Cristina Mongay
,
26/10/2016
Música

Joan Blau: 'M’agrada la idea que el públic pugui gaudir d’experiències úniques en viu'

Parlem amb el cantautor Joan Blau
entrevista, música, cantautor, Joan Blau, Noguera, Ponent, Balaguer, Surtdecasa Ponent, octubre, Somnis, 2016

Foto: 

Surtdecasa Ponent
Joan Blau durant l'entrevista de Surtdecasa Ponent
La música és una part molt important de la nostra vida. Molts l’escoltem a diari, de camí a la feina, a la mateixa feina, a casa, per relaxar-nos, per posar-nos les ‘piles’. Més enllà de convertir-se en la banda sonora del nostre dia, és l’altaveu de tot tipus de vivències, de records, d’idees i desitjos complerts i per complir. La música d’autor ha estat sempre un dels gèneres més íntims de la disciplina musical. Parlem amb el Joan Blau, barceloní de naixement i balaguerí d'adopció, un dels cantautors que es desperten actualment a Ponent per fer-nos vibrar.

· Tot i que el projecte musical que ara mateix estàs tirant endavant, i que porta el teu nom, és força nou, fa molts anys que va començar el teu romanç amb el món de la música. Com va néixer tot plegat?
Vaig néixer en una família on la música sempre s’ha viscut amb molta intensitat. El meu pare, per exemple, és un gran aficionat a la música i toca, de manera autodidacta, la guitarra, el piano i tot aquell instrument que li caigui a les mans. De jovenet vaig aprendre a tocar el piano i la guitarra. Suposo que tota aquesta sensibilitat cap a la cultura va anar influenciant-me i calant fons. D’aquí a que m’agradi tantíssim, i que n’escolti de tot tipus. Des de Bob Dylan a Pearl Jam, Bob Marley, Paco de Lucía, Lou Reed, Nirvana, Andrés Calamaro,  Roger Mas, etc. Fins i tot, durant la gravació del disc em vaig adonar les influencies de tots ells i molts més en les meves cançons.

· Abans de convertir-te en cantautor, has format part de diversos grups musicals. Quins són? Com valores aquesta experiència prèvia?
Sí, vaig formar part de diversos grups amateurs, entre ells n’hi ha dos de molt especials. Un, Els Trapelles, era de música punk, on tocava la guitarra, i l’altre que fèiem reggae, composava les musiques de les cançons i alguna lletra. L’experiència la valoro molt positivament. El sentiment de crear cançons ja hi era llavors, anava traient el cap, i ara comença a sortir.

· Finalment, l’any 2015, apostes decididament pel teu projecte personal ‘Joan Blau’. I és així com neix el teu primer single ‘Blau’, amb les cançons ‘Plou’ i ‘Sentint’.
La meva aposta en solitari va sorgir de manera molt experimental. S’inicia arran d’una època en la que jo estava baix anímicament, en la que necessitava treballar-me, i poc a poc vaig anar escrivint. Vaig començar a tocar les cançons en algun dels grups dels quals formava part, entre amics i amigues, va ser així quan em vaig adonar, i em van remarcar, com d’intensa era la meva música i la meva poesia. I vaig voler compartir-la apostant fort per aquest projecte.

· Ara mateix estàs immers en la presentació del disc ‘Somnis’ arreu de Catalunya. Com va ser la primera actuació com a cantautor davant del públic?
Doncs va ser l’11 de desembre de l’any passat, en mig de la presentació del llibre del meu amic Víctor Lorenzo. Ell va demanar-me cantar en aquest acte tres temes i vaig decidir fer-ho. Vaig creure en mi mateix, en la meva veu. És important que hi hagi un valor afegit en cada actuació, que no siguin sempre iguals. En un directe, un concert, és on el músic pot transmetre clarament tot el que expressen les seves cançons.

