Vides que transcendeixen la mort

Passegem per cinc cementiris del Penedès i el Garraf tot visitant les tombes de cinc persones que van deixar una intensa petjada en vida

Goretti Martínez

30/10/2019

Entorn

La tardor porta la natura a un estat de declivi i, a vegades, de mort aparent. Per això, des de l’antiguitat moltes cultures han relacionat aquesta època amb el record dels morts. Diuen que la festa de Tots Sants és herència d’una celebració celta. L’1 de novembre es feien, molt abans que el cristianisme adoptés la celebració de Tots Sants, les festes del Samhain, un temps de meditació i record dels que ja no hi són que coincideix amb la fi de les collites. Aprofitem aquestes dates per passejar per cinc cementiris del Penedès i el Garraf tot visitant les tombes de cinc persones que van deixar una intensa petjada en vida.

Fem aquest recorregut amb l’ajut del Blog ‘Imatges de Pedra i de Silenci’, la web de Patrimoni Funerari i l’interessantíssim projecte en construcció ‘Els últims paisatges’, sobre el patrimoni funerari català.

1. El cementiri de Sant Sebastià de Sitges i Pepeta Moreu
Al nínxol número 809 del cementiri de Sant Sebastià de Sitges hi ha enterrada Pepeta Moreu. El seu nom es va fer més o menys cèlebre amb la publicació, l’any 2014, del llibre ‘Pepeta Moreu. El gran amor impossible d’Antoni Gaudí’, d’Agustí Soler Regàs (Duxelm, Dux Editorial S.L). Escrit pel rebesnebot de Moreu, el llibre aprofundeix en la figura d’una dona que, a més de declinar la proposició de matrimoni de l’arquitecte Antoni Gaudí, tenia un caràcter excepcional, va ser mestra a la Cooperativa Mataronina i intel·lectual amb ideals republicans, tocava excel·lentment el piano i es banyava al mar sempre que podia, al seu Mataró natal i a la vila de Sitges, on va morir el 9 de desembre del 1938 víctima de Parkinson. Segons el blog Barcelodona, abans, va sobreviure a les bombes del Liceu en no trobar el vestit adequat, va regentar la botiga de barrets més chic de Barcelona i es va casar tres vegades. La darrera, el 12 de març de 1900, amb Josep Vidal Gomis -onze anys més jove que ella-, l'home de la Paramount a Espanya. Des del 1924 va passar els estius a Sitges i va tenir a dinar a casa gent com Douglas Fairbanks i Mary Pickford, la parella més famosa del cine mut. Ara descansa a Sitges, vora el mar que tant estimava. El cementiri de Sant Sebastià és un conjunt d'art funerari d'extraordinari interès, amb obres arquitectòniques d'Enric Sagnier, Elias Rogent, Cendoya i José M. Martino, i escultures de Manuel Fuxà, Josep Llimona, Josep Reynés, Agapit Vallmitjana, Frederic Marés i Pere Jou. La Ruta de les ànimes és una bona opció per conèixer més detalls sobre aquest bonic cementiri.
> Més informació

La tomba de Pau Casals | FOTO: Ajuntament del Vendrell
2. El cementiri del Vendrell i el mestre Pau Casals
El 22 d’octubre es commemorava el 46è aniversari de la mort del més gran violoncel·lista de tots els temps, el vendrellenc Pau Casals. El mestre va morir a Puerto Rico el 22 d’octubre de 1973 i les seves despulles van ser traslladades al cementiri del Vendrell el 1979. “Los restos del gran violoncelista y compositor español Pau Casals reposan, desde ayer por la tarde, en el cementerio de su pueblo natal, Vendrell, en la provincia de Tarragona. A primera hora de la mañana, el féretro que contenía los restos de Casals, y que el viernes llegó a Barcelona procedente de Puerto Rico, siendo objeto de un recibimiento espectacular, salió del salón San Jorge, del palacio de la Generalidad, rumbo a Montserrat”, diu un article al diari El País amb data de l’11 de novembre del 1979. Des de llavors, la tomba de Pau Casals al cementiri del Vendrell és un lloc de peregrinatge per a molts que recorden el seu llegat, musical, polític i humà. Cada any, el dia 22 d’octubre, les autoritats i associacions locals commemoren la seva mort amb una ofrena floral. També rep flors cada 11 de setembre, per la Diada Nacional de Catalunya. El prestigiós pianista i amic de Casals, Eugene Istomín (1925-2003), va voler ser enterrat al costat del seu mestre.
> Més informació

