Ada Vilaró: "Quan recolzes la creació i tu mateixa et trobes immersa en processos creatius, entens aquest risc i estàs disposada a córrer-lo"

Escena Poblenou tindrà lloc del 17 al 21 d'octubre per diferents espais i equipaments del barri barceloní

Anna Vilamú Bosch

16/10/2018

Arts

El Festival de Creació Contemporània Escena Poblenou, que tindrà lloc del 17 al 21 d'octubre per diferents espais i equipaments del barri barceloní, és un festival que enguany arriba a la seva dissetena edició. Amb el ferm compromís que l'art i l'escena poden transformar el món, s'erigeix amb una forta implicació en la realitat social i política del moment. Un dels seus objectius és recolzar propostes de creadors professionals en estat de gestació i apropar la creació contemporània als veïns i veïnes del barri. Tot des d'una consciència explícitament feminista, brindant a les creadores les mateixes oportunitats a ocupar els llocs i els espais que els hi pertoquen. Per conèixer una mica més la proposta, hem parlat amb la directora artística del festival, Ada Vilaró (Prats de Lluçanès, 1972) que al mateix temps també és artista multidisciplinar amb algunes obres destacades com 'UrGent estimar' o 'Pas per Pau'.

"Una part important és ser fidel al teu criteri, tenir aquesta confiança i fidelitat cap a tu i cap als artistes que proposes en cada cas"

- Com s'organitza un esdeveniment d'aquestes característiques? Tenint en compte que sovint apostar per l'experimentació i la gestació pot generar propostes que d'entrada són imprevisibles.
Tota creació té una part de risc i d'imprevist. Quan recolzes la creació i tu mateixa et trobes immersa en processos creatius, entens aquest risc i estàs disposada a córrer-lo. I en aquest sentit, penso que és molt important entendre aquest fet, explicar-lo i educar a la gent en comprendre la complexitat que impliquen els processos de creació. Així doncs, penso que es tracta sobretot de donar suport a tota mena de propostes i punts de vista, sent conscient dels riscos que això comporta. És un joc que penso que hem de jugar, com a intèrpret o com a directora artística.

- Al final es tracta de creure en allò que fas o proposes, doncs.
Totalment. Aquesta és una feina on t'exposes. Sempre estàs de cara al públic, a qui li pot agradar més o menys allò que fas. Així que una part important és ser fidel al teu criteri, tenir aquesta confiança i fidelitat cap a tu i cap als artistes que proposes en cada cas.

- En aquest sentit, el festival ha estat sempre igual de compromès - o compromès d'una forma tan explícita - amb les dones creadores i directores?
Des dels inicis, el festival ha estat compromès amb les dones i amb les dones creadores. I d'alguna manera la seva evolució ha estat relacionada amb la de les persones que el formem. Jo com a dona, cada vegada tinc més compromís i un pensament més afinat, i sento que a mesura que he anat creixent he anat portant el festival cada vegada més al teu terreny. Perquè és clar, aquesta visió de les coses que a poc a poc va madurant no és quelcom que vingui donat, sinó que al cap i a la fi neix de l'anàlisi d'una situació i la comprensió d'una necessitat: obrir, per fi, espai a les dones.

- I en general, però sobretot dins el context de la cultura, creus que encara fa falta més compromís amb aquest tema?
En falta molt, falta moltíssim a fer. En relació a la cultura i en relació al dia a dia. Al cap i a la fi la cultura és un far o un altaveu d'allò que passa. Crec que d'entrada fa falta començar cada una i cada un per revisar la nostra quotidianitat; intentant-nos rodejar de persones més crescudes en aquest tema per compartir i evolucionar. Com ja he dit, aquesta visió de les coses no ve donada i, de fet, no és la que impera a la societat on vivim, així que és important posar-hi atenció i sumar-te a tot allò que sentís afí.

- Ara és un moment important perquè aquesta suma s'està fent molt visible.
De fet, ara és un moment en què s'estan destapant moltes coses en relació a aquesta problemàtica en tots els àmbits i contextos. Coses que fan mal, però que hi eren i que hi han sigut sempre, que han format part d'una línia patriarcal. Aleshores això és el que teníem fins ara normalitzat. En el moment en què es posa un interrogant sobre aquesta forma d'entendre les coses que només beneficia a alguns - i que no sempre són homes perquè la forma d'entendre el món des del punt de vista patriarcal també els afecta - la societat avança.

- Des que vau començar amb el festival fins avui, heu notat cada vegada una major acollida de la proposta?
S'ha notat. Ja tenim 17 anys, una joventut feta i una experiència de vida i de festival. Això es nota tant a escala interna - amb la manera de treballar, amb la manera que tenim de buscar complicitats en el sector, fora del sector, amb el criteri que tens amb el que fas i el que dius -, però també de cara enfora. Cada vegada hi ha més obertura per part dels ciutadans i ciutadanes, perquè hi ha hagut molta gent que amb la seva pràctica, les seves creacions, ha anat obrint portes i finestres, obrint mirades i consciències. Molts professionals ja fa anys que estan treballant en una línia que propicia aquesta obertura, que no és sempre fàcil.

- Així, el fet que el festival es vagi repetint any rere any, fa que les propostes vagin calant en el punt de vista del públic. En aquest sentit, creus que la capacitat transformadora que té l'art cada vegada pot ser més gran?
Completament. Aquesta transformació de què parles es va produint perquè aquestes noves formes d'entendre les coses es van filtrant, però és clar, això vol temps i és una feina d'educar la gent i la seva mirada; i això es fa través d'allò que veu. Aleshores, un país com més riquesa i més diversitat cultural té, com més estils hi convisquin, i com més puguis sortir de la teva zona de confort com a creadora i puguis provar altres coses, més esperit crític tindrà i més avançat serà.

- I pel que fa al futur, quin horitzó preveus per l'art i l'escena?
Jo sóc molt optimista! Veig un futur on cada vegada s'està propiciant més una actitud crítica i on a poc a poc es van dessolidificant certs cànons establerts: maneres de fer, estètiques. I això deixa lloc perquè s'obrin noves possibilitats. Com ja he dit, tinc la sensació que cada vegada la gent està més receptiva i, en aquest sentit, crec que les dones tenim un paper molt important. Des de la nostra experiència i des de les nostres mirades, que han estat tants anys silenciades i relegades a estar a segon o tercer terme, podem aportar moltes coses, obrir cada vegada més i més portes.