Isona Passola: "El cinema és el mitjà de difusió més important que té un país per ensenyar-se al món"

La presidenta de l'Acadèmia del Cinema Català tanca un mandat de vuit anys amb el creixement d'iniciatives com el Cicle Gaudí

Helena Martín

22/02/2021

Arts

Un dels grans èxits del mandat d'Isona Passola (Barcelona, 1953) com a presidenta de l'Acadèmia del Cinema Català ha estat impulsar el Cicle Gaudí, que repartirà des del mes de febrer fins al juny una desena de pel·lícules per 101 sales del territori català. A punt d'acabar el mandat que ha consolidat la institució, Passola fa balanç d'aquests anys i segueix reivindicativa: cal més inversió per a la producció cinematogràfica catalana, que compta amb molt de talent però amb poc pressupost. El cinema, diu, és el millor mitjà de difusió per mostrar al món com és el teu país, i Catalunya encara va coixa en matèria audiovisual.

Amb el Cicle Gaudí mostrem les nostres grandeses i les nostres misèries

- De quina necessitat va néixer el Cicle Gaudí?
A les sales de cinema les pel·lícules catalanes es veuen durant poc temps i només es projecten les més potents, com la majoria de pel·lícules que no són americanes. A més, la gent no es desplaça a les capitals a veure cinema, hi ha una gran mancança en aquest sentit. Jo mateixa vaig comparèixer al Parlament i vaig denunciar-ho: havia anat per tot Catalunya i havia vist que hi ha molta gent disposada a fer cinema i a tenir debats. Amb aquesta experiència i el buit que hi havia, vam decidir crear un cicle. Vam començar amb la Diputació de Barcelona, al principi eren 8 poblacions i ara, amb tres anys, ja en són 101. Ha tingut molt èxit, les xifres indiquen que hem tingut molta assistència tot i la pandèmia. Ha estat una de les grans tasques que ha fet l'equip de l'Acadèmia del Cinema Català durant l'últim mandat.

- Com rep el públic català les produccions fetes a Catalunya respecte a les que estan fetes fora?
A tot arreu del món la gent necessita sentir-se concernit, i això significa que allò que t'expliquen et toqui de prop. El cinema francès, que està molt promocionat, té un 45% de públic francès que el va a veure. A l'Estat espanyol, en canvi, de públic espanyol que vagi a veure produccions espanyoles, n'hi ha un 15%. Amb el cinema català encara baixa més la xifra de públic.

- Aleshores, quin és l'obstacle que dificulta que el cinema català no es vegi de manera massiva?
L'origen de tot és que es produeix poc, aquesta és una denúncia que fem. En el moment en què veiem més audiovisual que mai, el govern no s'ha posat com a obligació, com han fet la resta de governs de països europeus, promocionar una cinematografia pròpia. Entenent com a cinematografia el mirall on ens veiem nosaltres i el que ensenyem al món. Totes les cinematografies reben ajudes: els francesos, els anglesos, els països nòrdics... Tots saben que el cinema és el mitjà de difusió més important que té un país per ensenyar-se al món. Aquí es va donar suport a la televisió catalana perquè es pogués produir, i de cop, la televisió catalana ha passat de ser la locomotora de la indústria a estar en una via morta. L'han abandonada. Hem denunciat reiteradament això, i per compensar hem portat el cinema que es fa a les poblacions.

- El Cicle Gaudí, doncs, és una aposta per apropar el cinema nacional als espectadors catalans, poble a poble.
Hem constatat amb el Cicle Gaudí que a la gent li encanta que li portis a casa el cinema, es converteix en una festa mensual. Hi ha poblacions molt petites on arriben molt pocs esdeveniments culturals, i els agrada que arribin pel·lícules fetes aquí. El Cicle Gaudí fa quilòmetre zero. Surts de casa i vas a veure una pel·lícula amb els teus conciutadans. Si la pel·lícula fa por, passeu por junts, que és millor que passar-la sola. Si fa riure, rieu junts. Si us emocioneu, ploreu junts. Sortiu, la comenteu. Té molt sentit fer-ho així, és una espècie d'elogi de la proximitat en un món tan globalitzat.

