Jump to navigation
- Quan i com us vàreu endinsar en el món de la música? - Joanjo: De petit era el típic nen que agafava pots de pintura i paelles i les deixava fetes una birria... La meva mare, després de renyar-me, em va apuntar a classes de piano quan jo tenia 8 anys. La veritat és que vaig fer una setmana de piano i ho vaig deixar perquè no em motivava gens ni mica, no m’anava el rotllo. Passat un temps, als 13 anys em vaig assabentar que a la meva escola donaven classes de bateria. Va ser llavors quan vaig començar a aprendre’n una mica i als 17 anys vaig trobar músics de la meva edat per composar un grup. Quan tocava amb grup veia que ‘allò era lo meu’.- Camilo: Doncs per la meva part, és una tradició familiar escoltar AC/DC a diari, per tant com comprendreu des de ben petit que escolto música rock. Vaig estudiar música 10 anys a l’Auditori de Lleida, una vegada finalitzats aquestsvaig fer un pas més enllà i vaig decidir tocar la guitarra, somni que no vaig complir durant els meus estudis musicals... Vaig comprometre’m a formar un grup, i després de varies modificacions, aquí estem, els 4 junts gaudint del que més ens agrada, que es lluitar pel nostre somni!- Marc: Sempre he sentit passió per la música, des de ben petit, però no va ser fins als 12 que vaig descobrir l’estil que em va motivar a aprendre tocar la guitarra. No tenia coneixença del que era el metall i el rock dur, i des d’aquell moment que en vaig escoltar una mica, se’m va obrir un nou món i tinc la meta de seguir progressant i lluitar pel meu somni, que és ser una estrella del rock.- Com us vàreu conèixer?- C.: Doncs és tan simple com Facebook. Ni ens coneixíem, ni sabíem com tocàvem, ni realment sabíem si el que anàvem a fer prosperaria com a conjunt. Però des de primer moment vam coincidir amb molts aspectes importants com per exemple l’amistat. Així ens vam conèixer amb el Joanjo. Amb el Marc, ja va ser una 'relació més buscada'. Necessitàvem un guitarrista solista, y jo el tenia en ment, ja que l’havia vist tocar vàries vegades i em va quadrar molt tant en estil, persona i sobretot musicalment. Per últim amb el Borja, donat que ens vam quedar sense baixista, buscant a fons no vam trobar ningú disposat a seguir amb el nostre projecte més que ell. Donat que ell és de Monzón, necessitàvem compromís i exigència, ja que ens trobàvem en un moment de creixement. Sense dubte que va complir des del primer moment i va adaptar-se al nostre estil sense cap problema!
- Com és que us vàreu decantar per l’estil hard rock?- Tots: No volíem fer res que no ens omplís musicalment, per tant, l’estil que més ens defineix com a grup és el hard rock. És veritat que últimament estem evolucionant a un estil propi, fruit del treball en grup i l’aportació de cada membre a la composició. Cadascú tenim un estil diferent dintre del rock, cosa que crea un còctel d’aportacions que es plasmen a les nostres creacions, fent així temes amb un estil Hard Rock 'Steinbockitzat'!- Us doneu a conèixer l’any 2013 amb el nom ‘Steinbock’. Com l’escolliu?- T.: Us ho expliquem ràpid, estava un conegut del grup coneixent-se amb profunditat amb el senyor Roca, suposo que sabeu de qui parlem... Estava llegint una revista tranquil·lament assegut al tro quan va veure un article de cabres salvatges i aquesta estava traduïda a l’alemany: 'Steinbock'. Després ens va fer la proposta al grup i ens va semblar ideal, s’ha de dir que és un amic una mica especial.- En els vostres inicis vàreu participar en dos concursos musicals, el ‘Directe 2014’ i el ‘Pepe Marín Rock Festival XI’. Què us emporteu d’aquestes experiències?- T.: Estem molt contents d’haver pogut emportar-nos dos grans premis, però estem molt més orgullosos del simple fet d’haver-hi participat. Steinbock sempre ha apostat per la ciutat de Lleida com un agraïment al que ens ha donat, i el Directe i el Pepe Marín són concursos on vam poder conèixer molt grups que compartien el mateix entusiasme per la música que nosaltres. Lleida està plagada de músics fenomenals, però val molt la pena anar coneixent-los a poc a poc, perquè a més d’aprendre anem creant una xarxa de músics que ens ajudem els uns als altres i on es deixen les enveges a un costat per a col·laborar tots amb el projecte de tots.- Porteu a l’esquena dos EP’s, ‘Steinbock’ (2015) i ‘Black Gold’ (2016). I fa poc heu presentat nou tema, ‘Jump!’