Jump to navigation
- En els últims mesos ha rebut molts homenatges. Com li senta aquest reconeixement?Ho agreixo, però m'abruma. Penso que tot això dura massa. M'agradaria quedar-me en l'anonimat com sempre.
- Vostè va ser durant més de 40 anys professor de l'Institut Joaquim Bau. Se'n recorda del que intentava transmetre als seus alumnes?A l'ensenyament hi ha la inèrcia d'ensenyar coses passades i no arribar mai a conèixer la història contemporània. Jo sempre arribava al present, si podia. - El teòleg Mossen Manyà i els escriptors Gerard Vergés o Jesús Massip són persones amb qui al llarg de la vida coincideix, creen projectes junts com, per exemple, la revista cultural 'Géminis'... Per què creu que s'acaben trobant?Els que són afins, sempre arriba un moment que es troben, es coneixen i es relacionen. I els que no són afins, desapareixen.- Tens raó. Llavors diríem que a la Tortosa dels anys 50 hi havia una sèrie de persones condemnades a conèixer-se. Com per exemple amb Gerard Vergés i Jesús Massip ...Sí, erem de la mateixa quinta i teníem interessos comuns. Però èrem molt diferents!- Vostè com es definiria dins d'aquest grupet?Jo era l'alternatiu. Sempre me'n sortia de la norma. Hi ha una diferència substancial entre ells i jo. Ells venien de famílies burgeses i catòliques, i jo venia de baix, era de classe treballadora. Mon pare està enterrat a França per política i ma mare tenia un ofici molt corrent i poc agradable: treballava trossejant animals a l'escorxador.- Aquests orígens han marcat la seua vida...Jo mai he girat la cara al meu passat, a la meva gent...- L'altre dia, en l'acte commemoratiu que li van fer a la Biblioteca, va dir que volia ser recordat com a independentista. Sempre s'ha sentit així?Penso que la independència és una forma d'afirmació que s'ha de tenir en compte. Una persona té dret a expressar quina sent que és la seva identitat.- Tot i tenir aquest sentiment, vostè té esperit cosmopolita, no para de parlar dels seus viatges...L'Anna i jo hem voltat el món. I jo més que ella perquè sóc més gran. Moltes vegades he pensat: "I jo què hi faig vivint a Tortosa?" La tortosina és una societat una mica tancada, burgesa i diocesana.
- Com a professor, va portar el teatre a les aules de l'Institut Joaquim Bau?Sí, sóc un amant del teatre clàssic i m'ha agradat que els alumnes hi connectéssin. Els meus alumnes sempre han estat ànimes revolucionàries.- I vostè els ha motivat per a que ho fossin?Més que motivar, no els he tallat les ales. Si tenien un criteri que xocava amb el de la majoria, per mi, millor (riu).- Alguns alumnes que recordi?Ui, molts! Manel Ollé, Ignasi Blanch, Sílvia Sabaté, Pere Ponce...- L'Anna, la seva dona, també va ser alumna seva. Va quedar captivat també pel món de la dansa?A mi, el que més em captivava era ella (riu).- Què el va seduir?La seua sensibilitat. M'agrada la gent que té sensibilitat i passió per l'art. A l'Anna, la dansa li agradava abans de saber-ne. Tota la vida hem estat junts.- Està content de la vida al seu costat...Si no hagués estat satisfet, no hi hagués estat.- Què ha après de la vida?Que la vida és apassionant. Pot ser allò més extraordinari. La vida és l'última justificació de l'existència humana.- Algun consell per als joves que decidiexen apostar per la música, el teatre o les lletres?No tothom entén què és la cultura. De vegades, la gent es pensa que això de la cultura és cosa de ganduls i que és perdre el temps. Però l'art és una cosa molt profunda que està en la base de tota la cultura mundial. La cultura crea el món.- Una mentalitat molt productiva...Exacte. En aquest sentit, la vida es tradueix sempre en allò tangible, i això fa que l'art, que no és tangible, molts cops, no sigui valorat.- Segueix escrivint?No. Als noranta anys, crec que ja he fet tot el que podia fer. El meu moment ja ha passat.- De totes maneres, ara segurament té les reflexions més plenes i completes...Ara el que faig és sobreviure. Cada dia és un regal de la vida.- Quines coses el fan sentir més viu?Parlar de totes aquestes coses que hem parlat aquesta estona. I llegir. Llegeixo contínuament. Tant llibres, com revistes o diaris.
