Jump to navigation
1. Narcís Monturiol al Panteó de Figuerencs Il·lustres del Cementiri de Figueres Narcís Monturiol (Figueres, 1819 - Sant Martí de Provençals, 1885) va ser un enginyer, intel·lectual, pintor, polític i inventor català. Conegut arreu per la invenció del primer submarí tripulat amb motor de combustió i impulsat per propulsió independent per aire. Malgrat inicialment les despulles de l’inventor figuerenc descansaven al Cementiri de Poblenou de Barcelona, l’any 1972 l’Ajuntament de Figueres en va gestionar els tràmits per tal que es transportessin al cementiri de la capital alt empordanesa, al Panteó de Figuerencs Il·lustres.
2. Salvador Dalí a la cúpula del Teatre-Museu Dalí de Figueres El pintor empordanès més internacional sempre havia previst la seva tomba al costat de la seva estimada Gala, al Castell de Púbol. La tomba, dissenyada per ell mateix, disposava d’un forat a través del qual la difunta parella es donaria la mà eternament. No obstant això, a la recta final de la seva vida, al gener de 1989, quan el pintor ja romania ingressat a l’Hospital de Figueres, va canviar de parer. Segons la versió oficial, Salvador Dalí va comunicar en privat a Marià Llorca, llavors Alcalde de Figueres, el seu suposat desig de ser enterrat sota la cúpula del Teatre-Museu Dalí de Figueres. Aquesta decisió no està, ni de lluny, exempta de polèmica. I és que el canvi de voluntat del pintor no va constar mai enlloc per escrit, ni sota cap mena d’acta notarial: només li va comunicar privadament al llavors alcalde. El fet que aquesta decisió es contradigui amb tots els desitjos expressats per Dalí anteriorment ha aixecat molta polseguera i mala maror des del moment de la seva mort. Sense anar més lluny, l’any 2004 es va fer recollida de firmes per tal de traslladar (frustradament) les despulles de l’artista al Castell de Púbol.
3. Ralph Elman, ‘el Beatle baix empordanès’, al Cementiri de la Bisbal d'EmpordàFins el passat 2012 es desconeixia l’existència de Raphael Elman, el que va ser en vida violinista d’algunes cançons dels The Beatles. Una làpida amb una estrella de David, la data del naixement i de la defunció i una etiqueta de l'Ajuntament de la Bisbal de l'Empordà d'avís als possibles descendents que el nínxol no està al corrent de pagament de la taxa del cementiri. Altrament dit: estava en perill de desnonament. Després de 29 anys de ser-hi, la tomba va cridar l'atenció d'una persona que va esbrinar qui era. Aquest fet, l'any 2012 va mobilitzar l'extensa representació musical de la capital del Baix Empordà amb l'objectiu de conservar les seves restes al nínxol. Elman va participar en la gravació de dos temes de la llegendària banda britànica The Beatles: ‘I am the walrus’ i ‘Within you without you’. Gràcies a això, es va aturar el procés que havia d'acabar en la retirada del nínxol de les restes del músic difunt. Es desconeix com el violinista va acabar enterrat a la necròpolis de la Bisbal. Ralph Elman, lligat a l'orquestra Bhoemian Players, va néixer el 2 de desembre de 1907 a la ciutat de Londres i va morir el 14 de gener de 1983 a Espanya, a causa d’un cáncer de pulmó. Dates que concorden amb les que apareixen a la placa de la cripta del músic enterrat a la Bisbal i que evidencien que són el mateix personatge. És ell!
4. Carles Fages de Climent al Cementiri de Castelló d’Empúries L’escriptor Fages de Climent (Figueres, 1902 - 1968) va contribuir a la mitificació literària de la seva comarca nadiua, tot prenent l’Empordà, la tramuntana i la seva gent com a temàtica bàsica d’una múltiple producció literària (poesia, prosa, teatre i periodisme). Va ser narrador, dramaturg, poeta, crític d'art i literari, i periodista. Va crear literàriament personatges com el ‘Sabater d'Ordis’ i va contribuir d’una manera decisiva a conferir determinades atribucions a certs pobles (Llers, terra de bruixes; Vila-sacra, capital del món) i va establir col·laboracions amb diferents artistes. Des de la seva mort, l’any 1968, les despulles de l’escriptor reposen al panteó familiar del Cementiri de Castelló d’Empúries.
5. Mercè Rodoreda al Cementiri de Romanyà de la Selva L’escriptora Mercè Rodoreda (Barcelona, 1908 - Girona, 1983) es considera l'escriptora de llengua catalana contemporània més influent, tal com ho desmostren les referències d'altres autors a la seva obra i la repercussió internacional, amb traduccions a fins a trenta llengües diferents. Va rebre, entre altres guardons, el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes de 1980, amb una producció de tots els gèneres literaris: des de poesia a teatre o contes, fins a la seva especialitat, la novel·la. El 13 d'abril de 1983, la Mercè Rodoreda va morir a una clínica de Girona, a causa d'un càncer. Durant els darrers dies de vida en què Rodoreda ja es trobava ja ingressada a l'hospital, l’escriptora es reconcilià amb membres de la seva família. Quan van diagnosticar-li càncer, l'autora s'enfonsà i no va voler lluitar per poder sobreviure. La capella ardent va ser instal·lada al Palau Solterra del Departament de Cultura de la Generalitat i, seguint la seva voluntat, va ser enterrada al Cementiri de Romanyà de la Selva. Va ser un enterrament multitudinari al qual assistiren molts companys de professió i d'altres personalitats del moment. Rodoreda havia fet la seva primera estada a Romanyà de la Selva l’any 1972, però va passar els darrers anys de la seva vida aquesta població situada al cor de les Gavarres. Al davant de la seva tomba hi trobareu una escultura de bronze d’homenatge a l’escriptora. A sota el bust, un colom dedicat a la Colometa de la novel·la 'La Plaça del Diamant'.
