Les 9 curiositats sobre els cementiris de Catalunya

Personatges il·lustres, emplaçaments únics o projectes avantguardistes vinculats amb l'etern repòs

Surtdecasa

29/10/2024

Entorn

No estem de dol, no. Hi ha a qui agrada visitar cementiris i hi ha qui no ho suporta. Potser n’hi ha de tristos i sense personalitat, i d’altres que amaguen una bellesa sobrenatural i que acaben regnant com a atraccions turístiques, tant per les personalitats que hi reposen, com pel seu aspecte estètic. En qualsevol cas, gairebé sempre estem parlant de paratges de pau poblats per arbres que, quan arriba la tardor, es vesteixen amb les seves millors gales de colors. Amb motiu del Dia dels Morts i Tots Sants, hem preparat aquest recull de curiositats vinculades amb l'etern repòs.

1. El cementiri d'Arenys de Mar, el més literari
El cementiri d’Arenys de Mar es podria considerar el cementiri literari de Catalunya gràcies al fet que el poeta i escriptor Salvador Espriu el va convertir en un escenari literari i mític amb l’obra 'Cementiri de Sinera'. Declarat bé cultural d’interès nacional, és d’estil mediterrani i està situat dalt d’un turó davant el mar. Hi destaquen la quantitat i la qualitat de panteons i hipogeus que inclouen escultures de Llimona, Vallmitjana i Marès, i treballs d’arquitectes com Rovira i Sagnier. El cementiri també és molt conegut perquè va ser font d’inspiració del poeta Salvador Espriu, que li va dedicar el llibre 'Cementiri de Sinera' i que hi està enterrat.

2. Dalí es va dissenyar la seva tomba
El pintor empordanès més internacional sempre havia previst la seva tomba al costat de la seva estimada Gala, al Castell de Púbol. La tomba, dissenyada per ell mateix, disposava d’un forat a través del qual la difunta parella es donaria la mà eternament. No obstant això, a la recta final de la seva vida, al gener de 1989, quan el pintor ja romania ingressat a l’Hospital de Figueres, va canviar de parer. Segons la versió oficial, Salvador Dalí va comunicar en privat a Marià Llorca, llavors alcalde de Figueres, el seu suposat desig de ser enterrat sota la cúpula del Teatre-Museu Dalí de Figueres. Aquesta decisió no està, ni de lluny, exempta de polèmica. I és que el canvi de voluntat del pintor no va constar mai enlloc per escrit, ni sota cap mena d’acta notarial: només li va comunicar privadament al llavors alcalde. El fet que aquesta decisió es contradigui amb tots els desitjos expressats per Dalí anteriorment ha aixecat molta polseguera i mala maror des del moment de la seva mort. Sense anar més lluny, l’any 2004 es va fer recollida de firmes per tal de traslladar (frustradament) les despulles de l’artista al Castell de Púbol.

Tomba 'A Matilde'
3. Eugeni d'Ors i la tomba de Matilde
Nascut a Barcelona el 28 de setembre del 1881 i mort a Vilanova i la Geltrú dos dies abans de fer els 73 anys, l’escriptor i filòsof Eugeni d'Ors, pare del noucentisme, va voler ser enterrat a la tomba ‘A Matilde’ del cementiri municipal de Vilafranca i allà és on reposen les seves despulles. El lligam de l'Ors amb la tomba comença la tardor del 1917, al costat del poeta i agitador cultural Román de Saavedra. Eugeni d'Ors va quedar meravellat, no només de la bellesa escultòrica de la tomba de la Matilde, sinó també de la història d’ella, de la jove que hi havia enterrada i que havia mort víctima d'un tiroteig a Barcelona. Matilde va morir als braços del seu marit, el doctor Ulpià Dellundé Prado (Jiguaní Oriente, 1846 - Santiago de Cuba, 1906), quan una bala perduda va entrar per la galeria del pis on vivia i es va incrustar al cap de la jove. Tenia 26 anys. El seu marit va encarregar el panteó a l'escultor Manuel Oms Canet (Barcelona, 1842 - 1889). La Matilde, a més dels seus germans Fèlix i Antonio, tenia un germanastre. Es deia Josep Rovira i Alcover i s’havia quedat a Cuba, on va formar una família. Va tenir quatre filles. La gran, Cèlia Rovira i García, va ser la mare d’Eugeni d’Ors. Però, segons diuen, ell mai no va arribar a saber que la Matilde era família seva.

4. Mercè Rodoreda al Cementiri de Romanyà de la Selva
L’escriptora Mercè Rodoreda (Barcelona, 1908 - Girona, 1983) es considera l'escriptora de llengua catalana contemporània més influent, tal com ho desmostren les referències d'altres autors a la seva obra i la repercussió internacional, amb traduccions a fins a trenta llengües diferents. Va rebre, entre altres guardons, el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes de 1980, amb una producció de tots els gèneres literaris: des de poesia a teatre o contes, fins a la seva especialitat, la novel·la. El 13 d'abril de 1983, la Mercè Rodoreda va morir a una clínica de Girona, a causa d'un càncer. Durant els darrers dies de vida en què Rodoreda ja es trobava ingressada a l'hospital, l’escriptora es reconcilià amb membres de la seva família. Quan van diagnosticar-li càncer, l'autora s'enfonsà i no va voler lluitar per poder sobreviure. La capella ardent va ser instal·lada al Palau Solterra del Departament de Cultura de la Generalitat i, seguint la seva voluntat, va ser enterrada al Cementiri de Romanyà de la Selva. Va ser un enterrament multitudinari al qual assistiren molts companys de professió i d'altres personalitats del moment. Rodoreda havia fet la seva primera estada a Romanyà de la Selva l’any 1972, però va passar els darrers anys de la seva vida en aquesta població situada al cor de les Gavarres. Al davant de la seva tomba hi trobareu una escultura de bronze d’homenatge a l’escriptora. A sota el bust, un colom dedicat a la Colometa de la novel·la 'La Plaça del Diamant'.

