Jump to navigation
Tot i que de propostes n'hi ha moltes, i més en el context de l'àrea metropolitana de Barcelona on sovint malauradament se centralitzen les pràctiques artístiques contemporànies, n'hem seleccionat quatre que creiem que exemplifiquen el panorama. Per una banda, l'aposta de dos col·lectius d'artistes per aquesta via de treball, per l'altra un projecte pioner i de llarg recorregut en aquest àmbit, i finalment l'entrada d'aquesta línia d'investigació a la Institució artística per excel·lència, el museu, amb la conseqüent validació i consolidació que això comporta.
1. 'Fer Foc Aprop', un projecte deslocalitzat de Roc Domingo i Joana CapellaEn aquesta direcció s'articula 'Fer Foc Aprop Europa Edition', un dels molts esdeveniments de 'Fer Foc Aprop', un projecte deslocalitzat de Roc Domingo i Joana Capella que agafa com a elements conductors el foc, el menjar i els rituals per proposar una sèrie d'accions en les quals col·laboren diferents artistes, cadascuna a un lloc diferent, seguint una perifèria difusa en espais com Sant Fost de Campsentelles, Lleida, Montcada i Reixach, Badalona, Barcelona o Valls. Per aquest divendres 14 de juny, en el marc de la presentació dels projectes desenvolupats per les residents de l'Estruch Fàbrica de creació de Sabadell, proposen activar aquesta dinàmica. Amb la col·laboració de Quim Packard, l'equip de l'Estruch i Núria Bàguena, experta en cuina i gastronomia, el que proposen és crear un espai on berenar plegades i conversar."Amb la selecció del menjar i els altres elements que disposem, volem posar en tensió la relació entre autòcton i al·lòcton, així com la concepció d'espècie invasora". Frankfurts, pa de Sant Julià, cebes, i altres coses. Ja que si bé la ceba forma part de la insígnia de la ciutat, no se sap ben bé per què; res no indica que hagi generat el topònim del lloc. Recentment, però, des del parc agrari de Sabadell han engegat un projecte per crear la ceba autòctona de Sabadell. També tindran el seu protagonisme el frankfurt i les salsixes alemanyes, descobertes i importades a través dels viatges per Europa de Pere Llorens i Silvestre Sicart, comercials tèxtils i fundadors de la cadena de restaurants Viena, nascuda a Sabadell l'any 1969.
2. Nyamnyam, format per Ariadna Rodríguez i Iñaki AlvarezTambé utilitzant el menjar s'articulen les propostes del col·lectiu Nyamnyam, format per Ariadna Rodríguez i Iñaki Alvarez. "Al parlar de nosaltres, sempre hem de començar dient tot allò que nyamnyam no és: ni som un restaurant ni treballem amb el menjar com a material. La nostra lectura parteix de deixar el menjar allà on és: food is food", comenten a l'entrevista que l'artista Anna Dot els hi va fer. I és que entenen el menjar com a vehicle generador d'espais i processos, fet que s'exemplifica amb el projecte que l'any passat van desenvolupar a partir de la beca de Barcelona Producció 2017 i que es va anomenar 'Són els microorganismes els que tindran l'última paraula'. A través de la fermentació del miso es plantejava tot un seguit de dinàmiques processuals i comunitàries organitzades en diferents contextos de la ciutat de Barcelona durant els sis mesos que dura aquest procés biològic. D'aquesta manera, la fermentació d'un aliment va esdevenir un sistema d'agitació social, cultural i vital que es va estendre a partir de quatre esdeveniments específics que van tenir lloc entre l'octubre de 2017 i l'abril de 2018.
Mancebía Postigo a l'Eufònic
3. Mancebía Postigo és un projecte d'Oliver G. Mancebo i Mar Cinauro Mancebía Postigo també pren com a eix el menjar. Es defineixen a si mateixes al diari de residents d'Espacio Matrioska, col·lectiu gallec que organitza anualment residències autogestionades "com un exercici d'apropiacionisme gràfic, psicogeografia sonora, levitació editorial, experimentació literària i filmació de paratextos". Tenen, a més, un potent projecte editorial des del qual recentment han publicat 'Operación tenedor: cocina y poética de la transición y su sobremesa' que descriuen com "Un viatge retrospectiu i evocador, a força de paladar, de la truita de Suárez als cigrons de Fraga, passant per l'espionatge polític en restaurants. Com un Proust tricorni mullant una magdalena en un solysombra de la cafeteria Galàxia, a la recerca del temps perdut d'aquesta transició que mai s'acaba". La publicació es va presentar el passat 30 de maig a la Bodega de Ca'l Pep, enmig d'un recital de poesia a càrrec de Maria Sevilla, música d'Oriol Luna, i una conversa entre Víctor Nubla i Gràcia Territori Sonor.
4. La Cuina, el taller de Marina Monsonís al MACBAPer la seva banda, i demostrant-nos que el vincle entre el menjar i la creació contemporània és un camp d'exploració creixent, el MACBA també ha apostat per un espai on compartir des del menjar. La Cuina, un taller gratuït amb inscripció prèvia que, des del gener i fins al pròxim 27 de juny, Marina Monsonís imparteix cada dijous de 11 a 14h. Funciona com a espai de trobada obert a la participació; convidant a les persones a compartir els seus coneixements i experiències al voltant del fet de cuinar. L'objectiu és reflexionar des del saber i l'ambient que possibilita el fet de tenir les mans ocupades, sobre temes com la sobirania alimentària, la dependència del petroli en el model alimentari actual, o l'esgotament de recursos. Tot això partint de la idea d'educació popular, la riquesa dels sabers tradicionals, l'intercanvi cultural i la vida quotidiana de les persones que hi participen. A més, aquest mes de juliol a partir de les 13:30h les sessions comptaran amb un recital de música i paraula obert a tothom i amb diverses persones convidades.
