Jump to navigation
Para, cuina i pensa és una trama de cinc persones per produïr artesanalment una agenda-receptari. L’equip consta d’una il·lustradora, un escriptor, un dissenyador gràfic i dos maquetadors, i entre ells han fet néixer, créixer i reproduïr-se aquest estrany híbrid entre una agenda, un calendari de l’hort i un llibre de cuina. És d’aquelles idees que primer fan arronsar una cella i després et fan exclamar “és clar! Com pot ser que no existís fins ara?” i és que combina una estètica excel·lent, un sentit de la practicitat desbordant i un discurs crític, alternatiu i de proximitat que hi aporta un caràcter únic. Para, cuina i pensa es finança a través d’un Verkami, que va aconseguir el seu objectiu de 3.000 amb només una setmana. Però anem per parts. Qui fa què?
La il·lustracióLa Ivonne Navarro és l’encarregada d’omplir l’agenda de colors. Del seu puny n’ha sortit la petita protagonista de l’agenda, un personatge que experimenta, descobreix i gaudeix a cada una de les pàgines. Amb un estil proper a la il·lustració infantil, la Ivonne ens apropa amb simpatia a un discurs crític i a projectes de marcat contingut social. “La nena ha crescut a mesura que el projecte avançava” afirma la il·lustradora. “No és un efecte buscat, però a les primeres làmines és molt més innocent i a les últimes que hem fet, se li nota molt més l’esperit punk que portem a dins”. Es refereix als membres del projecte, ja que tots provenen o estan vinculats a projectes socials i polítics a diverses localitats.
La narracióLa petita protagonista del Para, cuina i pensa està desolada a la ciutat. Per això decideix marxar a trepitjar la terra, i a cada pas que fa descobreix projectes fantàstics que aposten per l’ecologia, el consum responsable i de proximitat i la creativitat. L’Eric Piquet és l’encarregat de posar paraules i pensaments a aquesta menuda trapella, i de posar per escrit tot el que trobarem a l’agenda (receptes, descripcions de projectes, etc).
El dissenyL’agenda-receptari segueix els consells que amics, coneguts i saludats han aportat al projecte. “Que sigui a setmana vista”, demanava algú. “Que tingui el mes sencer al davant de tot” sol·licitaven d’altres. Evidentment, no pot ser a gust de tothom, però l’Alberto Molinero és l’encarregat de composar, endreçar i arreglar-ho tot, a punt per portar-ho a impremta. Una feina colze amb colze amb l’Ivonne, ja que els espais d’agenda estan il·lustrats un a un.
El Vallès agrosuficientEl Para, cuina i pensa aposta per un retorn al territori, per descobrir-nos alguns dels projectes del Vallès Occidental que treballen la terra de forma responsable i que elaboren productes artesanals i ecològics. Destaquen 5 projectes, des d’una coperativa de consum fins a una marca de cervesa artesanal. A més, l’agenda-receptari convida a tothom a fer el mateix, amb un calendari lunar i un de temporada. A través d’un sistema gràfic i entenedor, recorden al principiant quan cal sembrar els alls o recollir les pastanagues. DIY.
L’enquadernacióQuan diuen que tot el procés és artesanal, volen dir TOT: també l’enquadernació. La Lola de Querol i el Manolo Galeote són els encarregats de dur a terme el guillotinat, encolat i cosit de totes i cadascuna de les agendes que elaborin. “Per molt bé que vagi el Verkami ens hem posat el límit de fer 200 agendes”, ens tranquilitza la Lola.
Les receptesUna part molt important de l'agenda és el seu cognom: el receptari. Han optat per una cuina de proximitat, d'aprofitament. Moltes de les receptes són heredades de les seves respectivesfamílies, o bé els propis projectes que surten referenciats expliquen algun dels seus plats favorits, o bé les receptes dels productes que elaboren. "La sopa de menta té un valor sentimental, la feia la meva àvia i no n'he tastat cap d'igual", explica la Lola.
El procés“Tot va començar perquè teniem ganes d’enquadernar alguna cosa amb un contingut interessant”, explica la Lola. “Van venir a veure la meva exposició d’il·lustració, i em van engrescar a pensar alguna cosa conjuntament”, afeigeix l’Ivonne. A partir d’aquí comença l’aventura del Para, cuina i pensa. “Vam pensar que hi havia agendes feministes o anarquistes”, reflexiona en Manolo, “però voliem una cosa més propera”. Així, el Para, cuina i pensa segueix l’estela d’unes agendes vinculades als moviments socials, però ho fa amb una estètica i una proposta per a tots els públics. Com tots els projectes que neixen d'un grup d'amics, la feina ha estat lenta però han gaudit de tot el procés. "Hem fet moltes reunions, ens hem organitzat de forma assambleària, però mai hem tingut la sensació de no entendre'ns", expliquen. I destaquen, orgullosos: "en totes les reunions que hem fet hem compartit algun àpat. I només un dia vam menjar pizza, els altres dies sempre hem cuinat". És clar, havien de tastar les receptes!
