Iaios

Foto: 

Cedida
Amadeu Barbany amb els seus fills Bernat i Gemma Barbany

Gemma Barbany (IAIOS): “Treballem perquè un jersei tingui una història i un valor darrere”

A més de compartir la història de cada peça, els jerseis IAIOS de Granollers promouen la sostenibilitat i el consum responsable
Judit Monclús
,
20/12/2021
Activa't
Gemma Barbany és dissenyadora i cofundadora de IAIOS. Juntament amb el seu pare, Amadeu Barbany, i el seu germà, Bernat Barbany, han recuperat la marca de jerseis “pensats per a durar tota la vida” que venien a la botiga Dracs de Granollers fa uns quants anys enrere. Ara, han apostat per la sostenibilitat en la seva confecció i, a més, en un clar homenatge a la gent gran, han batejat cada model amb el nom d’un iaio més o menys conegut, la biografia del qual entreguen amb la compra de cada peça. Cada jersei és una història per explicar. El seu distintiu: afegir valor al producte i promoure un consum responsable.
Tornar a fer les coses que es feien bé abans podria ser una manera de rebel·lar-se contra el camí que prenen ara

- Com ha estat recuperar el llegat dels vostres avantpassats a través dels jerseis IAIOS?
La meva família es dedica al tèxtil des de fa cinc generacions. El meu rebesavi va obrir una botiga de betes i fils a Granollers. La va heretar el meu besavi i després, el meu avi. Ara la porta el meu pare, qui va obrir una altra botiga que es deia Dracs, més petitona. En aquesta botiga, als anys noranta, va començar a fabricar-hi uns jerseis que es deien IAIOS i que estaven fets amb regenerat de llana. Era una petita producció que feia per a la seva botiga fins que es van deixar de fer. Bastants anys més tard, Dracs també va tancar degut a la crisi del tèxtil. Llavors, a finals del 2015, jo havia acabat la carrera i no tenia massa clar què volia fer i, al mateix temps, el meu pare va decidir tornar a obrir la botiga Dracs a Granollers però amb el concepte que tot el producte que hi hagués a dins només seria de proximitat, de disseny i de qualitat però amb la premissa que fossin fabricats aquí. En aquest context, vam comentar que podríem tornar a fer els jerseis IAIOS. Com que duren tant encara en teníem per casa. Vam fer una petita producció amb poques unitats per obrir la botiga i va funcionar molt bé. Llavors vam decidir fer una producció com Déu mana i vendre’ls també de forma online. Fins ara hem fet cinc col·leccions de jerseis IAIOS.

- Cada jersei té el nom d'un iaio o d’una iaia i, amb la compra, doneu la biografia que ha inspirat cada peça. Com heu relacionat cada iaio amb cada jersei?
Ja que la marca es deia IAIOS i amb la idea del jersei de l’avi que dura molt temps, vam decidir batejar els jerseis amb noms d’avis. Com que jo m’encarrego de dissenyar la col·lecció i tinc molts amics que m’envien biografies interessants de gent gran, faig una selecció dels que més m’interessen i més s’adiuen als nostres valors. A partir d’aquí, dic, per exemple, que un model de jersei em recorda la Paca perquè era una senyora que tenia un jersei semblant o, aquest any, per exemple, hem fet el jersei Isidro, que era un sargaire que feia cistells. L’hi hem posat el seu nom a un model que recorda les tiges del cistell. Intentem buscar-hi relacions. També tenim l’Astrid Lindgren, que va ser l’escriptora que va crear el personatge de Pippi Långstrump, que és un jersei típic de ratlles de coloraines. Ho anem relacionant així. No dissenyo pensant en un avi en concret. Primer faig la col·lecció i després intento que els dissenys que he seleccionat tinguin una mica de relació lògica amb els avis que he escollit.

