Jump to navigation
- Estreneu ‘(les)Brossa’ el dia que es clou l’Any Brossa. Què aportarà a les visions sobre el poeta i artista plàstic que s’han anat desgranant al llarg d’aquests mesos?Deia Jorge Luis Borges, que un llibre, abans que el lector l’obri, abans que el lector el llegeixi, és una cosa morta. Podríem dir el mateix d’un espectacle: abans que l’espectador el vegi, abans que l’espectador visqui l’experiència de veure l’espectacle, és una cosa morta. Cada espectador haurà de decidir què aporta de nou ‘(les)Brossa’, dependrà dels seus coneixements previs, de la seva capacitat per deixar-se seduir per la sorpresa, per l’imprevist.
- Com ha estat el procés de creació d’aquest espectacle?És un espectacle de creació col·lectiva real. Això de "creació col·lectiva", en el nostre cas, no és una impostura (per quedar bé...) ha estat real, cert, certíssim. Hem anat triant els poemes entre totes tres, i també entre totes tres hem triat una manera de transmetre’ls al públic. Ara una deia una cosa i l’altra en deia una altra, i després la tercera girava la proposta. Ha sigut un procés preciós, sobretot perquè hem treballat des del respecte absolut que ens tenim. Admiro en gran manera la Celeste Alías, amb qui no és el primer cop que treballem juntes. I admiro en gran manera la Joana Gomila, amb qui hi col·laboro per primer cop.
- Després d’haver treballat amb obra de Brossa, què en destacaries especialment de la que apareix al vostre espectacle?En una paraula: dissidència.
- El presenteu com un 'work in progress'. Quin paper hi juga la improvisació en la vostra proposta?Per bé que hi ha un guió estructurat, cada representació serà un acte únic i irrepetible, perquè la improvisació vocal i de moviment són clau, i també per algun altre detallet que no podem revelar ara mateix.
Celeste Alías, Meritxell Cucurella-Jorba i Joana Gomila | Fotos: Cedides
- L’espectacle, que s’havia d’estrenar el 18 d’octubre, havia d’inaugurar el festival Tocats de Lletra que enguany havia pres la radicalitat com a lema "entesa com a proposta de canvi, tant en l’àmbit formal com conceptual", en paraules de Yolanda Esteve, coordinadora del festival. Brossa podria convertir-se en el paradigma d’aquesta radicalitat artística que propugnava aquesta edició del Tocats de Lletra?Joan Brossa ens va enviar un missatge des del més enllà. Ell que s’havia posicionat sempre tant amb les imposicions i amb qualsevol mena de feixisme (i atenció amb els "feixismes encoberts", que n’hi ha pertot) que era protagonista d’un espectacle que no es va poder estrenar per la vaga general del 18 d’octubre de 2019. Hi ha un poema seu que se’ns feia vivíssim: "La gent no s’adona del poder que té: / amb una vaga general d’una setmana / n’hi hauria prou per a ensorrar l’economia, / paralitzar l’Estat i demostrar que / les lleis que imposen no són necessàries." Va ser només un dia. Però va ser un dia que durarà anys, que deia el nostre Ovidi.
- Brossa deia que els gèneres artístics "són mitjans diferents per expressar una realitat idèntica". (les)Brossa, com a espectacle que pren com a base una part de la seva obra, ho confirma?Totalment. Els gèneres artístics són vasos comunicants.
- Com bé recordeu en la presentació de l’espectacle, Brossa va jugar amb el so, la forma i el sentit de les paraules. Fins a quin punt us dona també joc a vosaltres a l’hora de traslladar-ho sobre un escenari?Si una consigna fem clara en el nostre espectacle és el joc, la capacitat de jugar, d’experimentar, el divertimento, que és una de les formes no previsibles per arribar a la felicitat.
- Amb quin altre creador us agradaria repetir una experiència similar per crear-ne també un espectacle?Si parlem de poetes, jo sóc molt de Papasseit i de Ferrater. Si parlem de creadors, així, en general, m’agradaria repetir una experiència similar amb qualsevol que tingui la ment oberta-obertíssima, com Joan Brossa, Joana Gomila o Celeste Alías, entre molts altres.