El panteó on és enterrat Víctor Balaguer | FOTO: ARC Gestió Cultural
3. El cementiri de Vilanova i la Geltrú i Víctor Balaguer
El panteó erigit en memòria de Víctor Balaguer (Barcelona, 1824 - Madrid, 1901) és un dels més destacats del cementiri de Vilanova i la Geltrú. És un tumult de pedra alçat, amb escultures riques i en el qual es pot llegir un fragment del poema en què el poeta preveia el trànsit de la mort. També hi ha una placa que recull el record de Narcís Oller sobre l'enterrament del vilanoví. Polític liberal, periodista, escriptor romàntic, poeta, dramaturg i historiador català, Balaguer va ser un dels principals personatges romàntics catalans i un dels impulsors del moviment de la renaixença catalana. Per cert, si voleu aprofundir en la figura d’aquest vilanoví il·lustre teniu l’oportunitat de visitar la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, a la capital del Garraf, que recentment ha estat declarada Museu d’Interès Nacional pel seu gran valor patrimonial. El cementiri de Vilanova i la Geltrú és obra de Francesc Lluch i Rafecas, enginyer, autor dels nínxols i de diversos panteons (1879).
> Més informació

La tomba d'Eugeni d'Ors, a Vilafranca del Penedès | FOTO: Joan Mestres
4. El cementiri de Vilafranca del Penedès i Eugeni d’Ors
El professor Fonxo Blanc, especialista i apassionat de la figura d’Eugeni d’Ors, explica a ‘Anècdota i categoria de la tomba ‘A Matilde’, article inclòs al capítol ‘Dues tombes singulars’ del preciós llibre ‘El cementiri de Vilafranca del Penedès’ (Varis autors, 2004), que l’Ors era encara, aquella tardor del 1917, “pantarca de la influència intel·lectual i el poder institucional”. Però descobria el cementiri vilafranquí “quan ja li faltava el puntal i mecenes, seny ordenador de Catalunya, Enric Prat de la Riba, acabat de morir aquell agost”. Una mort que suposaria poc després la mort civil de l’intel·lectual a Catalunya. En aquell moment, sota els xiprers, i amb la mirada posada sobre la tomba de la Matilde, el seu acompanyant li va explicar la història: “...l’Ors escolta el relat de Román de Saavedra determinant que aquella serà la seva futura pròpia tomba. L’Ors tenia 36 anys acabats de fer. 37 anys després arribaria el carruatge del seu taüt al cementiri de Vilafranca”. El cementiri de Vilafranca del Penedès compta amb diversos panteons monumentals, obres dels arquitectes Santiago Güell i Grau, Josep Domènech i Estapà, Leandre Albareda, August Font, etc. S'hi organitzen visites guiades i teatralitzades, tant per conèixer el patrimoni arquitectònic, com els personatges que hi són enterrats i la seva riquesa de vegetació.
> Més informació

Charlie Rivel reposa al cementiri de Cubelles | FOTO: Blog Imatges de Pedra i de Silenci - www.patrimonifunerari.cat
5. El cementiri de Cubelles i Charlie Rivel
Josep Andreu i Lasserre (1896-1993), conegut artísticament com Charlie Rivel, reposa al cementiri de Cubelles, la vila on va néixer. Completíssim artista de circ, el Charlie Rivel pallasso va fer emocionar generacions d’espectadors amb un personatge tendre que udolava a la lluna. Només li calien una guitarra, una cadira i el seu talent per comunicar-se intensament amb el públic. Va néixer a Cubelles, el 23 d’abril de 1896 durant una gira dels seus pares; la funàmbula occitana Marie Louise Lasserre i el trapezista Pere Andreu, nascut al barceloní barri d’Hostafrancs. No va tornar-hi fins l’any 1954, quan, de fet, va visitar per primer cop Cubelles i va fer la promesa de tornar-hi. El 1969 s’hi va fer una casa i ara hi ha un carrer i una escola que duen el seu nom. Charlie Rivel és Medalla d’Or i fill predilecte de la vila, que el 1980 li va erigir un monument. La llegenda diu que en guanyar Charlie Rivel un concurs d’imitadors de Charlot l’any 1915 a San Francisco, en el que s’havia presentat en secret el propi Charlie Chaplin sense èxit, aquest li va preguntar: “M’imiteu vós o sóc jo, qui us imita?”
> Més informació