molt millor que la majoria de les coses que es publiquen. En el seu cas vam veure com ho podíem moure, li vam enviar a Eloy Tizón i li farà el pròleg. També hem parlat amb Olga Merino i altres autors per mirar d’obrir portes i que, per exemple, a un lector de Guadalajara li puguin dir: “Tu no saps qui és Chari Rodríguez, però jo et dic que la llegeixis”. Quan surt un autor nou amb editorial que reconeixes, te’n refies, però nosaltres som editorial nova i llavors necessitem el paraigua de prescriptors, com la Carlota Gurt que ens ha fet el pròleg d’'Els idus de març' i ens ajuda a posar-nos en circulació perquè això costarà molt i serà duríssim. Entrem en un ball que ja està ple de gent ballant. Hi ha transatlàntics i nosaltres som una zòdiac, però tenim més mobilitat i independència a l’hora de decidir què fem i què no fem.
- Com visualitzes Eclecta en cinc anys?Doncs aquesta és la gran pregunta. És molt difícil, però voldríem aconseguir establir-nos dins de l’escosistema d’editorials independents de classe mitjana. Hi ha els grans grups, que només fan que devorar i ampliar cada vegada el catàleg de les petites editorials independents, els segells que en la majoria dels casos són els que aporten la qualitat. Volem instal·lar-nos en el grup d'editorials que tothom pot tenir al cap, com són Periscopi, l’Altra Editorial, Males Herbes, Acantilado o Libros del Asteoide, que tenen una llarga trajectòria i que, sobretot, tant els llibreters com el públic lector li aporten aquella garantia de rigor, de tria ben feta, d'edicions molt curoses i molt ben fetes. La voluntat és que el lector pugui associar Eclecta amb qualitat, que es deixi seduir i poder ingressar en aquest espai mental de referència.
Web Eclecta