. Què me’n dieu d’aquest darrer?- T.: 'Jump' ha sigut un single gens premeditat. Actualment estem preparant el que serà el nostre primer àlbum de 10 cançons així que portem una temporada tancats al local i volíem donar als nostres seguidors una sorpresa i creiem que ho hem aconseguit. 'Jump' és un petit tastet del que volem compartir amb el nou àlbum. Guitarres contundents, melodies estimulants, bateries marcades i versàtils, línies de baix presents i veus amb energia. A més de la càrrega musical, el videoclip i la lletra insinuen una crítica al mercat negre d’animals, la caça furtiva i el masclisme.- La major part de les vostres cançons són temes propis, moltes els quals tenen un missatge molt reivindicatiu al darrere. En què us inspireu a l’hora de compondre?- T.: En la composició la música i la lletra passen processos separats. La música és la nostra vàlvula d’escapament més inconscient que se’ns escapa en forma de riffs i ritmes. La lletra surt d’inspiracions del nostre dia a dia, però sobretot intentem donar veu a aquells inputs que ens afecten més. Tenim cançons que parlen de persones que han marxat de la nostra vida, d’amor, de bogeria, de la caça furtiva, d’adrenalina, de la cobdícia humana...- A què canteu?- T.: Cantem sobre la societat i per a la societat. No som un grup polític, però volem transmetre i conscienciar a la gent sobre les injustícies i el mal que està fent l’ésser humà al planeta. A més a més de créixer, volem transmetre valors positius a les persones que ens escolten.- Què sentiu en trepitjar l’escenari i sentir el caliu del públic?- T.: És una sensació única: adrenalina pura. Ens encanta veure la gent que gaudeix amb la nostra música, que canta, salta, balla... De fet, és un dels motius principals per els quals seguim lluitant. Sense l’ajuda de la gent que ve a veure’ns als concerts, no seríem ningú, per tant, tenim l’obligació de demostrar la nostra feina i fer gaudir a tothom, per tant les ganes de pujar a l’escenari sempre són màximes.- Quin canvi voldríeu provocar amb els vostres temes?- T.: Volem conscienciar i canviar la societat, però també volem canviar el món de la música, ja que actualment sabeu com està l’escena musical i les bandes emergents tenen escasses oportunitats per sortir endavant per molt que treballin. Així doncs, volem arribar alt i des de dalt, poder canviar aquest sistema.- Si haguéssiu d’escollir un referent musical (solista, banda,...), quin escolliríeu?- C.: Principalment Metallica. Són els meus ídols. Amb tot i això no significa que em quedi sol amb ells. M’encanta la música i estic obert a tot tipus d’estils, referències y novetats.- M.: Principalment Metallica com ha dit el meu company, ja que és el grup que ens ha influenciat des d’un principi a la banda i la majoria hem crescut amb ells. Vull afegir Tremonti i Avenged Sevenfold, dues bandes modernes que també ens han influenciat (a mi sobretot), i que m’han ajudat a inspirar-me en la composició del nou àlbum.- J.: En el meu cas, Metallica ha sigut la banda que m’ha anat acompanyant des que vaig entrar al grup, però no és la meva major influencia. El que més m’agrada escoltar és el hard rock americà o sureny, per això la meva major influencia a la bateria són els 'Black Stone Cherry' o tirant cap a un estil més de metalcore, els 'Five fingir death punch'. Busco riffs que moguin, ritmes contundents i ràbia a la veu del qui canta.- Amb qui us agradaria compartir escenari o gira musical?- T.: Qualsevol grup amb el que donéssim el màxim als concerts. Evidentment ens agradaria tocar amb gent gran, però dintre de les nostres possibilitats ens conformem amb tocar i anar-nos fent grans a poc a poc, pas a pas. Tenim la gran sort d’haver tocat amb grups molt grans del nostre estil dins d’Espanya, ara sol ens queda millorar i anar superant les fronteres de la música autogestionada.- Envieu un missatge a tots els nostres lectors i lectores!- T.: No deixeu que mori el rock, assistiu als concerts, doneu suport a les bandes emergents i ajudeu-nos a canviar el món de la música. I sobretot, gaudiu d’aquesta música! Es sap que per gustos colors, però hi ha molta varietat i treball darrere, i tots podem aportar el nostre granet d’una manera o altra!
SteinbockDescobreiu 'Jump', el seu darrer videoclip
