Barcelona Artistes en Risc

Foto: 

Cedida

La guerra d'Ucraïna a través dels ulls de la mare

La residència Barcelona Artistes en Risc presenta el 4 de març al CCCB l'obra 'Ma mare i la invasió total', creada pels artistes ucraïnesos Aleksei Iúdnikov i Saixa Deníssova
Helena Martín
,
01/03/2023
Arts
Quan es va adonar Aleksei Iúdnikov que Ucraïna, el seu país, havia entrat en guerra? Iúdnikov és un actor i dramaturg de teatre nascut a Kíev a qui la primera notícia de la invasió russa va enganxar com a tots: a les quatre de la matinada. Que la seva ciutat natal fos bombardejada a aquestes hores de la matinada no és casual, diu, sinó que respon a un paral·lelisme que Putin va voler deixar clar: la capital ucraïnesa va ser bombardejada un 24 de febrer a les 4 de la matinada de la mateixa manera que va ser atacada durant la Segona Guerra Mundial per Hitler un dia de juny a les 4 de la matinada. Així ho descriu una cançó tradicional ucraïnesa: "Un dia de juny a les 4 de la matinada, Kíev sota el bombardeig, tothom va saber que havia començat la guerra", tradueix l’intèrpret. No va ser fins a la primera explosió que Aleksei va entendre conscientment i en profunditat que la guerra era a casa seva.
Visc a Barcelona, una de les ciutats més boniques del món, però, d'altra banda, la meva mare viu a casa seva, sense electricitat, amb fred

Iúdnikov va assabentar-se que estaven en guerra per una trucada. El 24 de febrer de 2022, fa un any, l'intèrpret era a Moscou, la seva residència habitual. La nit anterior havia anat a una sauna i a prendre alguna cosa amb un amic i s'havia posat a dormir. Dues hores després, un amic d'infància el va trucar per ensenyar-li, a través del telèfon, el soroll de les bombes destruint Kíev. "La meva vida va trencar-se pel mig d'una ganivetada, va ser com si em despertessin amb un cub d'aigua gelada. Fa un any que no veig ni toco els meus fills. Ara que ja fa un any encara estic igual, no ho entenc", expressa l'artista.

De seguida que va saber la notícia i la va buscar a un cercador per informar-se'n, va començar a rebre missatges d'amistats que l'advertien que havia de marxar de Rússia al més ràpid possible. El 9 de març ja era camí a Sant Petersburg amb bus per travessar la frontera amb Finlàndia. "No tenia cap pla, només l'objectiu de ser fora de Rússia", comenta mentre recorda aquelles primeres setmanes després de l'esclat del conflicte. "Vaig esperar sol en un bus a la frontera i l'oficial rus que em va atendre em va estar fent preguntes. Jo no tenia una posició política pública contundent, si hagués anat a trobades o manifestacions polítiques m'haurien deportat", explica. Però no va ser així: en travessar el límit entre Rússia i Finlàndia, l'oficial finès el va rebre amb un "preguem per Ucraïna" que ara Aleksei recorda emocionat.

  • imatge de control 1per1

Lluny de la mare i de les bombes
Un cop a Europa, un amic el va posar en contacte amb l'organització Artists at Risk, que treballa per assistir professionals del sector de l’art i la cultura que són perseguits o que fugen d’una guerra. Des de l’inici de la guerra d’Ucraïna, més de 2000 artistes ucraïnesos i fins a 600 artistes dissidents de Rússia i Bielorússia en risc de persecució han aplicat per adherir-se al programa. En el marc d'aquesta iniciativa, Aleksei va ser tres mesos a Hèlsinki i va acudir a la Biennal de Venècia, on va fer una performance anti-Putin que va captar l'atenció mediàtica internacional. Després, l'organització el va convidar a la residència artística de Barcelona Artistes en Risc, on actualment viu i continua amb la seva trajectòria professional en el món del teatre. Amb el suport d’Artists at Risk i l'organització No Callarem, juntament amb l’ajuda de l’Institut de Cultura de Barcelona, la Fabra i Coats i la producció del CCCB, l’artista ucraïnès ha creat un espectacle amb la dramaturga Saixa Deníssova que es titula 'Ma mare i la invasió total', que es podrà veure al CCCB el 4 de març a les 19:30h, així com el 10 de març a Santa Coloma i el 14 de març a Reus.

 


L'espectacle que han creat Deníssova i Iúdnikov parteix de les converses que la dramaturga ha mantingut tot aquest any amb la seva mare, que no va voler marxar de casa seva a Kíev malgrat estar en guerra. La mare de la Saixa li deia: "No tinc por, he viscut tota la meva vida aquí i no marxaré. Nosaltres lluitem per la vida, guanyarem". 'Ma mare i la invasió total' és un monòleg interpretat per Iúdnikov que narra la vida de la mare de Deníssova, Olga Ivánovna, que va viure també els bombardejos alemanys de la Segona Guerra Mundial l’any 1941 i que ara també veu com la seva ciutat és destruïda 81 anys després.

L'intèrpret explica que ara mateix viu en una espècie de contradicció: "Visc a Barcelona, una de les ciutats més boniques del món, però, d'altra banda, la meva mare viu a casa seva, sense electricitat, amb fred". Aquesta obra, afegeix, és "una fantasia, una manera d'entendre el que està passant per a nosaltres mateixos a través de les nostres mares". A més, el fet de mostrar el conflicte en un espai com el CCCB els permet arribar al públic català, per tal que aquest comprengui la duresa de la guerra i de les persones ucraïneses refugiades fora del seu país i amb el conflicte encara en actiu. Al cap i a la fi, afirma l'actor, "tothom té una mare i pot sentir-se identificat".

Una societat del passat
Pocs dies abans de l'estrena de l'obra i fent retrospectiva d'aquest últim any, Aleksei considera que encara ningú té la resposta al que està passant a Ucraïna i es pregunta quants milions de persones al món estaran esperant ara mateix que Putin desaparegui del mapa. Tot i això, l'artista no creu que sense Putin el conflicte s'acabés, ja que el problema està en un país amb la ment ancorada al passat. "El govern de Rússia és gerontofílic, són homes vells nascuts a la Unió Soviètica, i la societat russa també segueix amb la mentalitat en el passat", comenta. "En el fons, la mentalitat no ha canviat des de la caiguda del mur de Berlín. En el temps de la Perestroika jo era adolescent i tots el vam considerar un bon moment. Era com si la gent hagués dormit 100 anys i s'hagués despertat, hi havia esperança, vam adonar-nos que el món era gran i bonic", diu. Ara, però, Aleksei lamenta el conservadorisme que continua planant sobre la política russa.

En una llibreta que duu a sobre, l'artista té pàgines i pàgines amb retrats dels homes que tenen més poder polític i cultural a Rússia: en una d'elles hi ha dibuixat Vladímir Putin. "Dibuixar em manté els nervis a ratlla, és una forma de teràpia", explica. Mentre la fulleja, recorda com ha canviat la seva vida en un any i afirma: “La mare de la Saixa té raó, guanyarem”.

Més informació: 

A

També et pot interessar