  • imatge de control 1per1

 Models de IAIOS I Foto: Cedida

- Per què trieu uns iaios i no uns altres?
Volem que siguin personatges interessants o curiosos. A mi m’agrada també que siguin molt diversos, de diferents races, orígens i de diferents situacions de la vida. També tenim avis que són menys coneguts, com l’avi Mateo, que és un senyor que ens van presentar i a qui li agrada construir jocs per als nens. Aquest senyor potser no el coneix gairebé ningú. Busquem paritat i que ens facin gràcia a nosaltres. N’hi ha tants, que costa triar. Una altra cosa que també hem de mirar és que, si estan vius, que la seva família ens doni permís per fer servir el seu nom per a un jersei.

- T’encarregues del disseny dels jerseis, com em deies. Com ho fas perquè mai es converteixin en un residu?
Normalment, quan tirem un jersei a un contenidor de roba amiga, després s’ha de decidir si es pot revendre o donar. En el cas que no sigui així, que la vida útil del jersei hagi acabat, s’ha de fer una neteja, que vol dir retirar botons, cremalleres, etc. Si són de més d’un material, s’han de posar en sacs diferents, com ara al de la llana i al del cotó. Això dificulta molt el procés de reciclatge. Nosaltres, el que fem és treballar amb un sol material i evitar posar cremalleres, botons o cap altre element que dificulti la part del reciclatge. Per tant, IAIOS es podria tornar a reciclar sense feina addicional.

- Fabriqueu els jerseis amb fil reciclat en tallers locals. Hi ha alguna variació en la confecció respecte altres materials més habituals?
Potser és una mica més complicada, per al teixidor, sobretot, però el que és veritat és que és un procés més llarg perquè el fil s’ha de reciclar. És a dir, s’han de recollir tots els retalls de fàbriques tèxtils de la zona, que es porten a Olot, on se separen per materials i per colors. Després es trituren i es filen. Evitem el procés de tint. Com que barregem teixits que ja tenien color, si agafem teixits de color negre i de color blanc, n’aconseguirem de grisos. Per tant, evitem la fase del tint, la més contaminant. A partir d’aquí, un cop el fil ja està reciclat, el procés és el mateix que en una confecció normal. L’única diferència és que és més limitat a l’hora de fer dissenys i de fabricar-los. Però també vull destacar que el mateix teixidor, quan confecciona la peça, envia a reciclar tot el que li sobra. Per tant, en aquest sentit és un procés circular, ja que en totes les fases del procés es recupera el residu.

  • imatge de control 1per1

- Aposteu per la sostenibilitat i per marcar-vos uns valors molt clars, com ara la proximitat i la tradició, entre d’altres. Quina és la vostra filosofia en aquest sentit?
Com som botiguers, apostem molt pel comerç local, pel consum responsable. És part de l’ADN de IAIOS. La botiga Dracs, per exemple, vol ser també escola de consum conscient. Molts instituts venen a visitar-nos i el meu pare explica als alumnes el valor de les nostres compres, perquè cal comprar menys però comprar bé. Tenim aquesta tasca de conscienciar sobre aquest tema. També tenim un espai on fem xerrades i activitats per a la gent de Granollers. El meu pare, l’Amadeu Barbany, és molt activista en aquest sentit des de tota la vida i sempre ha advocat per un consum conscient i responsable. El meu germà Bernat i jo ho hem viscut així sempre des de petits. Per això, crec que els tres principals valors de IAIOS són la proximitat, el reciclatge i l’economia circular.

- Creieu que la sostenibilitat aplicada a la confecció serà el que marcarà la direcció del futur en el camp de la moda?
Crec que sí perquè ara ja hi ha problemes de subministrament de material perquè tothom s’està bolcant al reciclat. Crec que passa per aquí, sí, però sobretot per ser responsables del que passa amb la roba un cop la llencem. Allò no desapareix. Penso que és importantíssim que sigui així. Hi ha molts interessos econòmics en tot això i hi ha marques que potser confonen els clients. Considero que una empresa que promociona el fast fashion, no pot ser mai sostenible per molt que faci servir cotó orgànic o enviï els paquets en caixes de cartró. El model que propugna és el que no és sostenible: comprar més del que necessitem i de baixa qualitat. De vegades, ens oblidem d’aquesta part. No tot és sostenible perquè sigui orgànic, hi ha moltes fases en el procés que són importants.

