Anna Vilamú Bosch
,
23/08/2018
Arts

Pablo del Pozo: "Hi ha qui als quaranta anys segueix sent un artista emergent"

Art Nou és una iniciativa organitzada per l'Associació de Galeries d'Art de Barcelona
Pablo del Pozo

Foto: 

Cedida
Pablo del Pozo
Pablo del Pozo (Badajoz, 1994) i Aïda Andrés Rodrigálvarez (Barcelona, 1985) són dos dels joves artistes que formaran part d'Art Nou amb una exposició a la Warehouse de la galeria Joan Prats de Barcelona titulada 'Cuando iba, iba con ella, y cuando volvía, me encontré con ella' que es podrà veure des del 4 de setembre al 26 de novembre. Art Nou és una iniciativa organitzada per l'Associació de Galeries d'Art Barcelona que del 4 al 23 de setembre oferirà a Barcelona un intens programa d'exposicions d'artistes emergents i activitats paral·leles, de la mà d'una trentena de galeries i espais d'art. Totes elles optaran al Premi Art Nou 2018, que serà atorgat a la millor obra d'aquesta edició. Hem parlat amb el Pablo del Pozo per veure com es viu aquesta iniciativa des de dins.
"És una exposició plena de fragilitat, però amb molt de pes i color. Amb l'Aïda ja ens coneixíem però no havíem compartit espai tal com ho farem aquesta vegada"

- Exposaràs per primera vegada en el context d'una galeria. Com has encarat aquest repte?
Primer de tot vam quedar amb l'Aïda per parlar i aprofundir en la nostra obra, entendre el perquè ens havien proposat exposar junts, i anar a conèixer l'espai. La galeria Joan Prats compta amb dos espais, un al centre de Barcelona i l'altre al Poblenou. La nostra exposició tindrà lloc al Poblenou, en un espai de gairebé 400m2. Coneixem el que s'ha anat exposant en aquest espai i tant els artistes que hi han mostrat la seva obra, Jannis Kounellis, Sigmar Polke, Lawrence Weiner o Perejaume entre d'altres, com la mida de la sala, ens generaven respecte, una mica de por i sobretot molta il·lusió. El que vam fer va ser una maqueta i començar a generar peces noves, moltes d'elles específiques per l'espai, a partir dels projectes que cadascú estàvem desenvolupant per la nostra banda.

- Què hi podrem veure a la galeria Joan Prats? Com ha estat això de compartir espai amb una altra artista?
Crec que la nostra exposició és interessant entre altres coses per la sala on tindrà lloc, un espai industrial. Aquí, dos artistes que d'entrada treballen des de punts de vista aparentment diferents, encaixaran en una exposició coherent des del punt de vista conceptual i formal.

- Com definiries el que us uneix?
És una exposició plena de fragilitat, però amb molt de pes i color. Amb l'Aïda ja ens coneixíem però no havíem compartit espai tal com ho farem aquesta vegada. Ha estat un procés enriquidor, ja que al final l'exposició és fruit del treball compartit, de la convivència dels dos projectes i d'anar posant i traient peces.

- Fa poc que has acabat el grau en Belles Arts. Com veus el context artístic pels joves emergents a Barcelona?
En realitat conec millor aquest context com a espectador. Perquè ja fa cinc anys que vaig a veure exposicions i assistint a esdeveniments. Crec que és un context complex, format per diversos ambients, alguns més professionals i d'altres menys però tots ells força endogàmics. Hi ha qui als quaranta anys segueix sent artista emergent, ja que la part econòmica és la més difícil. De fet, jo encara visc amb els meus pares, sinó, seria impossible fer front a les despeses d'habitatge a Barcelona, menjar, transport, taller, material de producció...

- Per ser artista s'ha de tenir una altra feina?
L'opció de tenir una altra feina per gaudir d'una certa estabilitat econòmica és molt dura, vaig estar treballant com a vigilant en un pàrquing i una vegada acabava la jornada era difícil que em quedessin forces per posar-me a treballar en els meus projectes. Per entrar a formar part del context artístic, a més, cal treballar amb molta constància i a un ritme de producció alt, i sobretot postular en moltes convocatòries i premis. També és molt important estar al corrent de què està passant a les galeries i institucions, visitar les exposicions i assistir als esdeveniments, ser a les inauguracions. En el meu cas també crec que un punt important és el taller. Formo part d'un taller col·lectiu, i que els meus companys i companyes també estiguin dins del circuit artístic ajuda molt. Quan vaig acabar la carrera pensava que volia treballar sol en un espai, però de seguida m'he adonat que no. Realment ja estàs molt sol treballant en un taller col·lectiu, i compartir lloc ajuda a poder compartir també inquietuds.

- Quin creus que és el paper de les galeries doncs, en aquest mateix context?
Les galeries són espais que es dediquen a la venta d'obres, i per les seves característiques hi caben certes propostes que potser no es podrien veure en segons quin altre tipus d'institució. Les característiques de cadascuna d'elles són diferents i es fa difícil generalitzar però tot i això, com que cada galeria està vinculada a uns artistes concrets, en general pot resultar una mica difícil accedir-hi pels artistes més joves.

- I creus doncs que és necessari que aquestes apostin per artistes joves? Com valores la proposta d'Art Nou?
Art Nou és una iniciativa necessària no només perquè és una oportunitat per visibilitzar i mostrar la teva obra com a artista jove al context barceloní, sinó també perquè penso que
aporta aire fresc als circuits artístics. Penso que és molt important que les institucions s'obrin per donar visibilitat a algú que no la té o per ajudar a continuar la carrera artística a algú que està als seus inicis.

- A tu què t'ha aportat?
El que també t'aporta Art Nou són contactes que poden ser una porta, una oportunitat per continuar vinculat a la galeria on exposes; tot i que també és possible que la col·laboració es quedi simplement en una sola exposició. Mai se sap. Tot i això, al final, o estàs dins del context institucional, actiu, movent-te, o les obres al taller només agafen pols.

Més informació: 

També et pot interessar