Jump to navigation
I per què un festival de música negra? A banda de la passió per aquest estil musical, el festival neixia d’una forma curiosa i precipitada, gràcies i per culpa d’una trucada que arribava en el moment adequat i al lloc adequat. “Vam rebre una trucada d’un promotor de Barcelona, molt conegut dins els circuits de música jamaicana, que estava organitzant la gira europea dels Skatalites, un referent de l’ska a nivell mundial, i buscava llocs per actuar a Espanya. Em va demanar ajuda per trobar aquests llocs i, de cop, vaig pensar: i perquè no organitzar un concert a Lleida?”, explica l’Uri. I el pensament es va transformar en una realitat i, en poc més de 30 dies, van organitzar, no només un concert, sinó un festival. “Vam demanar la participació al concert del grup lleidatà La família Torelli, van col·laborar-hi discjòqueis... tot anava molt ràpid... vam decidir organitzar una sessió per al públic familiar... i el concert es convertia així en un festival!”, recorda l’Uri.
I la veritat, és que d’aquell primer festival, l’any 2012, el record que els queda és l’èxit que va tenir. “Partíem d’un grup important i això va jugar al nostre favor. Però també la sessió per al públic familiar va tenir molt èxit, no ens podíem creure que el Cafè del Teatre es quedés petit i amb gent a fora!”, explica l’Eduard. “Ara, el que volem és que la gent pugui venir no només pel cartell, sinó també per les ganes de descobrir nous grups que encara no coneix”, afefeix. I és que, sense adonar-se’n, aquests dos apassionats, que fa tres anys van atrevir-se amb una idea agosarada, estan obrint les portes i les ments d’un públic, sovint, poc acostumat a la música negra. El seu objectiu, però, el tenen molt clar. “Volem posar el nom de Lleida dins el circuit musical català”, sentencia l’Uri, gairebé com un dogma. “Es tracta de defensar el territori, perquè a vegades sembla que Lleida sigui el cul de Catalunya, que no fem res, sembla que a la gent li costa molt venir a Lleida... volem que la gent es desfaci d’això i s’animi a venir, perquè aquí s’estan fent coses i molt vàlides”, afegeix l’Eduard. I sembla que, de moment, ho estan aconseguint. Només fa tres anys que existeix el Ponent Roots i ha aconseguit atraure públic de llocs diversos com Barcelona, Tarragona, Osca, Vic o Saragossa. La música, no té fronteres.
“El que intentem és obrir-nos a tots els estils, la música negra ja és molt oberta perquè agrupa molts estils diferents i nosaltres intentem programar música de tots els estils, no només reggae”, diu l’Edu. Amb aquesta filosofia torna aquest any el Ponent Roots, amb un cartell que depara sorpreses, sobretot pels que encara estan una mica despistats en aquest agradable paisatge que és la música negra.
La primera jornada del festival, el divendres 21, portarà a la Sala Cotton de Lleida la banda barcelonesa Mambo Jambo que arriben a Lleida després de la seva gira que els ha portat per Alemanya, Bèlgica i Holanda. Sorprendran, i molt (paraula d’Uri!) els Al Supersonics and the Teenagers que portaran a Lleida el seu últim disc It’s alright, una invitació a la festa per a l’ànima però també una reserva per allò més íntim. Res de disfresses retro, ni nostàlgia inútil, només música.
Completarà la jornada de dissabte la jove formació A4 Reggae Orchestra, que destaca per la qualitat dels seus directes i per la seva originalitat en el repertori, que va des de boleros, bandes sonores, salsa, clàssics del soul, rock’n’roll i jazz. Tot, en clau reggae, ska i rocksteady, una reivindicació de grans obres de la història de la música. Tancarà la jornada de dissabte Dj Txarly Brown, amb una sessió de funk, soul, reggae, surf i altres estils.
La programació continuarà dissabte, amb el ‘Vermut & Soul’ al Beat Cafè, amb una sessió de Natty Bo + Cisco KSL, membre dels ja desapareguts Ponent One Sound. El mateix dissabte, però a la nit, el festival viatjarà per primera vegada fora de la ciutat de Lleida i situa la seva programació a la Cafeteria Slàvia de les Borges Blanques, amb un concert d’A4 Reggae Orchestra.
El diumenge, el Ponent Roots es dedica al públic familiar sense perdre aquest ingredient de proximitat que reivindica la mateixa essència del festival. Així, si l’any passat era Andrea Motis l’encarregada de fer arribar la música als més petits, aquest any és el grup lleidatà Sanbanyi qui actuarà davant dels més de 300 infants que es preveu que assisteixen a la festa. La formació oferirà un concert de persussió africana que es vesteix de tons lúdics i pedagògics, ja que cada cançó anirà acompanyada de les explicacions de la banda sobre el seu significat i el seu origen, així com també l’acompanyament de ballarines. Tot, per fer arribar la música negra als més petits de la casa però també als adults. “És una proposta de públic adult adaptada a públic familiar”, concreta l’Edu, que assegura que és, a la vegada, un repte per a les bandes musicals, poc acostumades a tocar per a un públic tan diferent, i sovint exigent, que són els infants.
La jornada de diumenge, que tindrà lloc a la Sala Cotton, es tancarà amb les actuacions de The Murphies, DJ Oriol Rosell i la companyia teatral Tombs Creatius.
Un festival que busca proximitat en la música, també el busca en tot el que l’envolta. Així, els que hi aneu, podreu provar, en exclusiva, la cervesa que ha preparat el col·laborador oficial del festival, l’elaborador artesà lleidatà de La Vella Caravana, una edició limitada que es diu Ponent Roots i que només es podrà tastar si us apropeu al festival. Us calen més motius per apropar-vos a Lleida?
Més informació a www.ponentroots.com