Cementiri del Poblenou
5. El cementiri fora Muralles
El del Poblenou és el primer cementiri fora muralles de Barcelona. Fins aleshores els enterraments es feien en els cementiris que hi havia al costat de les esglésies. Amb la construcció d’aquest cementiri es va voler posar fi a aquesta pràctica ja que fer els enterraments a dins d’una ciutat tan densa com Barcelona provocava problemes d’higiene i tot plegat era un focus d’epidèmies. La inauguració va ser el 1775 però l’any 1808 l’espai va ser destruït a conseqüència de la invasió francesa, l’any 1819 va ser reconstruït en el lloc on el trobem actualment. El cementiri del Poblenou era conegut també com el de l’Est o el Vell, ja que va ser anterior al nou, el cementiri de Montjuïc. Actualment s'hi fan visites guiades.

6. Memorial a Walter Benjamin al Cemenitiri de Portbou
Walter Benjamin (Berlín, 1892 - Portbou, 1940) va ser un assagista, crític literari, traductor i filòsof alemany, d'origen jueu, col·laborador de l'Escola de Frankfurt. Va evolucionar d'una inclinació inicial cap al misticisme jueu vers el materialisme històric de la seva etapa madura, aportant una perspectiva original a la filosofia marxista. Als 48 anys, Walter Benjamin morí el 26 o 27 de setembre de 1940 a Portbou, a causa d'una sobredosi de morfina a la seva cambra de l'Hotel de Francia. Sempre s’ha atribuït la seva mort a un suïcidi davant la situació desesperada en la qual es trobava. Benjamin fugia des de França cap als Estats Units, i es veié acorralat entre les tropes nazis i les franquistes. Tot i això, un article de Stuart Jeffries titulat 'Did Stalin Killers liquidate Walter Benjamin' (The Observer, 8 de juliol de 2003) afirma que Benjamin va ser assassinat per agents secrets estalinistes. Tot i la presència del memorial de Walter Benjamin al Cementiri de Portbou, es desconeix on són les restes de l'escriptor, ja que la tomba original encara no s'ha localitzat. Ben a la vora, un imprescindible i impressionant monument de l'escultor israelià Dani Karavan anomenat 'El darrer passatge' ret homenatge al filòsof des del 1994.

Cementiri d'Olius I Foto: Turisme Solsonès
7. El cementiri en una roca
Prop de l’església d’Olius, al Solsonès, trobem un dels cementiris més curiosos de Catalunya, que data del 1916 i que segueix l’estil modernista. Va ser dissenyat per Bernardí Martorell i Puig i es caracteritza per estar molt integrat a la natura. El cementiri es va construir en un lloc de roques caigudes envoltat d’alzines, uns elements als quals es va voler donar un simbolisme ja que les roques caigudes signifiquen la mort i les alzines verdes la vida. Una de les principals característiques d’aquest espai és que va respectar l’entorn natural on es trobava, fugint de l’estructura clàssica de cementiri conformada per carrers de nínxols i xiprers.

8. El cementiri de les estrelles
Al cementiri de Montjuïc descansen il·lustres de diverses disciplines de la història de la cultura catalana. Hi ha figures literàries com mossèn Cinto Verdaguer, Josep Carner, Joan Vinyoli, Salvat-Papasseit, José Agustín Goytisolo i Josep Maria de Sagarra, que va escriure un poema dedicat, precisament, a aquest cementiri. Pel que fa al teatre, hi ha dramaturgs com Frederic Soler, conegut com 'Pitarra', Àngel Guimerà, Santiago Rusiñol i Adrià Gual. També hi ha narradors com Carles Soldevila, Manuel de Pedrolo, Montserrat Roig i Mercedes Salisachs. Entre els músics, el gran Isaac Albéniz descansa en una sepultura com també la soprano Victòria dels Àngels. Un cementiri amb unes vistes al mar impressionants que forma part de la història de Catalunya.

Zementiri d'Enric Miralles i Carme Pinós
9. Cementiris que són parcs
Quan els arquitectes Enric Miralles i Carme Pinós presentaren el seu projecte per guanyar el concurs del cementiri nou d’Igualada, de ben segur que també es plantejaren molt reptes filosòfics i arquitectònics, però un sí el tenien ben clar: tenir el màxim respecte amb un concepte tan punyent com és la mort. Volien allunyar aquell espai de ser un cementiri tradicional i convertir-lo en un parc on passejar, un indret que no només servís per enterrar els difunts, sinó que convidés a la reflexió, a pensar, a evadir-se; i és que el que més destaca d’aquest espai singular és com tot el conjunt arquitectònic abraça la natura, com s’integra en l’entorn natural de la riera d’Òdena i com acaba confluint en una obra totalment mimètica. El Zementiri, per tant, és un emblema per a l’arquitectura dels nostres temps més recents. A moltes ciutats europees no és d’estranyar que turistes d’arreu del món visitin els seus cementiris, ja sigui per visitar les tombes de personatges històrics, famosos... És un fenomen que es coneix com a necroturisme i no és nou. Qui no ha passejat pels cementiris anglesos o els jueus de ciutats com Praga o Cracòvia? Qui no ha visitat necròpolis romanes? A Igualada passa el mateix: el Zementiri és un emblema per a l’arquitectura dels nostres temps més recents, i no és d’estranyar que sigui l’equipament turístic més visitat de la ciutat.