Jump to navigation
- Primer de tot, l'enhorabona pel projecte. Com ha estat fer-ho en una situació com la que estem vivint, derivada de la pandèmia?És per la situació de la pandèmia que trobem aquesta oportunitat. Perquè la parella que portava el Mecànic tenien certa pressa per deixar l'espai. Si no, imagino que l'oportunitat econòmica no hauria estat la mateixa en un altre moment. Tot i això vam estar mig juliol i tot l'agost fent de paletes i reunions conceptuals a veure què podíem fer-hi. Va ser molt bonic i emocionant.
- És que estàveu gestant l'obertura quan la tònica era el tancament...Sí, i això ens ha condicionat molt. Jo que he obert dos negocis més, dues marisqueries, és la primera vegada que obrim ja pensant molt sota mínims. Sabent que mai podrem fer d'entrada el que somiem fer quan agafem l'espai. I sabent també que hauràs de tenir un calaix important durant bastants mesos. Ara mateix estem perdent diners cada mes i no sembla que aviat reverteixi la situació. Toca dimensionar diferent, i si no ho haguéssim fet així segurament ja haguéssim tancat.
Pau Roca I Foto: Cedida - Clar.Tot plegat ens obliga a començar a poc a poc, però si haguéssim començat al cent per cent hauríem comès molts més errors dels que cometrem ara, després de l'experiència que tenim. Tot plegat ha permès agafar certs automatismes pel que fa a barra, cuina i programació.
- I doncs després d'aquest inici, com definiries La Muriel?La Muriel és un viver cultural per sobre de tot, i un bar restaurant. Això permet poder estar experimentant i que la línia de programació s'acabi definint per coses que no controlem. Volem ser del tot eclèctics. Ens fan molta mandra les línies de programació als espais com els teatres públics. Propostes del tipus "ara farem un cicle sobre això". Crec que no arriben al públic i que més aviat castren una mica la llibertat i la creativitat. Hi ha menys possibilitats de sorprendre's. En canvi aquí, a La Muriel, hi ha hagut en molt poc temps una barbaritat de coses que ens han sorprès. Cada setmana passa quelcom nou i potser això ens defineix. La Muriel és un lloc on saps que et trobaràs coses sorprenents gairebé sempre que vinguis, i per nosaltres, internament, segurament no ens avorrirem mai.
- Concretant, quina és la fórmula que heu trobat per aconseguir aquest eclecticisme en la programació?La part cultural, per explicar-la, la dividim en tres potes. N'hi ha una que ara ha sigut molt important per la situació, que és el hub creatiu. Són residències gratuïtes per l'artista. L'únic que demanem a canvi és una petita mostra al final i que tu acceptis les mirades curioses dels clients durant la teva estada. Tu vens a assajar als matins i convius amb les persones que vénen a prendre alguna cosa. Per ara ha passat per aquí l'Anna Cornudella, que ens ha fet un mural i que el procés de crear-lo convivia molt bé amb la gent que venia al matí a esmorzar, per exemple. Una noia que fa ceràmica i dues companyies de teatre que han assajat aquí i que potser no convivia tan bé. Però justament per això mola! És una aposta que ens venia molt de gust fer.
- Arriscada i interessant.Sí. Alguns matins quan assajaven 'La Casa de Bernarda Alba' creuaven l'espai i en algun moment feien algun crit, i una noia que estava venint bastant a treballar es va apropar a la barra i ens va preguntar fins quan duraria l'assaig. Jo li vaig dir que fins a les dues i que seria cada dia i em va respondre que no tornaria perquè li molestava per treballar. Però alhora hi havia gent que venia només per veure l'assaig. Al final guanyes i perds.
- Una porta com aquesta, que permetés veure de prop el procés de treball creatiu d'agents culturals d'àmbits tan diferents jo no l'havia vist enlloc.Jo tampoc i això per mi és interessant justament. Hi ha assajos oberts, però amb molta autoconsciència que hi ha un públic mirant. En canvi aquí tot s'esdevé d'una altra manera i evidentment condiciona també al procés creatiu.
