Núria Olivé Montrabeta
,
07/03/2017
Arts

Raquel Riba Rossy: “A les dones se’ns ha educat socialment per ser previsores, percebudes i complaents”

Parlem amb la il·lustradora Raquel Riba Rossy, que reivindica el feminisme a través del seu alter ego dibuixat, la Lola Vendetta
Raquel Riba Rossy

Foto: 

Josu de Pablo
Raquel Riba Rossy (Igualada, 1990) ha tingut clar des de ben petita a què es volia dedicar: transmetre missatges a través dels seus personatges i històries. Alimentada en l’ambient creatiu familiar, ha estudiat Belles Arts i posteriorment s’ha especialitzat en il·lustració. Riba Rossy és la creadora del personatge Lola Vendetta, el seu alter ego. Una sicària feminista, impulsiva, inconformista, contundent i femenina. Amb el temps, Lola Vendetta s’ha convertit en la veu no tan sols del que ella mateixa no deia, sinó en la veu de moltes dones que sovint, callen. En el marc del 8 de març, dia internacional de les dones treballadores, conversem amb ella com a il·lustradora però també com a dona, feminista i lluitadora.
El feminisme ens permet entendre la divisió de sexes com una herència cultural que ja no funciona.

- Què reivindica Raquel Riba Rossy el 8 de març?
Que el feminisme i l’amor propi són una decisió diària. 

- Què és per tu ser feminista?
Ser feminista no és una ideologia política, per mi ser feminista és un modus vivendi. És estar treballant constantment des de la introspecció, l’autocrítica constructiva, l’empatia i la tolerància. A més de vetllar per una autoestima de ferro, que la necessitem sí o sí per confrontar tot allò que encara queda per escombrar d’una cultura patriarcal més casposa que els dinosaures.

- Com veus la nostra societat?
No entenc la societat compresa individu per individu. Un maltractament de gènere és un fracàs de tots, no només dels dos implicats. El bulling a l’empresa és un fracàs de tots, com a societat. És per això que no cal haver estat una dona maltractada, no cal haver-ho ni tan sols patit al nucli familiar, no cal ni tan sols sentir-ho des del dolor personal. Per ser feminista només es necessita empatia. 

- Has estat sempre feminista?
No, no em vaig despertar un dia com Spiderman i em vaig adonar que ja no necessitava mai més les ulleres del masclisme. A mi no em va picar l’aranya del feminisme i m’hi vaig convertir com a les sectes. Sempre, des que vaig néixer, he estat en aquest procés de canvi cap al feminisme. Tot el que m’ha passat a la vida m’ha portat a sentir que això és el més sa. Per la societat com a equip, per l’individu com a ésser conscient, per l’organisme familiar, per les empreses, i per això ho defenso. Deixem d’entendre el món com si fossin talls de pastís i comencem a visualitzar que els moviments socials i les noves ideologies fluctuen. 

- Tothom hauria de ser feminista?
El feminisme no és estàtic, és un procés de canvi. Per això, oprimir a crits algú que no està sent feminista, no té sentit. El feminisme admet errors, admet noves reflexions, admet nous punts de vista. El feminisme ens permet entendre la divisió de sexes com una herència cultural que ja no funciona i, començar a visualitzar aquest tema com una taca d’aquarel·la on no sabem gaire bé quan el groc passa a ser taronja i després es barreja amb el blau i després amb un violeta, i no passa res.

- Els homes es poden auto definir com a feministes?
No entenc la divisió de sexes com si fossin les dues úniques cares d’una moneda. Afirmar que un home no pot ser feminista, és tan absurd com dir que una dona no pot ser masclista. Jo, tu, la veïna i el veí hem estat masclistes més d’una vegada sense adonar-nos-en. Es tracta de posar-hi molta consciència.

- Vas anar a una escola religiosa i acabes creant aquest personatge i aquest discurs. 
Abans de res: feminisme i religiositat no són incompatibles. Si el feminisme ens serveix per dividir la societat i seguir creient que els altres són més burros per no pensar com nosaltres, estem fracassant un altra vegada. Per explicar-te com ha anat, pas per pas, t’hauria de narrar la meva vida sencera. Però resumint-ho molt et diria que si no neteges la part bruta del que has après per seguir creixent d’una manera més lleugera, et menges tota la teva merda i la dels altres. I tant és si véns d’una escola religiosa o si els teus pares son hippies marihuaneros. Et toca passar per la centrifugadora, sí o sí.

- Amb què et quedes d’haver anat a una escola religiosa?
Em quedo amb la idea de que tots som fills d’una mateixa 'font', amb el mateix dret a ser estimats i a ser respectats. Pensar-ho així m’ajuda a no sentir mandra de seguir treballant, fins i tot quan penso 'en quin moment em vaig posar dins de tot aquest embolic... si jo només volia dibuixar còmic'. Em quedo amb mil frases de Jesús que m’agraden i em serveixen, i et poso un exemple: 'Qui estigui lliure de pecat, que llenci la primera pedra', és un altra manera de dir que ningú és millor ni pitjor que ningú, que ningú és més estúpid per pensar d’una altra manera.

