Anna Vilamú Bosch
,
21/12/2018
Arts

Carolina López: "El cinema experimental és un laboratori d’idees que obren camins"

Xcèntric és el programa de cinema del CCCB amb projeccions regulars a l’hivern i la primavera
Carolina López

Foto: 

Óscar Fernández Orengo
Carolina López
Xcèntric és el programa de cinema del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). Amb projeccions regulars a l’hivern i la primavera i activitats al llarg de l’any, aposta per pel·lícules creades amb la llibertat que atorga l’espai personal de cada artista. Sovint anomenades “experimentals”, “documentals creatius”, o “d’art i assaig”, sembla que ocupen un lloc perifèric en el cinema, però acaben situant-se moltes vegades en un punt central per entendre l’audiovisual contemporani. Al llarg dels anys, aquest projecte ha anat sumant activitats pedagògiques, teòriques i pràctiques, trobades amb cineastes i especialistes, publicacions o programes itinerants a més d’un arxiu únic i consultable de forma gratuïta. Hem parlat amb la directora d’Xcèntric, Carolina López (Villafranca de los Caballeros, 1966), per conèixer-ne alguns detalls més.
"Darrere l’elecció del format, hi ha una intencionalitat per part de l’autor, fet que fa que al cap i a la fi es concebi com a part de l’obra d’art"

- Com neix Xcèntric?
Xcèntric neix l’any 2001 quan el CCCB decideix que, com qualsevol altre museu o centre d’art rellevant, ha de tenir un programa audiovisual. Es decideix apostar pel cinema experimental, entenent que té una llarga trajectòria i que és una altra cara del cinema, amb uns codis més propers als de les arts plàstiques. Són codis originats als inicis del cinema, on tot era experimental bàsicament perquè tot estava per fer. Aquesta línia “experimental”, feta amb uns mitjans de producció sovint molt senzills, li dóna aquesta autonomia per poder seguir en la constant cerca de noves maneres d’explicar les coses. Es diferencia de les pel·lícules que normalment veiem a les sales que tenen a veure amb una narrativa clàssica, desenvolupada a través de tot un altre llenguatge, amb els seus codis. 

- Quan apareix Xcèntric i la seva aposta pel cinema experimental, com està Barcelona en relació a aquesta tipologia de creacions?
Als seus inicis, Xcèntric esdevé pioner a la ciutat en relació al cinema experimental perquè en aquell moment no se n’estava mostrant. No hi havia un lloc de referència dins d’aquest àmbit a Barcelona. Potser per aquest motiu vam començar la nostra programació projectant el que serien els “clàssics”: J. Mekas, M. Menken, J.L Godard, J. Val del Omar... Els grans noms del cinema experimental que, des del nostre punt de vista, no havien tingut la visibilitat que mereixen; i dels quals fins i tot moltes vegades no havíem pogut ni veure les seves obres, perquè només en teníem constància escrita.

- Ha evolucionat el context relacionat amb el cinema experimental a la ciutat?
Des del moment en què va néixer Xcèntric fins ara han canviat moltes coses. Afortunadament, a poc a poc, s’han anat obrint més finestres per aquest tipus de cinema, i actualment, a més de la nostra proposta, hi ha altres espais que veiem que també estan posant l'atenció en el cinema d’art i assaig o experimental; com per exemple el Zumzeig Cinema, Cranc, o el festival Alternativa, que també té una llarga trajectòria.

- Durant aquests canvis contextuals, com heu enfocat la vostra feina?
En tot moment la voluntat del programa ha estat no només la de projectar, sinó també la de fer créixer una sensibilitat i una apreciació cap a aquest tipus de cinema. És per aquest motiu que trobo molt destacable que Xcèntric hagi estat i segueixi sent un programa estable, perquè facilita la possibilitat de trobada entre el públic i les persones que creen. També, seguint amb aquesta voluntat que comentava, des del principi s’han plantejat diverses activitats pedagògiques teoricopràctiques com xerrades, publicacions de textos a la nostra web... Fins i tot s’han fet itineràncies internacionals i nacionals per donar a conèixer el cinema experimental fora del context de Barcelona.

- També acabeu de publicar un llibre.
Sí, de fet, al llarg de la nostra trajectòria, hem publicat dos llibres. Les ganes de publicar suposo que també tenen a veure amb que, a l’inici, tota la documentació que teníem sobre aquest tipus de cinema eren llibres estrangers; aquí no s’havien produït publicacions que li paressin atenció. Així, el primer que vam publicar va sortir al cap de cinc anys de vida del programa i tenia a veure amb els grans noms del cinema experimental. Era una selecció d’imprescindibles que marcava una referència escrita i gràfica del que era i volíem que fos el nostre programa. Al segon llibre, en canvi, que l’acabem de publicar amb l’editorial Terranova i que acaba de ser seleccionat per LUX a Londres com una de les millors publicaciones de cinema d'artista internacionalment, hi segueixen havent autors i autores que són clàssics, però també d’altres que són encara més desconeguts i que en canvi creiem que tenen obres molt interessants. Alguns exemples serien Carolee Schneemann, Nathaniel Dorsky, Robert Beavers, Gunvor Nelson, Rose Lowder, Laida Lertxundi…