La Muriel des de fora I Foto: Cedida - Em comentaves que hi havia tres potes que sostenien la part cultural de La Muriel, una és el hub creatiu però quines són les dues restants?Una és el barri, i l'altre el que podríem anomenar l'exhibició. Respecte al barri la nostra intenció és treballar colze a colze amb el teixit cultural gracienc. I no només cultural, associacions, castellers, etc. Aquí davant tenim un centre de salut mental per exemple, a mi m'encantaria fer alguna cosa amb ells. Ara per ara, però és la pota del projecte que estem podent duu a terme menys per la situació. Igual que el plantejament de dedicar tota una part de l'entrada a infants. Que hi hagi sofàs baixos i alguna instal·lació perquè estiguin a gust. I que després de l'escola els pares vulguin venir aquí no només perquè fas xocolata desfeta sinó també perquè hi hagi propostes artístiques que puguin gaudir els seus fills.
- Gràcia és un barri que en general ha estat un viver de projectes culturals però alhora s'ha parlat molt de la seva gentrificació també. És possible que aquestes propostes culturals esdevinguin un agent gentrificador tot i la voluntat de no ser-ho?Per mi sí que hi ha gentrificació a Gràcia però no ha guanyat. El barri es manté, resisteix. L'experiència de la qual et puc parlar és Lluritu. Els dos primers anys era exageradament local, cap al tercer any va començar a arribar el guiri. I a mi m'agrada aquesta barreja, però no m'agradaria que deixés de venir la gent del barri. Jo crec que amb el tipus de programació que tenim a La Muriel, que en el fons és molt local, sempre acabarà portant a gent del barri o de Barcelona i rodalies. En aquesta direcció també el local crec que està just en la línia abans de ser cool o hipster. Perquè tampoc l'hem volgut maquejar del tot. El fet que estigui molt viu per les coses que s'hi fan penso que ens salva de tot això.
- I en què consisteix l'última pota, l'exhibició?Son tot de propostes diverses que omplen la programació de la setmana. Un programa de ràdio en directe que convisqui amb el moment sopar i que pretén ser una tertúlia irreverent sobre la cultura els dimecres. Els dijous venen les WeBitches, la Raquel Hervàs i la Charlie Pee, i fan formats diferents de Stand Up comedy. Els divendres i dissabte ho volem deixar més obert. Últimament estàvem fent un cicle de debat els divendres 'Barcelona post-Covid', moderat per David Bravo, que és un arquitecte i ens parlava de temes diferents sobre urbanisme o habitatge. Els dissabtes al matí vermut amb música en directe i els diumenges al matí vermut electrònic. Per tancar la setmana diumenge a la tarda poesia amb l'ajuda de Núria Martínez Vernis. Però ara per ara tot això està parat.
- Perquè davant d'aquest tancament vau muntar una instal·lació a tall d'estratègia de resistència, no?Sí. En el moment que ens van tancar del tot, vam posar una frase a fora: “Vosaltres us penseu que això és com un xàfec d’estiu que t’arreplega al ras i que després vindrà la sopa de farigola”; i una altra a dins: “Un any no tornarà la primavera”. Vam poder obrir perquè teníem llicència de museu també i vam agafar totes les cadires per fer una instal·lació al mig de l'espai. Les vam posar totes a terra, evocant cementiri. A les parets a més hi teníem dues petites exposicions. Vam llençar per Instagram la proposta que els agents culturals que volguessin, podien tunejar les cadires amb missatges. I mentrestant feiem take away de cafè i cervesa. Va ser una experiència dura però molt gratificant. I com pots veure, les cadires així han quedat. Totes les coses que passen a La Muriel "ens guanyen" d'alguna manera, i acabem agafant una personalitat que tampoc hem triat voluntàriament.
- Per acabar, en què us esteu centrant ara, pensant en el futur?Doncs a partir del 7 de febrer, que és la pròxima data en què donaran novetats de les restriccions veurem què fem. És possible que fem unes obres per posar climatització i tenir-ho per la temporada que ve. De programació tenim una cua brutal, així que només caldrà ordenar. I a poc a poc anar desafectant totes les persones que tenim en ERTE, que alguns a més no l'estan cobrant. La voluntat és no estar aturats, cuidar l'espai. I esperar que puguem duu a terme el que ja estàvem fent fins ara, donar-li recorregut a La Muriel.
Instagram La Muriel
Web Pau Roca Web Lluritu
