DeShakers: "L'eix que vertebra les nostres accions és treballar amb joves"

La comunitat d’artistes creu en l’art com a motor de transformació de la societat i considera imprescindible que tingui lloc a l’espai públic

Helena Martín

26/10/2021

Arts

Canviar el món no és una feina fàcil, però tot és posar-s’hi. El col·lectiu DeShakers ho està intentant a través de l’art. Aquesta comunitat d’artistes no comparteix el model actual d’art contemporani perquè, diuen, ha perdut el compromís. Per això ells treballen abordant els grans reptes que té la societat avui dia, i els mostra a la gent. Una part molt important de la seva feina és treballar amb joves perquè seran ells qui construeixin el futur. Malauradament, DeShakers creuen que no s’està escoltant la veu de les noves generacions, però que els joves d’avui dia tenen molt a dir, molt a canviar i molt a expressar. En parlem amb tres membres del col·lectiu, Arcadi Poch, Josep Cosials i Sergi Estebanell.

Els joves tenen molt a dir i molt a canviar

- Qui sou DeShakers i de quina necessitat neix el vostre col·lectiu?
Som una comunitat d’artistes que creiem que a través de l’art i la creativitat podem canviar el món, o almenys intentar-ho. Volem posar al davant de la gent els reptes socials que tenim avui dia i ho volem fer d’una manera artística. Ho fem utilitzant diferents eines, estratègies i maneres, amb projectes de tot tipus i ajuntant diferents generacions. Fa molt de temps que utilitzem l’art per fer aquest ‘shake’, aquesta agitació.

- Per què creieu que l’art és activador de canvi del món?
Podem dir moltes coses sobre el poder transformador de l’art. No sempre hi ha la voluntat de l’artista de canviar les coses, però des del moment que intentes connectar amb un públic, alguna cosa segur que estàs canviant. L’art és generador d’empatia, de coneixements, d’emocions. Pot ajudar a visibilitzar reptes i futur, i això és important perquè les imatges que tenim del futur probablement són més importants del que pensem. Pensem des del present i des del futur que ens imaginem. Pensar en el futur ens ajuda a decidir les coses i a definir com ha de ser la societat actual. L’art ens ajuda a trencar els constructes per tornar-los a construir. I l’art qüestiona què és possible i què no en aquest món, i aquest és el poder de poder canviar les coses.

- Creieu que l’art contemporani busca la transformació?
Hi ha tota una esfera en el sector artístic que busca la transformació i està compromesa amb el seu temps i la societat, però gran part de l’art contemporani és un art acomodat, que ha perdut el compromís. El que estem veient en el món del teatre és molt entertainment i en les arts visuals, molt art pop, estètic i buit de contingut, decoratiu i complaent. No estem d’acord amb aquest model, sinó en tornar a l’original, al sentit original de la cultura i l’art, que està per cultivar la vida i l’esperit. I les persones estan al carrer, per això nosaltres ho fem al carrer. S’ha construït un establishment de l’art i la cultura que ens diu què és bo i què no ho és, ens han dit i ens diuen com hem de consumir la cultura, sempre amb distància i jerarquies. I nosaltres creiem que l’art ha d’estar immers en la vida, per això estem al carrer. L’important és que hi hagi un cultiu, una relació directa més enllà de l’establishment que hem construït els últims 300 anys.

Obra 'Kamchatka' en la que participa entre altres, Sergi Estebanell | Foto: Cedida
- Apunteu que us preocupa el silenci davant els reptes de la societat d’avui dia. Quins són aquests reptes?
Tenim uns reptes immensos sobre la taula. Abans de la pandèmia ja hi havia una fractura molt gran entre les persones i s’ha incrementat. El que és un repte és el retrobament entre les persones, el contacte, el diàleg… I l’experiència artística pot afavorir-lo. També hem de parlar d’altres reptes com els ambientals.

- Entrant en els reptes ambientals. L’art actual és sostenible?
Hi ha de tot, també hi ha qui no li preocupa això. Hi ha artistes que tenen una mirada pop, de consum, d’art objecte que es crea a partir de materials que no són respectuosos amb el medi ambient, i això hi serà sempre. Però hi ha una generació d’artistes compromesos que cal posar en valor. En els nostres tallers procurem reutilitzar, treballar amb artistes amb aquesta mirada i creiem que és la manera. No cal construir res nou quan tenim moltes coses que poden ser reutilitzades. Aquest ha de ser el camí.

- Tots aquests reptes dels quals parleu no els abordeu sols. En el vostre projecte un eix important és treballar amb joves. Per què ho considereu important?
La idea de treballar amb joves neix des de l’inici de la creació de DeShakers. Volem treballar amb les noves generacions. Fa 20 anys que treballem en el món de la cultura, les arts de carrer i transformadores i tenim ganes de transmetre el que hem viscut. Sentim que als joves se’ls està donant una gran responsabilitat de solucionar molts reptes que tenim al davant com a societat, i els hem de donar eines i escoltar. El ‘Laboratori dels impossibles’ que fem amb el projecte ‘Click’ vol donar veu a aquests joves, traspassar maneres de fer i, sobretot, compartir aquestes mirades de diferents generacions per saber què estan pensant, quines solucions donen i com ho estan vivint emocionalment. L'eix que vertebra les nostres accions és treballar amb joves, i és important que això passi a l’espai públic.

'[The Frame]' del col·lectiu Eléctrico 28 | Foto: Cedida
- S’escolta la veu dels joves en l’art?
El fet artístic és a l’abast de tots, per tant, segur que l’art escolta tothom. L’altra cosa és el sector cultural, que intenta acostar-se als joves amb moltes receptes i respostes sobre què és l’art i com aquest pot ajudar en moltes coses, però segurament hauria d’anar amb moltes més preguntes. Això sí, si vas amb preguntes, has d’escoltar de veritat i potser escoltes coses que no t’agraden. Els joves tenen molt a dir i molt a canviar.

- Per tant, als joves els interessa la cultura? Hi ha adults que diuen que cada vegada els joves estan menys interessants en l’art i els titllen de poc compromesos…
La paraula "cultura" no sé si és la més atractiva per a un jove, precisament perquè les institucions s’han apoderat d’ella. Els joves, per defecte, i així ha de ser, rebutgen l’establert i allò que t’estan dient sobre com viure les coses. Ells fan la seva cultura, a vegades sense saber-ho. Si les institucions volen relacionar-se millor amb les joves, han d’assumir que allò establert no hauria d’estar-ho tant, i això implica una mirada molt oberta i generosa. Els joves tenen molt a expressar, però necessiten llibertat per dir, per fer i trobar-se. I se’ls han de crear més espais de llibertat on es descobreixin a la seva manera. Des d’aquest lloc, llavors sí que es poden connectar amb el passat, amb els no tan joves i amb el futur.

- A què aspireu com a col·lectiu?
Ara estem en la fase zero, d’ajuntar els ‘shakers’ i fer-los visibles, d’anar a buscar cada artista que en diferents moments i de diferents maneres ha fet ‘shake’. Després ens trobarem per decidir com podem transformar aquest món, quin missatge li volem donar a la societat. L’aspiració és fer visible que l’art i la creativitat són una eina molt poderosa per a transformar el món, crear aquesta comunió entre ciutadania i artistes, i que l’espai públic és el lloc per fer-ho. Ens agradaria ser uns referents en el motor de canvi.