Jump to navigation
Sergi Quiñonero (Barcelona, 1968) és artista i comissari del projecte artístic 'Els Ports, Natura i Art'. Apassionat de les intervencions artístiques en entorns naturals, de la vida sostenible i de la poesia.
- Què fas en el teu dia a dia que no fessis abans? Llegir més i veure alguna pel·lícula, amb més freqüència que abans. No tinc cap empresa o canal contractats, ho faig mitjançant eBiblio, que és públic i gratuït.
- Què creus que has après d'aquesta època a casa? Fa molt que imagino què hauria significat per mi haver nascut fa dos-cents anys. Sóc una persona molt sensible al soroll i especialment al produït per les màquines. Moltes vegades imagino com seria el món sense elles, doncs bé, fa cinc setmanes que ho he pogut viure -no amb una reducció total, però sí en gran mesura-. Ja no passen motocicletes o cotxes a tota velocitat per la veïna carretera, ni quads per la pista forestal, ni avionetes d'esbarjo, ni avions comercials, ni pràcticament helicòpters que van a l'hospital. Aquest període ens ha regalat aquesta experiència de silenci, de relegar la contaminació acústica creada per l'activitat humana, i ha obert la possibilitat d'apreciar més clarament tot el so que produeix la vida animal. Jo des de fa temps, em quedo meravellat amb la vida dels insectes i els animals petits. Aquests dies encara els presto més atenció, com al sargantaner gros que viu a la porta de casa. La Terra ens està donant molts senyals que està ferida i aquests dies de confinament, amb uns humans que es retiren, dóna mostres de recuperació. Hauríem d'aprendre a escoltar-la.
- Com t'imagines la vida després? Segurament hi haurà coses que canviaran: la forma de moure'ns, la de treballar, l'oci, etc. Aspectes que vindran marcats per aquesta crisi. Però respecte al comportament i actitud de les persones, crec que un cop es superi la pandèmia, tot tornarà a ser igual. No sóc massa optimista respecte a una presa de consciència, canvis d'hàbits i estils de vida, etc.
- Què és el que més t'ha impressionat aquests dies? La solidaritat de tantes persones amb la resta de congèneres, de la que tinc notícia per la ràdio. I una efímera al vidre de casa meva. La vaig acompanyar amb un tros de paper, amb molta cura, per a que entrés en un pot de vidre i la vaig alliberar.
- Pots recomanar un llibre i una pel·lícula que hagis vist? Un llibre de poesia que m'està agradant força i que va ser escrit per l'antic propietari de la casa en la qual visc, gestat aquí mateix: 'La vida que respira' de Nicanor Vélez. I la pel·lícula 'Art and craft' de Mark Becker, Jennifer Grausman, Sam Cullman (2014), és trista però molt humana, i et fa pensar. Parla d'un falsificador d'obres d'art de creadors molt coneguts i que, després, les cedia en donació, sense cobrar, als museus més importants dels EEUU, que acceptaven com a autèntics.
* Més info: Vimeo Sergi Quiñonero
Volem parlar amb els artistes perquè ens expliquen com estan vivint el confinament i com interpreten el món que vindrà després d'aquesta crisi.