6. Josep Pla al panteó familiar del Cementiri de Llofriu Josep Pla (Palafrugell, 1897 - Llofriu, 1981), escriptor i periodista català, referent de la literatura catalana de tots els temps, és encara un dels autors més llegits de la literatura catalana molts anys després de la seva mort. Essencial per a la modernització de la llengua catalana i per la popularització d'una literatura costumista, clara, d'adjectivació intensa i a estones bolcada en la descripció del seu entorn més proper. Pla va morir el 23 d'abril de 1981 al seu mas, a Llofriu, situat al municipi de Palafrugell. Va deixar publicats 38 volums de l''Obra Completa' i escrits inèdits, que s'han publicat després de la seva mort. Les despulles de Josep Pla descansen al calmat Cementiri de Llofriu, situat a la vora de les Gavarres i pròxim al Mas Pla, on va viure l’escriptor. El cementiri ha esdevingut el punt número 10 de la Ruta Josep Pla.
7. Memorial a Walter Benjamin al Cemenitiri de Portbou Walter Benjamin (Berlín, 1892 - Portbou, 1940) va ser un assagista, crític literari, traductor i filòsof alemany, d'origen jueu, col·laborador de l'Escola de Frankfurt. Va evolucionar d'una inclinació inicial cap al misticisme jueu vers el materialisme històric de la seva etapa madura, aportant una perspectiva original a la filosofia marxista. Als 48 anys, Walter Benjamin morí el 26 o 27 de setembre de 1940 a Portbou, a causa d'una sobredosi de morfina a la seva cambra de l'Hotel de Francia. Sempre s’ha atribuït la seva mort a un suïcidi davant la situació desesperada en la qual es trobava. Benjamin fugia des de França cap als Estats Units, i es veié acorralat entre les tropes nazis i les franquistes. Tot i això, un article de Stuart Jeffries titulat 'Did Stalin Killers liquidate Walter Benjamin' (The Observer, 8 de juliol de 2003) afirma que Benjamin va ser assassinat per agents secrets estalinistes. Tot i la presència del memorial de Walter Benjamin al Cementiri de Portbou, es desconeix on són les restes de l'escriptor, ja que la tomba original encara no s'ha localitzat. Ben a la vora, un imprescindible i impressionant monument de l'escultor israelià Dani Karavan anomenat 'El darrer passatge', ret homenatge al filòsof des del 1994.
8. Caterina Albert (Víctor Català) al Cementiri Vell de l’Escala L’escriptora Caterina Albert i Paradís (l'Escala, 1869 - 1966) sempre va firmar els seus llibres amb el pseudònim Víctor Català -nom del protagonista d'una novel·la seva inacabada-. Pot ser que firmés amb aquest nom de ploma a causa de la truculència d’algunes escenes que esvalotaven als lectors de l’època. La seva novel·la 'Solitud', va ser una de les obres literàries cabdals del modernisme. Ja de gran, va rebre l'homenatge dels escriptors catalans. Va morir al seu poble natal l'any 1966 i està enterrada al nínxol 117 del Cementiri Vell de l'Escala, clausurat l’any 1970. Tal com ella mateixa va escriure, el cementiri és “tot ell parat de blanc, color de pau”, amb moltes làpides anònimes pintades d’aquest color.
9. Josep Irla al Cementiri de Sant Feliu de Guíxols Josep Irla (Sant Feliu de Guíxols, 1876 - Sant Rafèu, 1958) va ser un empresari i polític català, i 124e President de la Generalitat de Catalunya (1940 – 1954) a l’exili. El gener de 1939 es va exiliar a França, i després de l'afusellament de Lluís Companys va assumir la presidència de la Generalitat, ara fa 75 anys. Va organitzar el govern a l'exili, amb Josep Tarradellas com a primer conseller. Va dimitir el 1954, i va morir el 19 de setembre de 1958 a Sant Rafael, Provença (França). L’any 1981 van traslladar les seves restes a Barcelona i van ser rebudes solemnement pels presidents Jordi Pujol i Heribert Barrera al Palau de la Generalitat. Finalment van ser enterrades a Sant Feliu de Guíxols. Josep Irla, amb faccions dures, mai no va ser un gran orador ni un personatge carismàtic, però sí un polític gestor i eficient, que va saber connectar amb la societat catalana del moment. Va guanyar totes les eleccions a les que es va presentar!
10. Vicenç Bou al Cementiri de Torroella de Montgrí Vicenç Bou (Torroella de Montgrí, 1885 - 1962) va ser un reconegut compositor, premiat i homenatjat al món de la sardana, instrumentista de flabiol, trombó i violí. El seu llegat musical forma part del repertori més imprescindible i popular de les cobles que fan balls i aplecs. Creador de melodies inoblidables! Va morir a Torroella de Montgrí el dia de Reis de 1962. Les seves despulles descansen al nínxol familiar del cementiri de la població.
