Oriol Malet (il·lustrador)

L’il·lustrador Oriol Malet (Martorell, 1975) és col·laborador habitual de diversos mitjans de comunicació com La Vanguardia, Time Out i Jot Down; i ha treballat amb editorials com Teide, Barcanova, La Galera, Randomhouse, Cruïlla o Animallibres. En els darrers anys, ha publicat 'Mandela i el general' (Comanegra, 2018) amb l'escriptor i periodista John Carlin, i 'Judici a la democràcia' (Comanegra, 2019), amb il·lustracions dels judicis i de la història del procés català.

- Com estàs vivint el confinament?
Estic vivint el confinament amb molta autodisciplina a tots els nivells, especialment l'humà i familiar. Amb dues nenes a casa crec estar-ne obligat, no val a badar i les petites em fan patir, en aquesta crisi. Així que la meva dona i jo estem esforçant-nos al màxim per fer d'aquesta situació allò més positiu possible en tots els aspectes, tractant els negatius, però intentant veure-hi els positius i aprofitar el que d'excepcional ens ofereix aquesta situació. Val a dir que tenim una casa que permet un bon confinament, malgrat tot.

- Què fas en el teu dia a dia que no fessis abans?
Estic gaudint de coses com certa llibertat en l'aparença personal, a casa som d'evitar bastant, seria més adequat dir-ne "passar de", certes "normes" socials, el fet d'anar vestit de certa manera, les aparences...; deixo que les nenes em vesteixin, em pintin les ungles, em poso els penjolls que em fan, no m'afaito, no em tallo els cabells, no em pentino, i no miro si això és o no estètic. Una mica ja ho sóc així, però de portes enfora miro de controlar-me per respecte als demés, ja sabeu, allò de les normes socials no escrites, convencions socials... però ara estic vivint en plenitud que no cal, és l'avantatge d'haver-me aplicat un confinament radical, aquest és un salvatgisme que estic compartint amb les meves filles, que quan no van mig despullades, van amb botes d'aigua o es posen vestits de festa o roba nostra. La llibertat portes endins en la màxima potència. Per altra banda, tret d'aquest aspecte, en la resta des del primer dia m'he espolsat totes les mandres i tendències passives, i combino un constant estat reflexiu, amb molta activitat física, que abans no la tenia, i atenció absoluta a llimar les meves mancances que puguin perjudicar a la meva família. Hi ha un punt de reassignació perquè com deia, crec que no ens queda una altra opció. Abans era un sarcàstic defensor del dret al sedentarisme, per exemple, aquesta és una de les "tares" que m'he tret de sobre, faig esport diari, i el benefici és més que evident.

- Què creus que has après d'aquesta època a casa?
Nosaltres ja érem molt d'estar-nos a casa, potser et diria que l'estança se'ns ha fet més gran, en lloc d'empetitir-se, possiblement per l'enfocament forçadament positiu que feia referència abans. És una cosa molt Perec, pensar i adonar-se en clau d'espai, de com l'habitem, de com està canviant la relació del nostre cos amb un espai que fins ara crèiem que no es podia viure d'una altra manera. Recuperar llocs que fins ara només usàvem com a pas, reconvertir-ho, experimentar-ho...

- Com t'imagines la vida després?
És un tema que reflexiono molt, estic segur que hi haurà un abans i un després, però per desgràcia no sempre en sentit positiu. Canviarem en positiu la gent que ja de per si està avesada a canviar, amb positiu em refereixo a una major empatia, de consciència de l'impacte de les persones en l'entorn, respecte per les velles i les noves generacions, revalorització de la cultura, les humanitats, la filosofia, intenció de ser més responsables i crítics alhora... Però per desgràcia estem en un país que això ni serà majoritari, ni guanyarà terreny a la deriva capitalista i liberal que ens ha dut aquí. Sigui qui sigui que hagi de canviar perquè això millori, no ho farà, n'estic del tot segur. Imagino una societat més avesada, això sí, a pensar en termes de present i adaptació al canvi, perquè així se'ns presenten els nous temps, i la gent s'haurà d'adaptar.

- Què és el que més t'ha impressionat aquests dies?
Com s'adapten les criatures als canvis extrems, és ben bé que si la canalla veu que el pare i la mare porten una situació complicada amb fermesa i seguretat, els petits i petites ho entomen també amb seguretat i s'hi adapten. A mi em fan patir molt, sobretot perquè no sabem cap a on anem i com afectarà en un futur pròxim aquestes situacions de confinament i distanciament social, però veure que sovint ells te'n donen lliçons a tu és al·lucinant.

- Pots recomanar un llibre, un disc i una pel·lícula que hagis vist?
De llibre, el 'Confessions d'un artista de merda' de Philip K. Dick; un disc, el 'Fletcher Moss Park' de Matthew Halsall; i de pel·lícula, recomanaria el documental 'Robert Frank, la mirada de América'.

* Més info: Web Oriol Malet