Jump to navigation
El món del cinema no és gens fàcil. Però el Robert té la perseverança que fa falta per no defallir en els sempre complexos entramats del setè art. Fan de les pel·lícules de vampirs, fa deu anys va tenir una idea tot descobrint els paisatges àrids i austers de la Segarra: fer una pel·lícula de vampirs però donar-li un caire més realista i evocant l'origen del vampirisme. "Volia investigar en l'origen de la figura del vampir; tots coneixem Dràcula i també d'alguna manera el seu origen, però no sabem d'on ve l'origen de Nosferatu", explica. I afegeix: “Em va venir la inspiració divina, o maligna!” i aquella inspiració el portaria, uns anys més tard, a estudiar un màster en Cinema del que en sortiria el guió de Nosferatu, l’origen. Això era el 2010 i des d’aleshores que corre en la cursa d’obstacles i resistència que és aconseguir que un productor s’enamori del seu guió. Tant, que a l’octubre del 2013 decideix anar al Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Sitges, dossier sota el braç i caracteritzat com el personatge principal de Nosferatu. La idea, tot i que esbojarrada, va tenir els seus fruits. “Vaig aconseguir cridar l’atenció dels mitjans, i a partir d’aquell any, sorgeix gent interessada en el projecte com la productora musical Tengo Un Pasajero Producciones, que ha impulsat grups com Love of Lesbian en els seus inicis”, explica satisfet.
Però... què és Nosferatu, l’origen? És la història d’un nen de 12 anys, que viu als Carpats amb la seva àvia, que el maltracta perquè es un fill bastard. Ella s’aprofita d’ell, el fa treballar, l’explota... i un dia, després d’una forta discussió, el tanca en una fossa, fosca i humida, i comença a alimentar-se de la sang de les rates perquè no té res més. Com a conseqüència, el nen adquireix unes certes patologies , molt associades al vampirisme de l’època i que el fan diferent de la resta de persones. “En aquest punt de la història és quan hi aplico el realisme” diu el Robert. “Vaig documentar-me amb llibres del 1600 sobre vampirisme i vaig descobrir que en aquella època s’associaven al vampirisme totes aquelles malalties o patologies que no es podien entendre, que no tenien explicació, com la ràbia o la fotosensibilitat”, explica. La història, aleshores, fa un gir, quan el nen és rescatat pel compte Orlok, que el porta a una curandera i li diu que pot continuar alimentant-se de sang, però només sang animal, mai sang humana. Se l’endú al castell, fingeix la seva mort, el busquen però no el troben. Amb ell aprendrà la cultura musical, en aquells anys sorgeixen peces molt bones de Vivaldi i Bach que també surten al llargmetratge, el sexe també hi és present per les festes que munta el seu tutor... fins que a l’edat de 20 anys, en una de les festes al castell, s’enamora d’una noia, intenten portar la seva relació el millor possible; ell, evidentment, li oculta coses, però al final s’acaba descobrint tot i tot se’n va per terra. A partir d’aquí és quan comença la transformació d’ell. Mentrestant, al poble van passant una sèrie de morts misterioses. “I fins aquí puc llegir!”, riu.
La història acaba on comença la pel·lícula original de Nosferatu, de l’alemany Friedrich Wilhelm Murnau, rodada al 1922 i basada en la novel·la original Dràcula, de Bram Stoker. Però la productora de l’original Nosferatu va rodar la pel·lícula sense pagar cap dret d’autor i va ser denunciada i obligada a detenir la seva exhibició i a destruir-ne totes les còpies existents, tot i l’espectacular èxit comercial que estava tenint. Tot i que això ha fet molt complicada la seva restauració, i tot i tenint en compte que el film va estar només un any en actiu, Nosferatu és ja un personatge tan popular com el Dràcula amb qui es va inspirar. El mateix, que ara ha inspirat al Robert, però amb una pinzellada de realisme a la qual estem poc acostumats dins el cinema fantàstic. “He volgut atansar el personatge a tothom, fer que el públic empatitizi, que pensi que qualsevol de nosaltres podria ser Nosferatu”, explica el cineasta, que sostè la teoria que el vampirisme no és res més que una sèrie de patologies que fa 300 anys no trobaven explicació i, senzillament, es demonitzaven. “Imaginem què passaria amb l’ebola, si no fossim persones documentades, podríem arribar a pensar que les persones que el pateixen estan posseïdes”, apunta.
Més que una pel·lícula, això seu ha estat un treball antropològic. A les seves mans han caigut documents tant interessants com la tesi doctoral d’un neuròleg espanyol sobre el vampirisme a l’Europa de l’Est durant els segles XVIII i XIX, que no fa més que confirmar la seva hipòtesi. “T'ho creus o no t’ho creus, però en aquella època tot el que no entenien era obra del dimoni”, sostè Garcia, que en aquest afany de realisme, no descuida, però, l’element fantàstic que ha d’acompanyar, necessàriament, una pel·lícula dedicada als vampirs. “Aquí no surten por a les creus, ni a l’all, ni a les estaques... és diferent”, diu. I afegeix: “hi ha pocs efectes especials, si algun productor llegeix això que no s’espanti, perquè no estic proposant cap superproducció, la despesa és poca”.
I és que quan falten els diners, l’enginy s’aguditza. “Amb 2000 euros vam gravar el teaser, 1500 gràcies al micromecenatge i la resta buscant-nos la vida”, afirma. Un teaser que van gravar amb només dos dies i mig, això si, dos dies i mig intensos, de rodatges interminables i que només són possibles gràcies a la bona voluntat i predisposició de tot l’equip.
NOSFERATU The Beginning (Nosferatu: El origen) from Plandora SCP on Vimeo.
El teaser s’ambienta al castell de Les Sitges, a la Segarra, molt aprop del poble de Florejacs. “M’agrada perquè no és un castell ostentós, típic d’altres pel·lícules, jo buscava un castell més rústic, més auster, i Les Sitges és perfecte”, explica el Robert. El mateix ambient auster que busca per a la seva òpera prima. Per això, ell s’imagina el rodatge de la pel·lícula en localitzacions no gaire lluny de la seva Mollerussa natal, indrets de la Segarra i també d’Osca, paisatges àrids i rústics que són els que van inspirar, fa gairebé 10 anys, a aquest cineasta lleidatà.
Pel que fa l’equip artístic, ho té molt clar: “m’agradaria trobar alguna cara coneguda, que servís d’ham”, explica, tot i que el rodatge del teaser amb persones amateurs l’ha deixat sorprès. “Em va sorprendre gratament, sobretot el nen, té 10 anys, no ha fet mai res a nivell artístic i la veritat és que sorprèn la facilitat amb què es va posar al paper”.
Teaser en mà, el Robert va tornar a l’octubre del 2014 al Festival de Sitges, aquest cop, però, com a convidat al Coming Soon, una sessió dedicada a nous realitzadors que busquen productors i contactes. “Ara estem en aquest punt: tenim teaser, tenim cartell, tenim dossier de producció. Només ens falta un productor que confiï en nosaltres”. Ell sap millor que ningú que no és fàcil. “Requereix molta energia i temps, però s’ha de ser perseverant... jo m’ho he posat al cap i mentre tingui força ho intentaré”. L’esperança és l’últim que es perd. Molta merda!
www.nosferatuthebeginning.com / Facebook Nosferatu El origen