· Més enllà de Ponent, ja has actuat en diverses sales de Barcelona. Fins i tot, el proper 25 de novembre tens previst presentar ‘Somnis’ a la mítica Sala Barts. Com es va assumint aquesta bona acollida del teu projecte per part del públic?
Amb molta il·lusió, ja que és un salt definitiu. Després de tocar en acústic, en varis concerts, vaig tenir l’oportunitat de gravar el disc a la Bucbonera Studios, produint-lo Luís Robisco, un bon amic, el vam gravar en quinze dies i vam apostar molt fort per ell. Les coses apareixen, sense voler, sempre que treballis. Cal estar obert de ment i de cor.

· Com definiries el teu estil musical?
Diuen que toco pop, i suposo que el meu estil és quelcom similar al pop. Faig pop acústic però, depèn de la cançó, s’hi pot advertir matisos d’algun dels estils musicals que m’agraden.

· Què sents quan toques?
Sento molta emoció, ja que havent cançons tant personals moltes vegades es remouen dins meu sentiments i històries del passat. Però m’emociono, i m’agrada, tot i que acabo molt cansat després de cada concert. Ho dono tot a l’escenari i m’agrada compartir les meves vivències amb el públic. Gaudeixo i visc molt cada concert.

· En què t’inspires alhora de compondre les teves cançons?
Les meves cançons tenen molt de mi, de la meva vida, de les meves experiències i de reflexions que apareixen de l’observació de la vida. Acostumo a dur sempre amb mi una llibreta, on apunto idees i frases. M’agrada comptar amb una bona pluja d’idees per composar la meva poesia, com si fos un collage. Tot m’inspira. Algunes cançons surten i els hi afegeixo la música i, en altres ocasions, sento molt nítida la música i llavors he d’afegir-li la lletra. No hi ha una doctrina a l’hora de compondre.

· Tens alguna mena de ritual que acostumes a seguir alhora de compondre una cançó?
La veritat és que no, no tinc cap mania gaire arrelada en aquest aspecte. Potser prefereixo composar de nit, quan la veu també es troba en el seu moment més òptim. Com a molt només em passa pel cap un ‘ritual’: sempre faig servir una pua negra, una mica gastada, als meus concerts. Tot i dur-ne sempre de recanvi a la butxaca! I la gorra! M’agrada portar la gorra negra també, un obsequi del meu amic Víctor Lorenzo i l’Arboló.

· Quins projectes musicals s’obren davant Joan Blau, ara per ara?
M’agrada col·laborar amb altres artistes, músics o no músics. Ja he fet algunes col·laboracions en aquests mesos, i en tinc diverses previstes, d’ara en endavant. Per exemple, amb la ceramista Elisenda Franquet, amb poetes, ballarins, artesanes i, fins i tot, amb cuiners. M’agrada la idea de que el públic pugui gaudir d’experiències úniques en viu, que cada concert sigui diferent. Per això és tant important per mi la improvisació i deixar-me endur. Acostumo a baixar de l’escenari i relacionar-me amb el públic durant els concerts i, fins i tot, en ocasions obsequiar-los amb algun objecte que el remeti a la màgia de l’ambient musical que els he ajudat a viure.

· Com valores l’estat de la cultura i de la música a Ponent actualment?
La valoració de la cultura i la música està creixent. Les masses sempre trien un tipus d’estil musical al que remetre, però és cert que hi ha molt i molt bo per escollir. Com artista crec que això és important, que hi hagi cada vegada més una sensibilitat oberta a escoltar noves propostes musicals, i crec que des de les institucions s’hauria de facilitar aquest contacte de nous talents i públic. Haurien de cedir espais gratuïtament, com en altres països, perquè es produís aquesta trobada. El músic que aquí s’hi vol dedicar ho ha d’apostar tot, ha de treballar moltíssim, ha de deixar lluny les grans expectatives i ser humil.

· I per últim, podent adreçar unes paraules al públic de Ponent i de tot el país, què els diries?
Els hi donaria les gràcies, per ser com són, per gaudir de les noves veus i lletres que naixen al país. Gràcies per gaudir de l’experiència de la música, per deixar-se anar. La música ens permet adonar-nos de les petites grans coses de la vida. Cal viure i veure la vida, veure les papallones volar, seure i sentir. I em sento afortunat per fer el que faig i gaudir al tocar. És un plaer que t’escoltin i que el teu somni es faci real.

Més informació: 

Joan Blau
joanblau.com

També et pot interessar