Les 10 cites cèlebres que ens inspiren per fer un canvi

Paraules que ens ajuden a estirar el fil de la nostra saviesa interior

Anna Zaera

24/03/2020

Activa't

Durant tot aquest 2020, amb confinament i restriccions de movilitat, hem après una altra manera de viure, i tot i que no podem predir res del que passarà, la majoria ens hem començat a fer preguntes sobre com ha estat la nostra vida en els darrers anys. En aquestes frases trobarem una mica més de saviesa per estirar del fil i qüestionar-nos noves maneres de viure i de respectar el nostre entorn.

1. "Mai no seré prou vella ni prou covarda per no tornar a començar de cap i de nou i amb les mans buides". Maria Aurèlia Capmany

2. "Cada generació, sens dubte, es creu destinada a refer el món. La meva sap, però, que no el refarà. Però la seva tasca és fins i tot més gran. Consisteix en impedir que el món s'aturi". Albert Camus

3. "Per arribar a ser savi cal experimentar certes vivències, sovint perilloses". Friedrich Nietzsche

4. "Des del naixement fins a la mort les persones depenem materialment del temps que altres persones ens dediquen. Som éssers encarnats en cossos vulnerables que emmalalteixen i envelleixen i la supervivència en solitud és senzillament impossible". Yayo Herrero

5. "Cada moment és únic, i per això en cada moment ens juguem el nostre destí". Raimon Panikkar

6. "Només si escoltem podrem aprendre. I escoltar és un acte de silenci; només una ment serena però extraordinàriament activa pot aprendre". Jiddu Krishnamurti

7. "La característica principal de l'home-massa no és la brutalitat i l'endarreriment, sinó el seu aïllament i la seva falta de relacions socials normals". Hannah Arendt

8. "A nosaltres els maies ens ensenyen des de petits que mai cal prendre més del que necessites per a viure". Rigoberta Menchu

9. "Plantar sobre la terra els peus. Ja no tenir por. Sentir com puja la saba, amunt, amunt. Créixer com un arbre. A la seva ombra aixoplugar algú que també se senti sol, sola com tu, com jo". Montserrat Abelló

10. "Una vegada vaig tenir un pardal a la meva espatlla mentre jo estava cavant en un jardí del camp. Vaig sentir que era més distingit per aquest succés del que hagués estat per qualsevol galó que hagués pogut portar". Henry David Thoreau