- Tinc la sensació que heu fet molta feina a molts nivells, però crec que un gest molt important és el de seguir projectant.
Sí. L’experiència cinematogràfica creiem que és una: a la sala fosca i amb el format que el o la cineasta ha escollit per la seva obra, sigui analògic o digital. Darrere l’elecció del format, hi ha una intencionalitat per part de l’autor, fet que fa que al cap i a la fi es concebi com a part de l’obra d’art; el tipus de gra, el tipus de fluctuació que té el cinema… Per exemple, autores com Laida Lertxundi o la Rose Lowder, que trien a hores d’ara gravar en pel·lícula, sigui 16 o 35 mm, tot i saber que la producció es complica. Per això nosaltres, en la mesura que podem pels mitjans que tenim, intentem respectar al màxim les decisions de qui ha creat l’obra.

- I qui és el públic d’aquestes projeccions i de les diverses propostes?
L’Xcèntric va dirigit al públic en general. Creiem que, des del moment en què vas adquirint coneixements sobre un tema, com per exemple en relació a aquest tipus de cinema, vas aprenent a estimar-lo i alhora vas educant la mirada. A més, també creiem que el pensament que envolta aquest cinema és rellevant; i és per aquest motiu que entenem que les activitats que fem al voltant de les projeccions són tan necessàries. Per tot això, cada vegada que projectem intentem acompanyar-ho d’una presentació abans i d’alguns comentaris després del visionat, intentant tornar a la idea de cinefòrum.

- Cada vegada més persones deuen haver anat coneixent Xcèntric.
Sí. Pel que fa a afluència de públic, hem anat creixent. I en aquest sentit una eina que creiem especialment rellevant és l’Arxiu; que moltes vegades serveix com a porta d’entrada cap a aquest tipus de cinema.

- Què és l’Arxiu?
L’Arxiu Xcèntric, que actualment està en remodelació, tal com el seu nom indica és un arxiu especialitzat en cinema experimental i visions del real més properes al cinema d’art i assaig, únic al món per les seves característiques. És públic, gratuït i comissariat. Sabem que l’arxiu mai podrà substituir l’experiència cinematogràfica i la projecció en cinema però sí que podrà donar accés a aquest tipus de cinema a l’estudiós, a la persona que acaba d’introduir-se en aquest món o simplement a qui tingui curiositat. Intentem que sigui com una mena de complement a les sessions de cinema i desenvolupem diverses activitats en relació a l’arxiu; fa poc ens ha visitat el cineasta Steven Woloshen, del Canadà, per a mostrar com treballa directament sobre el cel·luloide, i hem gaudit d’altres col·laboracions com ara tallers de revelatge de pel·lícula amb un laboratori d’artistes. També elaborem uns menús o seleccions per facilitar la navegació: un menú pels qui no tenen temps amb peces que duren solament un minut, un menú infantil amb llaminadures pels ulls...

- I com va néixer aquest Arxiu?
L’Arxiu neix al cinquè aniversari d’Xcèntric, fruit d’una exposició anomenada 'That’s not enterteinment, el cinema respon al cinema'. Al final de l’exposició, hi havia un espai on estaven disponibles per a consultar uns 300 títols i en el moment del desmuntatge vam pensar que era una llàstima desarticular-ho - tenint en compte que de totes les pel·lícules s’havien adquirit els drets per a consulta pública-. Aleshores vam decidir que es quedés com arxiu; i va canviar de lloc dues o tres vegades fins que no va trobar el seu lloc definitiu.

- Quan reobrirà de nou l’Arxiu? Què més es prepara pel futur d’Xcèntric?
Moltes coses! La remodelació de l’Arxiu està previst que estigui llesta pel febrer d’aquest any 2019, amb una interfície nova i molt més moderna. També justament ara, per exemple, estem preparant una activitat que aviat s’anunciarà; 'Artefactes Cinematogràfics, una iniciació a Xcèntric', que serà una nova activitat on mostrarem a tothom que estigui interessat en els aparells i detalls del cinema en fotoquímic. Al cap i a la fi, tot el que anem fent és, tal com deia Val del Omar, “missiones pedagógicas”, intentant generar una apreciació per aquest tipus de cinema al públic més ampli possible. Entenent que aquesta forma de fer és un laboratori d’idees que obren camins. Una institució com el CCCB el que ha de fer amb les idees és preservar-les i apostar per elles.

Xcèntric - Barcelona 2019
Del 10 de gener al 28 de febrer
Barcelona

Més informació: 

Web CCCB

També et pot interessar