Cristina Mongay
,
03/05/2018
Música

Fox System: "Cantem a tot el que ens envolta i a tot el que ens molesta"

Fox System és una jove banda punk rock de Rosselló que acaba de presentar la seva primera maqueta
Fox System

Foto: 

Cedida
Fox System sobre l'escenari
L'Albert i el Genís Casanovas, el David Robles i el Ricard Zapater són Fox System, una jova banda punk rock de Rosselló que ha pujat a l'escenari per quedar-s'hi! Fa unes poques setmanes van presentar la seva primera maqueta homònima. Parlem amb ells!
«No fem cançons boniques i virtuoses perquè puguin sonar a la ràdio. Fem cançons que siguin com una puntada directa a l’orella»

- Quan i com us vàreu endinsar en el món de la música?
- Genís: Sempre he escoltat rock. Primer els clàssics que escotaven els meus pares, i amb el temps vaig anar descobrint grups de hard rock i punk que han estat els que m’han influenciat. Quan era petit em pensava que tenir un grup estava reservat a músics virtuosos i gent que estudiava musica, fins que vaig veure per primer cop als Roots The Cool, un grup del meu poble. Vaig pensar que si ells podien tenir un grup sent de Rosselló i sent gent normal, jo també podria. Des de llavors, no he parat de tocar fins arribar on sóc ara!

- Ricard: A casa meva sempre s'ha escoltat molta música, i sobretot molt variada, per tant la música ha format part de la meva vida des que tinc ús de raó. Tot i que si he d’escollir un moment clau en el qual em vaig endinsar més a fons en el món de la música, aquest és quan vaig començar a tocar la guitarra. Aquell moment va ser quan vaig començar a explorar més enllà dels clàssics i vaig començar a fixar-me més en les melodies per a poder agafar idees per a cançons.

- Albert: Quan vaig fer la primera i última comunió ja vaig voler una bateria. Sempre   petit estava tocant amb els dits i amb bastons els plats, bidons o a qualsevol cosa, ja que sempre ho he portat a la sang el ritme. Recordo que mentre els meus amics, per la festa major, anaven als autos de xoc, jo anava amb mons pares a veure l’orquestra Maravella. Em quedava mirant tot el concert al bateria i quan arribava a casa practicava. Sempre m’ha agradat el so de la bateria i el que es pot arribar a fer amb ella.

- David: Des que era un embrió que m’agrada la música! Seriosament, tot va començar quan, de petit, vaig descobrir uns discs dels Beatles que tenia el meu pare. Aquelles melodies perfectes van ser tota una revelació! Em vaig passar molts anys escoltant i col·leccionant música però mai m’havia plantejat tocar un instrument, ni molt menys apuntar-me a classes.  Tot plegat em semblava massa complicat! Però un bon dia vaig escoltar el primer disc de la Velvet Underground i em vaig quedar petrificat del seu minimalisme i de la contundència d’aquelles cançons. En aquell moment em vaig convèncer que tenint un mínim d’intuïció es podien crear cançons. Al cap i a la fi, estem parlant de rock & roll.

- Com us vàreu conèixer?
- Tots: Al ser del mateix poble els quatre ens coneixem gairebé de tota la vida. El Ricard i el Genís són amics des de petits, i fa uns anys van començar a tocar junts per passar l’estona. Aviat es va unir l’Albert, que es cosí del Genís, a la bateria i així va començar Fox System. Uns mesos després li vam dir al David, que era amic del Albert i el Genís des de feia anys, si es volia encarregar de la guitarra i les segones veus. I així es va crear la formació actual!

- Com és que us vàreu decantar per l’estil punk rock?
- T.: És un estil que ens agrada a tots, tot i que cadascú de nosaltres tenim les nostres preferències i gustos. És un estil molt flexible i ens permet fer cançons molt variades. De totes maneres, no el vam escollir explícitament, sinó que va anar sortint mentre anàvem tocant i fent cançons.

- Us definiu com una banda que ‘ningú va demanar’ i que les seves cançons són ‘ràpides, senzilles i directes’. Què m’expliqueu al respecte?
- T.: La frase ‘el punk rock que ningú va demanar’ l’utilitzem irònicament. La gent ara no demana punk-rock, la gent no vol que quatre joves s’animin a crear un grup per queixar-se de tot el que els sembla injust. El que ara la gent demana (i sobretot la gent de la nostra edat) és reggaeton a tot drap, pachangueo, manelades i cançons que parlin sobre sentir-se orgullós de ser un alienat. Crear un grup com Fox System és anar a contra corrent de tot el que s’imposa a dia d’avui, i això ens fa sentir especialment orgullosos.

