Jump to navigation
1. L'arròs en totes les seves fórmulesÉs un dels cultius tradicionals del Delta de l'Ebre, ja que permet un gran aprofitament dels terrenys propers al riu. Les varietats amb Denominació d'Origen Protegida es comercialitzen exclusivament en la categoria extra i són Bahía, Tebre, Sénia, Fonsa, Bomba i Montsianell. La importància que té aquest producte en l'agricultura del Delta es reflecteix, també, en la gastronomia, ja que, més enllà dels arrossos més populars en tot el llevant de la península, aquí s'han generat plats propis basats en l'arròs, com és l'arròs a banda o l'arròs de ribera, una fórmula típicament deltaica amb cargols, anguila i ànec. L'arròs de marisc sempre compta amb els millors musclos, llagostins i peix pescat en les localitats de costa de les Terres de l'Ebre.
2. La baldanaUna delícia que és bona al plat, en entrepà, a rodanxes com a tapa o, fins i tot, per donar una bona substància a l'arròs caldós. És l'embotit més popular de les Terres de l'Ebre, ja que s'hi combinen dos dels seus productes més tradicionals: el porc i l'arròs. Les baldanes estan elaborades amb carn de cap de porc, cotnes, cansalada, brou de la cocció del porc, sang - per això són de color marró fosc -, arròs, sal i pebre. Formen part de receptes tradicionals, com ara el barrejat, tot i que és comú coure-les amb ceba i tomàquet. Encara que se'n produeixen durant tot l'any, el seu consum és més habitual durant els mesos de fred, ja que es tracta d'un producte calòric amb molt greix.3. L'arròs, col i fesolsAquest plat, típic del Delta de l'Ebre dels dies d'hivern, és molt consistent i se serveix com a plat únic. Seria l'adaptació local de l'olla catalana o del cocido ibèric, però clar, fet amb productes de la vora i, tot sigui dit, econòmics. En èpoques de dificultats econòmiques, era un bon plat de pagès per alimentar tota una família. Com dèiem abans, aquest és un exemple on la baldana cuita és un bon condiment. Altres hi posen pollastre per fer aquesta recepta una mica més suau. Poblacions com L'Aldea l'hi han dedicat unes jornades.4. Els ostrons del DeltaEls més afrodisíacs i glamurosos de la llista, sense dubte. El conreu d'ostrons al Delta de l'Ebre es va iniciar a la dècada de 1970 com a producció complementària a la dels musclos. El seu cultiu comença amb la fi de la recollida dels musclos, cap al gener o febrer, fet que permet una rotació perfecta entre ambdós mol·luscos. En els darrers anys, la producció d'ostrons a les Terres de l'Ebre s'ha estès gràcies a l'augment de l'interès comercial que ha originat la qualitat de la seva carn. Actualment hi ha més de 100 vivers i 35 empreses productores de musclos i ostrons. Amb un bon cava, triomfaràs!
5. L'anguilaUn peix que en cru fa una mica de por perquè s'assembla a una serp, però ben guisat et farà pujar al cel, ja que és un dels peixos amb una textura més tendra i un gust molt especial. Aquest peix que habita en les aigües del Delta de l'Ebre, ha estat capturat per al seu consum des de l'Edat Mitjana. És per això que apareix en molts plats de la gastronomia tradicional, normalment acompanyat amb suc o pèsols. També és la base dels xapadillos, una conserva d'anguiles salpebrades i assecades al sol per menjar com a aperitiu o segon plat amb allioli, samfaina o tomàquet rostit. 6. Les ortiguesTenen una textura extremadament suau i un fort gust a mar. Se serveixen amb un cruixent arrebossat igual que el peixet fregit o els calamars. Se solen servir als restaurants del Delta, però també és un plat molt habitual en altres llocs com La Ràpita, L'Ampolla o L'Ametlla de Mar. Si aneu de tapes, intenteu no demanar-lo juntament amb els xipirons o els calamars arrebossats perquè us pot agafar un col·lapse d’oli. De totes maneres, s’han de provar si habites per aquestes contrades!7. Les tallarinesLes tallarines són un marisc molt apreciat entre la gent del Baix Ebre i Montsià. Se solen menjar sofregides amb un bon oli i una mica de sal. De fet, molta gent diu que són les pipes del Delta, ja que sempre són un bon snack per anticipar un bon àpat. Anys enrera, la gent anava al Delta a buscar-ne per a consum propi juntament amb altres mol·luscs com els catxels. També es poden cuinar amb ceba i tomàquet aprofitant el gustós sabor de mar que deixen anar. Els restaurants de la costa solen tenir-ne a la carta. Però sobretot, assegureu-vos que no són congelades, si és així, perden el gust de mar i agafen una consistència més dura.8. El crestóAquesta raça té al sud de Tarragona el seu últim bastió, i rep el nom de Rasquera en honor al municipi on s'ha conservat més bé. Probablement és la població de cabra blanca celtibèrica que viu més pròxima al mar. És molt apreciada per la textura compacta i el gust intens de la carn del cabrit, i per la qualitat dels seus crestons -els cabrits castrats i engreixats durant 12-18 mesos. El consum habitual de la seva carn és en escabetx. La producció és força estacional: es concentra a la tardor per tal de vendre els cabrits per Nadal.9. La clotxa La clotxa és un menjar tradicional de les Terres de l'Ebre, i en especial de la Ribera d'Ebre, que consisteix en una mena d'entrepà fet amb un pa rodó buidat parcialment de molla i omplert principalment d’arengades i cebes, tomates i alls escalivats. És un plat d'hivern i molt consistent que té altres varietats, com per exemple, de botifarra o llonganissa.
10. Els pastissetsPel que fa els dolços, destaquem els pastissets, també coneguts en ascepcions més locals com a casquetes o panadons. Es tracta de petites empanades ensucrades, d'origen àrab, elaborades amb farina, oli, sucre i mistela i tradicionalment farcides de cabell d'àngel, tot i que ara n'hi ha de brossat, crema, xocolata... En l'actualitat, la seva producció s'ha estès arreu del territori, i s'han convertit en una de les pastes més representatives del sud de Catalunya.