- Parlem de la il·lustració. Què és Lola Vendetta?
La Lola Vendetta és una manera d’expressar el que vaig veient pel món.

- Com i per què neix?
Neix a Barcelona, mentre treballava d’hostessa sobre talons 8 hores al dia, saludant com un robot i amb molt de temps per pensar i observar moltes coses. Neix de posar a debat intern tot el que passa fora, les relacions anteriors que havia tingut, la meva manera de comportar-me davant del sexe contrari, les meves pors, els meus dolors, les meves ràbies, la història de la meva família... Totes aquestes coses dignes de llibre d’autoajuda.

- Feminista i sicària. Quin discurs vol transmetre aquest personatge?
Això de sicària era una cosa que deia molt al principi i que ho he anat esborrant. El primer contacte de Lola Vendetta amb el feminisme va ser molt, molt, molt rabiós. Em produïa histèria cada vegada que veia una actitud masclista molt abusiva. Era sicària perquè matava a tota aquella persona que no estigués d’acord amb els seus ideals. La cosa ha anat madurant amb el temps i ara la Lola només treu la katana en defensa pròpia o d’algú que està sent assetjat.

- És un alter ego de Raquel Riba Rossy?
De totes les veus que puc tenir, és la mes afilada. És una de les maneres de fer discurs.

- Com has articulat aquest discurs feminista al voltant de Lola Vendetta?
Doncs la veritat és que va ser una mica accidental. Jo senzillament parlava de les coses que succeïen al voltant meu i feia crítica social. És molt difícil fer crítica social des d’un punt de vista femení i no ser feminista.

- Què seria Lola Vendetta sense les xarxes socials?
Poca cosa. Les xarxes socials són el vehicle perquè ens puguem comunicar ràpidament en comunitat, amb debat públic dels nostres opositors i defensa de les nostres seguidores. Les xarxes socials permeten un debat mental constant sobre tot el que ens envolta. Gràcies a les xarxes socials, el feminisme pot anar avançant com ho fa avui dia.

- No sempre són positives les reaccions de la gent a les xarxes socials. Com toleres les crítiques?
Estupendament. Abans ho vivia fatal, fins que em vaig posar al cap que no hem vingut a aquest món per complaure cap expectativa que no sigui la nostra. 

- Lola Vendetta interpel·la només a les dones?
De moment, majoritàriament a les dones. Ja ho anirem veient, potser m’animo a fer un manifest sobre els pollastres de granja. Qui sap.

- Quins inputs reps dels homes?
Positius en general, crec. No sóc gaire de parar atenció a comentaris que em poden frenar més del compte. Ploraria molt, si ho fes (riu).

- Tens molt èxit arreu però sobretot en països sud-americans. Per què?
Depèn de la xarxa social. A Facebook hi ha majoria llatinoamericana i a Instagram majoria espanyola. El primer impacte de Lola Vendetta va ser a llatinoamèrica, sí. També perquè és més gran.

- El personatge de Lola Vendetta ha donat pas a que creessis la teva pròpia marca. Samarretes, bosses, tasses, un llibre... Has fet del feminisme un negoci?
Sí, tinc una empresa d’empoderament femení, que tot just està començant ara i que espero que li quedin molts, molts, molts anys de recorregut.

- El personatge de Lola Vendetta condiciona molt la teva vida personal?
Sóc il·lustradora, he creat un personatge de còmic que està funcionant molt bé, puc ajudar a gent de tot el món amb reflexions i missatges... No em condiciona, és una festa, és viure enamorada de la meva vida. Lola Vendetta no em lliga a res, Lola Vendetta són les meves ales.

- Et defineixes com una bloodgasm coach. Què vol dir?
És una paraula que ens vam inventar amb els amics, fent conya, parlant de que Lola Vendetta convidava a trivialitzar la sang de la menstruació. Per tant, obria portes a tenir relacions sexuals amb la regla. És la coach que fa que la teva sang menstrual sigui un orgasme enlloc d’una tortura.

- Estàs organitzant els cursos ReEvolución Femenina. En què consisteix aquest projecte?
Es tracta d’obrir uns espais reservats (de moment) a dones. On es pugui parlar de tot el que gira al voltant de la vida femenina per ajudar a les noies a netejar l’inconscient de tota aquella informació brossa que ens pot jugar en contra. Els homes porten anys i panys sent educats per dirigir empreses, llançar-se a viure aventures, emprendre projectes... a les dones se’ns ha educat socialment per ser previsores, percebudes i complaents.

- Parla’ns del llibre que acabes de treure.
El llibre de 'Lola Vendetta. Más vale Lola que mal acompañada', ens parla de l’alliberació d’una relació sentimental tòxica. És la Lola qui n’està patint una i anirem veient què passa perquè es pugui alliberar d’aquesta.

- Per acabar. Una dona referent a la teva vida?
Ellen Degeneres.

També et pot interessar

Piera de Gusta