Espectacle 'Solo vine a bañarme'

Fa cinc anys em va agafar un atac de pànic. Va ser sense cap pretext, només m’estava banyant. La por a desaparèixer, a un vuit immens, al no res. Des d’aquell dia hi ha un filtre en mi que m’obsessiona. És subtil, borrós, està en la manera en la que percebo els petits detalls quotidians. Quan intento explicar-li a algú el que em passa no trobo la forma de fer-ho perquè aquesta experiència habita en el terreny d’allò més íntim en un llindar sensorial.

Per això, m’he apuntat a classes d’alemany, m’he comprat una banyera i un congelador industrial; estic en el nivell principiant de busseig, he tret el cap i he xiulat a l’abisme; he cridat a la meva àvia, la meva mare m’ha assecat el cabell, m’he tallat les ungles, he rentat a un mort, ha passat un bosc, tres homes m’han observat des de lluny, he comptat el temps entre un llampec i un tro, m’he cruixit els ossos, he comprat el pa, ha plogut i he deixat que es mullés; he parlat sota l’aigua, he envellit la meva veu, el gel s’ha desfet…

i m’he banyat.