Jump to navigation
Als anys 80 obra el primer videoclub a l'Estat Espanyol, Video Instan. Un videoclub que encara segueix treballant al carrer Enric Granados, de Barcelona. El més irònic és que, just obrir les portes, l'encarregada no confiava massa en la continuïtat del negoci i va engegar una campanya per tal d'aguantar i tirar endavant. Qui li havia de dir que ara, després de tants anys, i sent un dels videoclubs més emblemàtics de l'estat, per on passen sovint directors com Bayona o actrius com Pilar Bardem, es veuria en la mateixa situació que aleshores. No és la única. Tots els videoclubs estan en perill d'extinció: la pirateria, la descarrega legal, les sèries online... Per a molts, amb aquests nous avantatges digitals, el videoclub perd tot el seu sentit. Resulta fins i tot incòmode: t'has de moure de casa, pagar i tornar la pel·lícula en un temps determinat. Abans ho trobàvem raonable, ara se'ns fa una muntanya. Tot i així, encara existeix prou gent que prefereix llogar una pel·lícula i, per descomptat, els propietaris i treballadors dels videoclubs n'argumenten orgullosos les raons. Alguns s'han reinventat, han activat tot tipus d'ofertes i engegat campanyes de conscienciació. I és que, potser, lluny de mantenir en peu el negoci, el que es vol és fer entendre que el videoclub també és un símbol cultural, un punt de trobada, un lloc on debatre i fer recomanacions cinematogràfiques, on visualitzar un film requereix cert ritual que fa, d'aquest, quelcom més significatiu. Ens hem passejat pel Vallès Occidental en busca d'aquestes botigues, ja quasi de culte, i això és el que hem trobat:
*Cinema a Casa era, pràcticament, el videoclub per excel·lència de Sant Cugat. Situat al carrer Francesc Macià, molt a prop del Monestir, durant més de vuit anys, en Xavi, l'encarregat, va aconseguir obtenir un fons potentíssim. Pel·lícules comercials, cinema europeu, de culte... Obert els 365 dies de l'any, va intentar aguantar però el febrer passat va haver de tancar. Ho explica dolgut, no només pels problemes obvis que pot comportar, sinó perquè pensa que, si s'actués diferent, les coses haguessin anat d'una altra manera. Ens explica que el principal problema és la pirateria, perquè la descarrega legal a aquí és pràcticament nul·la. Una pirateria que, a diferència d'altres paisos, està molt poc controlada i hi ha impunitat envers aquest tema.
Cinema a casa, Sant Cugat
*2001 Confort és, a dia d'avui, l'únic videclub que queda a Sant Cugat. El porten en Pedro i la seva germana. Com que s'han quedat sols al poble, no tenen competència i, d'alguna manera, van tirant. A més, estan situats molt a prop de l'estació de ferrocarrils, així que també els visita gent de La Floresta i Valldoreix. Un poble com Sant Cugat permet un tracte molt proper amb la clientela, bona part, fidel. Ens expliquen que, en el seu cas, coincideix la gent que té predilecció pel cinema d'autor o més independent amb el tipus de persona que no fa ús, almenys no sovintejadament, de la pirateria, i que dóna valor a llogar les pel·lícules perquè aposta per la qualitat i pel cinema com a cultura i acte social.
*Videorambla de Sabadell és un exemple semblant al de Video Instan i fa més de 20 anys que funciona. Actualment es troba situat a la Rambla, en ple centre neuràlgic. Fundat l'any 82, va ser dels primers a l'Estat i dels quatre originaris a Sabadell. La Paqui, l'encarregada des de fa dues dècades, ens explica que, amb la crisi, al 2011 i 2012, en contra de tot pronòstic, ells van treure profit de la situació i semblava que el negoci se'n ressentia en positiu: "Abans de la crisi, la gent, anava al cinema i a sopar fora amb la família o els amics. Amb la crisi, van començar a convidar els amics a casa i a llogar un parell de pel·lícules". La davallada no té a veure, o no principalment, amb l'economia del país, ens diu, sinó amb la pirateria o amb les noves televisions amb les quals pots comprar pel·lícules. Videorambla no ha pujat els preus del lloguer des de fa anys, té ofertes entre setmana i potencia el tracte de persona a persona. Obren cada dia de l'any i tenen, a fora, una màquina 24 hores activa. Fins ara, no ho havien trobat necessari, però com que molta gent els ha buscat per internet, estan creant una web on puguin explicar qui són i què ofereixen. Per a la Paqui, a més, el contacte amb el client és primordial, ens ho diu ella que ha fet amics entre alguns consumidors. Amb Videorambla ha viscut el seu matrimoni i el naixement dels fills.
Vimediaclub, Terrassa. Foto: Cedida i Videorambla, Sabadell. Foto: Cedida
*Vimediaclub és un cas molt similar a l'anterior i que ens ha cridat especialment l'atenció. Va néixer fa més de dues dècades i el podem trobar a l'Avinguda 22 de Juliol, a deu minuts del casc antic de Terrassa. Petit i acollidor, hi treballa des de sempre en Toni i, en Ramon, des de fa un any. Tots dos, cinèfils de mena, són d'aquell tipus de persona que gaudeix amb la seva feina. Els hi agrada molt poder recomanar segons el gust del client -a molts els coneixen des de fa anys- i gaudeixen debatent de cine. En vistes de la situació i lluitant perquè el negoci no s'enfonsi han començat una campanya fa pocs mesos sota el lema "L'encant d'un videoclub no té preu". Han fet un petit vídeo representatiu, flyers i cartells, amb la voluntat de fer arribar el seu missatge a quanta més gent millor. "Sabem que lluitar amb la instantaneïtat de les descarregues online és impossible, però un videoclub ofereix molt més que això", explica en Ramon. "En un videoclub pots demanar l'opinió, pots veure les pel·lícules in situ, llegir-ne físicament la sinopsis i trobar coses que per internet són molt difícils d'aconseguir", afegeix. A més, en Toni, que ja ha fet vincles amb molts dels seus clients, ha creat un club de lectura que es reuneix un dilluns al mes a l'Ateneu Candela de Terrassa. Petites activitats per fer revifar el negoci i que no deixen de ser iniciatives fruit, només, d'un contacte més humà entre venedor i client. Ens hem passejat pels seus prestatges plens de DVD’s i, ja que hi érem, ens hem atrevit a llogar algun clàssic dels 80. Mal, no ens pot fer.