Respecte als adjectius de ‘ràpides, senzilles i directes’ no hi ha gaire secret. No fem cançons boniques i virtuoses perquè puguin sonar a la ràdio. Fem cançons que siguin com una puntada directa a l’orella. A molta gent no li agraden, però a les farmàcies venen taps per les orelles molt barats… tot té solució (riures)!

- Les vostres cançons són temes propis, en què us inspireu a l’hora de compondre?
- T.: Normalment al composar el que fem és el següent. El Ricard, el Genís o el David porten una idea, riff o melòdia preparada de casa i un cop al assaig entre tots li donem forma. Finalment el Genís li posa la lletra. El vam escollir a ell com a cantant perquè no vam trobar a ningú més i, encara que no sàpigues cantar, és un poca vergonya amb un baix sentit del ridícul. Les influències al composar provenen dels gustos musicals de cadascú i del sentiment que tinguem dins al composar-ho. Per exemple, tenim cançons que beuen del punk melòdic i són més fresques com 'Una cançó per tu', altres cançons venen més del grunge i són més dements com 'Toxicoman de Soledat' o del hard-rock com 'Hijos del Rock'.

- A què canteu?
- T.: A tot el que ens envolta i a tot el que ens molesta. Hi ha lletres que parlen de personatges o situacions quotidianes i altres que, mitjançant alguna metàfora, protesten contra alguna problemàtica o injustícia. Per exemple, l’última cançó de la maqueta, 'El Nàufrag', és una metàfora d’una persona que ho ha perdut tot a causa de la crisi econòmica. D’altres vegades deixem de metàfores i subterfugis i ho escopim directament, com passa a 'Morts a la Ciutat' (també està a la maqueta). Acostumem a cantar en català, sabem que així no arribarem a los 40 principales, però és la llengua amb la que ens expressem dia a dia i amb la que ens surten les coses amb facilitat.

- La vostra primera maqueta ‘The Fox System’ es va presentar el passat mes de març, i conté quatre temes gravats en el vostre local d’assaig. Quins passos musicals teniu previst seguir, d’ara i endavant?
- T.: Seguir millorant i avançant com a grup i com a músics. Ens agradaria poder portar la nostra música a quants més llocs possibles, però sempre mantenint-nos fidels a la nostra manera de fer i de treballar.

- Què sentiu en trepitjar l’escenari i notar el caliu del públic?
- G.: Veure que a la gent li agraden les cançons que hem creat des de , o que fins i tot les canta, no té preu, crec que és una de les millors experiències que he viscut.

- D.: Poder connectar amb el públic i que a la gent li agradi el que fem i s’identifiqui amb les nostres cançons és una sensació increïble, tota una descarrega d’adrenalina.

- A.: Primer nervis. Però quan ets a sobre de l’escenari t’has de concentrar en fer la feina i a no perdre el ritme. Quan veus que la gent comença a saltar i cantar et dones compte de que tot va bé i ja et destenses. Al final et passa tot volant, com el concert durésnomés cinc minuts.

- R.: El que més m'agrada a mi quan pujo a l'escenari és veure com la gent s'ho passa bé amb les nostres cançons, al cap i a la fi si ells no s'ho passen bé nosaltres tampoc! Hem d’esforçar-nos per donar un bon espectacle, tant per la gent com per nosaltres.

- Quin canvi voldríeu provocar amb els vostres temes?
T.: Ens agradaria provocar un canvi en les regles de selecció dels representants de Eurovisió. Si segueixen així té més possibilitats Puigdemont que nosaltres de representar a Espanya. Fora bromes, ens agradaria despertar a la gent d’aquest somni conformista i benèvol en el que viu. La realitat és dura i agresiva.

- Amb qui us agradaria compartir escenari o gira musical?
- G.: Amb la Trinca. En cas de que no sigui possible, telonejar a Social Distorsion o NOFX no estaria gens malament.

- D.: En un univers paral·lel, amb els New York Dolls o amb els Cramps. Crec que ens correriem unes bones farres amb aquella tropa.

- A.: M’agradaria compartir escenari amb algun grup famós i espectacular, com per exemple Marylin Manson o algun d’aquests que vomiten damunt la penya i encara cobren més. M’agradaria poder tocar en grans escenaris, amb una bona bateria i amb un public a tope.

- R.:  No sabria dir amb quins grups m’agradaria compartir escenari, però si que m'agradaria poder anar a tocar més enllà de les terres de Ponent i poder compartir escenari amb grups que desconec. Així descobriria grups que potser no són molt grans però que ho fan molt bé i que com nosaltres, estan creixent.

- Envieu un missatge a tots els nostres lectors i lectores!
-T.: Us animem a escoltar la nostra maqueta! Si us agrada, compartiu-la!; i si no us agrada, no patiu, els Catarres acaben de treure un nou disc (riures)!

Més informació: 

Fox System
Escolat la maqueta de Fox System aquí

També et pot interessar