Recorregut per la fascinació de Mart com a objecte d'art en la nova exposició del CCCB

El CCCB inaugura l'exposició 'Mart. El mirall vermell', una instal·lació que reflexiona sobre les interpretacions artístiques, socials i científiques del planeta marcià

Helena Martín

03/03/2021

Arts

A l'espera que l'humà trepitgi Mart per primera vegada, el món ha focalitzat la mirada aquest darrer mes de febrer en les naus que han arribat al planeta vermell, com és el cas del Perseverance. Qui també hi ha dirigit l'atenció és el CCCB, que presenta l'exposició 'Mart. El mirall vermell', que romandrà a l'equipament fins a l'11 de juliol i que comptarà amb una programació d'activitats paral·leles per posar-se al dia de les novetats científiques i culturals més marcianes. Fem un recorregut per la mostra del CCCB per descobrir els objectes que evidencien, segons l'època històrica, la passió humana per Mart.

1. Meteorit KG 002
A vegades, en lloc d'anar a Mart, el planeta pot venir a la Terra, concretament al desert del Sàhara. Un dels objectes més petits, però més sorprenents de l'exposició és l'anomenat KSAR Ghilane 002, un tros dels estrats més profunds del planeta vermell que va vagar per l'espai durant milers d'anys abans d'anar a parar en zona terrestre. Una evidència marciana de la fascinació que els humans tenim pel desconegut, que mesura aproximadament uns 2 centímetres.

Estàtua 'Mars Balearicus' | Foto: Museu de Malloca
2. 'Mars Balearicus' de l'any 400 a.C.
Li pots dir Mart, Ares, Auqakuh, Harmakis, Mangala o Nergal, depenent de la civilització de la qual estiguis parlant. El planeta de Mart es va associar, des de temps remots, a les virtuts guerreres, però també a l'esclat de la primavera i el món agrari. Aleshores la fascinació per Mart també era una manera d'explicar-se el món i un univers que la ciència tot just començava a descobrir.

3. 'Almagest' de Claudi Ptolomeu
Datat del segle II, tot i que la còpia del CCCB és del s.XIII, el volum d''Almagest' que està exposat a la mostra posa de manifest el minuciós estudi dels astrònoms del moment per estudiar el cel. El seu cosmos va estar vigent durant mil tres-cents anys, però després les aportacions de Brahe, Galileu i Kepler, entre altres científics, en van canviar el paradigma. Més enllà del llibre 'Almagest' que va posar fonaments a l'estudi de l'univers, la primera part de l'exposició també explica amb deteniment els avenços que van descobrir els físics del segle XVII i XVIII, com per exemple, l'òrbita el·líptica de Mart o la durada del dia marcià, que és de 24 hores i 40 minuts.

4. El cinquè cel del Paradís, de la 'Divina comèdia'
Considerats la prehistòria de la ciència-ficció, alguns escriptors van començar a cultivar cap al segle XVIII el gènere de la fantasia. En són exemples que estan exposats Jonathan Swift, amb 'Els viatges de Gulliver', la 'Vera historia' de Llucià de Samòsata o 'Voyages imaginaires merveilleux' de Marie-Anne de Roumier Robert, considerada la primera exponent de la ciència-ficció feminista. El clàssic de la 'Divina comèdia' de Dante tampoc escapa d'aquest gènere: el poeta florentí dedica a Mart el cinquè cel del Paradís.

Detall de la coberta de 'La guerra dels mons' | Foto: David Saunders Collection
5. Primera edició de 'La guerra dels mons' de Wells
La ciència-ficció creix a mesura que ho fan els descobriments científics i que Mart comença a ser cartografiat. La carrera espacial després de la Segona Guerra Mundial converteix el planeta marcià en una icona de la cultura. L'obra més famosa del moment va ser 'La guerra dels mons' de Herbert George Wells, de la qual el CCCB n'exposa una primera edició de 1897 i manuscrits del mateix llibre, i que va suposar un esclat del gènere en totes les disciplines artístiques.

6. 'Cròniques marcianes' de Ray Bradbury
No es pot parlar de ciència-ficció sense anomenar Ray Bradbury i la colonització de Mart a les 'Cròniques marcianes', del qual en trobem algunes portades il·lustrades a la instal·lació del CCCB, així com llibretes escolars de l'autor. És en aquest moment quan la ciència-ficció marciana es converteix en cultura pop i es publica a revistes populars: Mart és aleshores el planeta preferit dels humans. En referència a aquesta època, 'Mart. El mirall vermell' explica què és l'Arxiu Sanders, una col·lecció d'entrevistes, revistes i fotografies dels millors artistes que van publicar ficció a la cultura popular estatunidenca del segle XX, així com l'Arxiu Paco Baena, que se centra en la producció cinematogràfica a Espanya.

Imatge de la pel·lícula 'Aelita' | Foto: Cedida
7. 'Trilogia marciana' de Kim Stanley Robinson
Com seria políticament Mart? I culturalment? Stanley va projectar una visió utòpica del planeta vermell en una trilogia que va suposar tota una fita en el gènere de la ciència-ficció. Per això, l'exposició del CCCB li dedica un espai propi. A partir de les ficcions generades al planeta marcià, l'exposició també compta amb una instal·lació interactiva que projecta vídeos del pas de protagonistes de ficció per Mart, com seria el cas de la princesa de Mart que va crear Burroughs.

8. 'Cosmos' de Carl Sagan
Des de la divulgació científica, l'astrofísic Carl Sagan va publicar el llibre 'Cosmos', en el qual trobem un capítol dedicat a Mart, 'Blues per a un planeta vermell'. Va ser ell qui va deixar anar reflexions com les que es veuen a la tercera part de l'exposició, que fan referència a la mala gestió que estem portant els humans de la vida a la Terra. Com portarem vida a Mart si no som capaços de sobreviure a la Terra sense carregar-nos-la?

Projecte Nüwa d'una possible ciutat a Mart | Foto: SONet / Abibo Studio
9. Il·lustracions marcianes del Taller Estampa
En la part de la mostra del CCCB que reflexiona al voltant de l'emergència climàtica i d'una possible vida a Mart, el Taller Estampa fa un exercici de repensar, a través de la il·lustració, les formes de vida no humanes. A partir de formes naturals com fongs, microorganismes i vegetals i animals, han creat un mural amb imatges sobre com podrien ser els éssers de l'imaginari marcià. Un aprenentatge per adonar-nos que no estem sols a l'univers i que, a part de l'humà, hi ha molts altres éssers vius amb qui compartim la Terra i l'univers.

10. Les futures societats marcianes
Més en el terreny de la ciència que en el de l'art, al final de l'exposició se'ns mostren diversos projectes que estan estudiant la vida a Mart com a "planeta B" on fugir de la Terra destrossada per l'activitat humana. En serien exemples la Planta Pilot Melissa, un projecte de l'Agència Espacial Europea que estudia tecnologies de suport de la vida per missions de llarga durada a l'espai o Nüwa, un disseny del que seria la primera ciutat marciana sostenible.