Anna Zaera
,
28/08/2017
Llibres

Valer Gisbert: "La idea és que les coses grans, com són les emocions, poden passar en un lloc petit"

L'escriptor d'Aldover guanya el XXXV Premi de Narrativa Ribera d'Ebre amb la novel·la '8.834 passes'
Valer Gisbert

Foto: 

Òscar Lanau
Valer Gisbert
Una gran narració èpica ubicada en indrets propers. Valer Gisbert (Aldover, 1978) ha guanyat el XXXV Premi de Narrativa Ribera d'Ebre amb la novel·la '8.834 passes' a partir de les històries dels seus avis, de llibretes trobades que escriuen fets quotidians de principis de segle. Un relat que beu de l'Odissea d'Homer, la poesia de Kavafis, però sobretot dels herois més senzills, la dels seus, d'Antònia i Joan, els seus iaios de Prat de Comte. Com diu ell mateix, aquesta petita-particular-gran Odissea que transcorre en la seva totalitat en un dels nuclis rurals més petits de Catalunya: Prat de Compte i les seves rodalies com Els Ports o la Fontcalda.

- Quin és l'origen d'aquesta història?
Quan mon iaio va fer 100 anys, el 2015, vaig pensar que aquest fet mereixia fer alguna cosa. Feia anys que no feia una novel·la, des del 'Vigilant d'horitzons', el 2007. Vaig començar a preguntar-los coses de com vivien a Prat de Compte en temps de postguerra, com treballaven l'hort, quant valia un carajillo. Anava entrevistant a mons iaios sense que ho sabessin. També a ma mare i les veïnes. Justament vaig trobar una llibreta del pare d'una veïna que va morir als anys 90.

- Aquesta llibreta es converteix per tu en un tresor...
Sí. Aquell home ho escrivia tot. Dades molt del dia a dia del Prat de Compte del segle passat. Quan es va posar la primera bombeta. Quant valien els aliments.

- A partir d'aquí, s'inicia la narració...
Aquests elements em serveixen de documentació però jo construeixo una història èpica. Perquè a mi m'agrada molt la mitologia nòrdica, la poesia de Kavafis, l'Odissea i l'Ilíada. M'agrada les sèries actuals també, en què l'acció és trepidant. Sóc un freakazo. Vaig agafar tot això, ho vaig posar un alambí gegant i va sortir aquest relat. Els passatges són reals, però està trenat al voltant d'un personatge mitològic, el Ciclop. Volia crear un personatge a partir de coses abstractes com la temor, l'odi, el fàstic. Tot l'obscur de l'ésser humà està representat en aquest personatge.

- Com s'estructura el llibre?
He fet un homenatge a l'Odissea. El llibre té 24 capítols, com l'Odissea, que són 24 cants èpics. Cada capítol té un petit poema èpic que et resumeix tot el que llegiràs després.

- El teu treball és una reinterpretació de la història des de les noves generacions. Què creus que aporta el teu estil?
Crec que hi havia relats més costumistes sobre la història recent. Jo volia construir una història de terror, passió, assassinats. També té la voluntat de trobar certes explicacions, construir mitologies. Intento explicar el perquè d'un santuari com el de la Fontcalda. Tenim una terra magnífica per crear mites. Donar explicacions a les coses. Com per exemple, per què una roca té forma de la dama dels Ports.

- Com definiries el teu estil?
M'agrada portar el thriller, el misticisme i la passió al relat. Sobretot busco que hi hagi emoció. Sóc addicte a l'emoció. L'he de sentir. Encara que sigui arriscat, sento que ho he de fer. Si no, marrameu. És com una espècie de jo-salvatge que necessita sortir.

- No et fa falta viatjar per viure aventures?
La veritat és que després d'escriure una novel·la, acabo exhaust. Ho necessito. El teatre i l'escriptura em permeten explotar les emocions que tinc i engrandir la vida. De fet, quan fa molts dies que no tinc activitat emocional o d'art necessito aquella espurna.

- D'on ve el títol de '8.834 passes'?
El vaig trobar diferent. Em va atraure. Resulta que mon iaio quan era petit, va viure tot el procés de la construcció del ferrocarril de la Vall de Safán, el que ara és la Via Verda. De menut, ell anava a portar càntirs d'aigua als treballadors. De Prat de Compte a la Fontcalda. Li agradava contar les passes. Després va passar la Guerra i quan va tornar al poble es va fer carter i cada dia, a les 5 de la matinada, sortia de casa i anava cap a la Fontcalda contant també les passes. Teníem una finca als peus del Port, on ell hi penjava les espardenyes. Cada parell de sabates era una història del passat. Així que tot plegat em suggeria fer alguna cosa amb les passes.

- Quin títol posaries a les teves passes?
Jo cada dia poso el reset i arranco de nou. La vida sempre em sorprèn. I vull que em sorprengui. Crec que per viure ens hem de llençar de la moto. Intento no planificar. Manen elles, les emocions.

- Ha canviat el teu punt de vista com a novel·lista?
Al principi era més de veure coses grandiloqüents, em flipava bastant. Ara volia agafar més els detallets. Volia muntar una odissea èpica en un espai reduït. De fet, Prat de Compte és un dels espais més reduïts de Catalunya. La idea era que les coses grans, com són les emocions, poden passar en un lloc petit. Pel que fa a l'estil, abans utilitzava paraules més poètiques, i ara, cada cop vaig més cap a la senzillesa. Perquè en les coses senzilles hi ha molta informació. Com som d'una altra generació no sabem que són les unces, o els traginers que transportaven garbes de blat, o que abans es pagava per terròs de sucre.

- Quina diferència trobes entre crear textos per teatre i la narrativa?
Són dues coses molt semblants i molt diferents, a la vegada. En la narrativa, estic jo i el meu univers. Acabo exhaust, com si fes una neteja molt animal de dins. Més espiritual. El teatre, m'aviva tots els sentits. És com un estat més físic, més de trempera. És com si et peguessin un cop de puny més directe. A més, els actors i les actrius completen la teva creació, és un treball  col·lectiu.

També et pot interessar