Diàleg 'Malalties del buit. Neoliberalisme i precarietat'

Depressió, ansietat, trastorn de dèficit d’atenció i hiperactivitat, fatiga crònica, sensibilitat química múltiple. Franco Berardi es va referir a aquest conjunt de manifestacions del malestar pròpies del capitalisme avançat com a 'malalties del buit' (Berardi, 2010). I totes aquestes malalties del buit, escriu Santiago López-Petit (2014), comparteixen una mateixa experiència: “voler viure i no poder”.

Es tracta de noves patologies provocades per les lògiques socials i productives occidentals, malaltisses? Se’ls pot atribuir un caràcter polític en la mesura que es poden entendre com a experiències de resistència contra aquestes lògiques? Ens empenyen a revisar la noció mateixa de patologia?