El monestir de Pedralbes va ser fundat per la reina Elisenda de Montcada l’any 1327, amb el suport del seu espòs, el rei Jaume II. Seguint els corrents espirituals de l’època, el nou monestir va passar a ser habitat des d’un inici per monges clarisses, la branca femenina de l’orde de Sant Francesc, que hi van residir de manera pràcticament ininterrompuda fins a l’any 1983.

L’edifici constitueix un dels millors models del gòtic català, tant per l’església com pel claustre de tres plantes, un dels exemples més espaiosos i harmònics d’aquest estil. De l’església cal destacar el sepulcre de la reina Elisenda, que ofereix dos vessants, el que dóna a l’església, on apareix la seva imatge vestida com a sobirana, i el que dóna al claustre, on es mostra com a vídua i penitent. Igualment, ressalten els vitralls del segle xiv, diverses sepultures de famílies nobles i els tres cors: l’alt, el baix i el dels frares.

Des de 2012, el Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes torna a estar inclòs en el Registre de Museus de la Generalitat com un ens independent, amb una gestió pròpia sota la tutela de l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB). Actualment, una petita comunitat d’onze monges clarisses continua vivint a les noves dependències annexes del monestir.