Isona Passola | Foto: Helena Molist
- Aquest cicle sorgeix d'una denúncia molt clara dirigida al govern. Si s'invertís en cinema català, ja no caldria fer el Cicle Gaudí?
Una de les apostes seria que el govern fes aquest cicle, perquè per llei ho ha de fer. Els europeus tenim la batalla de promoure el nostre cinema amb relació a la invasió del cinema americà. Tot i això, si el govern invertís en això, el Cicle Gaudí tindria igualment sentit, perquè tracta de portar el cinema pel territori.

- Hi ha molts cicles o festivals de cinema que amb la pandèmia estan optant per celebrar les edicions de 2020 i 2021 virtualment, a través de plataformes digitals. Per què el Cicle Gaudí es manté presencial?
El Cicle Gaudí està pensat per sales. Abans de la pandèmia, Catalunya era el país d'Europa en què la gent més anava a les sales. Moltes pel·lícules es poden veure online un cop s'ha fet la seva explotació comercial, però veure-les en sales, amb una pantalla gran, un bon so i imatge, i compartint-les amb gent, és una experiència que reivindiquem. A més, els productors les venen a les plataformes, si nosaltres col·loquem tot el cicle a les plataformes, els estem fent una mala jugada.

- 'La boda de Rosa' és el primer film del Cicle Gaudí de l'edició 2021. Per què ha estat aquesta l'escollida per a inaugurar?
Hi ha un equip de crítics que tria deu pel·lícules, moltes vegades són en funció de quan han caducat els drets per projectar-se a les sales, no és perquè siguin millors o pitjors. Una de les lluites de l'Acadèmia del Cinema Català és que la gent rodi en català i es vegi cinema en català, que és una de les grans mancances d'aquest país, intentem que cada trimestre hi hagi diversitat lingüística, és a dir, que n'hi hagi en català i en castellà. Nosaltres no triem els films: si l'Acadèmia triés hi hauria un conflicte d'interessos, ens mantenim al marge.

Isona Passola durant l'entrevista | Foto: Helena Molist
- Què té aquesta edició d'especial de les anteriors?
És una fotografia del que s'ha fet durant l'any. Ha estat un any de pel·lícules molt bones, però de baixos pressupostos perquè no hi havia diners, i amb poques pel·lícules en català malauradament. És un reflex exacte dels dèficits i de les bondats que té la cinematografia del país. Una de les nostres bondats és que la indústria ha estat imaginativa perquè ens han faltat recursos, per tant, hi ha hagut una creativitat enorme. Estem ensenyant amb el Cicle Gaudí les nostres grandeses i les nostres misèries.

- Com veus el futur del cinema català?
Hem de lluitar molt perquè les institucions sàpiguen la importància que té, avui més que mai, la cultura audiovisual, per construir un país, per cohesionar-lo i per ensenyar-lo al món. Aquí hi ha totes les condicions per poder fer un centre de producció importantíssim del sud d'Europa: hi ha els tècnics, hi ha el talent, falta una empenta, com a tot arreu, amb el cinema institucional. La resta de la indústria ho farem tan bé com puguem.

- Aquest és el teu últim mandat. Dins la lluita cultural et situaràs en un altre pla, ara a l'Ateneu Barcelonès. Com encares aquest canvi?
Han estat vuit anys i hem fet molta feina. No l'he fet jo sola, l'hem fet tot l'equip. Deixo un equip extraordinari que seguirà fent més coses. Espero que la persona que vingui tingui més idees i ho faci anar més enllà. Hem prestigiat la marca, hem fet el Cicle Gaudí, hem fet moltes trobades de professionals i sobretot, hem creat una família. Anàvem cadascú per la seva banda i ens hem hagut de posar d'acord per lluitar per moltes coses.