- “Hem de ser capaces de crear un comerç creatiu i amb estil propi, dins d’un entorn sensible i sostenible arrelat a la nostra cultura, on les persones es relacionin i consumeixin conscientment”, diu Amadeu Barbany, el vostre pare, en un discurs que es pot llegir a la vostra pàgina web...
El meu pare té aquesta idea d’un valor més humà, de tornar al comerç com a intercanvi d’idees i emocions, el que no és només un intercanvi de diners per un producte. Hi ha molt més i és una cosa que s’està perdent.

- La vostra intenció també és recuperar aquest discurs, doncs?
A la nostra botiga ho posem molt en pràctica. Parlem molt amb els clients i és el que ens motiva. A la part online, que és més complexa, amb el tema de la biografia també ho toquem. Treballem perquè un jersei no sigui només un jersei, perquè tingui una història i un valor darrere del propi producte.

  • imatge de control 1per1

- Aquest retorn a les arrels que sembla que recupera vigència, és la línia de la transgressió actual? Desmarcar-se és sinònim de retornar?
Tornar a fer les coses que es feien bé abans podria ser una manera de rebel·lar-se contra el camí que prenen ara. Cada cop que fas una compra, estàs donant els teus diners a una empresa que farà les coses d’una manera o d’una altra, així que tot el que deixes de comprar també és un missatge. Al final, en aquest sistema, el consumidor és qui defineix el model de consum. Per molt que vulguem pensar que no és així, tenim molta responsabilitat. Rebem molts inputs i molta publicitat. Estem sobreestimulats però, al final, l’última responsabilitat la tindrem nosaltres perquè crec que les grans empreses no canviaran la seva manera de fer per bondat o per solidaritat. Ho faran perquè el client ho està demanant.

 Models de IAIOS I Foto: Cedida

- El vostre besavi va obrir la primera botiga el 1895 a Granollers i ara ja sou la cinquena generació que continueu treballant en el sector del tèxtil. Quin és l’estat de salut actual del sector?
Ara moltes empreses estan tornant. L’any 2008 van tancar moltes fàbriques a Catalunya perquè moltes marques van marxar a fabricar a la Xina o en altres països. Ara, amb la crisi de la covid-19 i com que hi ha hagut molts problemes de subministrament, hi ha empreses que s’han adonat que potser val més la pena fabricar aquí. Així que algunes estan tornant. En aquest sentit, la situació és bastant optimista. Això pel món significa moltíssim perquè imagina la petjada ecològica que suposa transportar el cotó per a fer un jersei del Perú a la Xina i de la Xina a Catalunya. La fabricació local tindrà un gran efecte mediambiental.

- Quina resposta heu obtingut des que heu posat a la venda els jerseis IAIOS amb valors, biografies i tot el que suposa que siguin més que un jersei?
A la gent li encanta perquè estableixes una connexió diferent amb el teu jersei. Estimar-te la teva roba és la cosa més sostenible que pots fer: fer-la durar, cuidar-la bé, etc. Com que nosaltres venim del ram del tèxtil, ja estem acostumats a tractar bé un jersei o a donar-li valor a la roba, però hi ha molta gent que està acostumada a tractar la roba molt malament. Per això li dura menys. La resposta que hem rebut és que a tothom li ha fet molta il·lusió rebre aquest valor afegit que aportem.

- I ara heu posat a la venda els jerseis IAIOS per a infants. Metàfora que la continuïtat de l’empresa està assegurada?
A mi em fa molta gràcia això de IAIOS perquè passa en poques marques que et vingui gent a comprar un jersei per a la iaia, per a la filla i per a la neta. Que la mateixa marca la portin tres generacions, ho trobo molt curiós. Com que els models són tan atemporals i bàsics, ja és això. Espero que els IAIOS petits segueixin amb aquesta història.

Més informació: 

Web IAIOS

A

També et pot interessar