Jump to navigation
- D'on sorgeix la idea de La Doctrina?Som dos amics que vam començar fa uns anys a fer samarretes pel nostre compte, intentant parodiar les diverses coses que van passar en l'àmbit polític i de context social. Quan les compartíem o les portàvem, la gent ens deia que els hi agradaven. A mesura que les anàvem fent pel nostre propi consum, vam pensar que estaria bé provar de muntar un negoci per vendre-les. Abans del confinament ens hi vam posar i l'estructura grossa ens va enganxar enmig del confinament. Cadascú a casa seva vam començar a treballar-hi seriosament per llançar-ho a l'estiu.
- Feu samarretes, bosses, dessuadores i mascaretes. Com definiries el to que utilitzeu per als missatges que hi estampeu?Fem samarretes iròniques o sarcàstiques sobre qüestions polítiques i socials. La del virus, on hi posa "És com una grip", en el fons beu d'un context social que no deixa de ser una crítica política.
- Utilitzeu la ironia com a mostra d'un escepticisme polític?És per fer una mica d'autocrítica. Els dos som independentistes, el que critiquem és el nostre món: el món independentista, el català. De la mateixa manera que al programa de Polònia fan una autocrítica del món de la política, nosaltres la fem sobre coses que han fallat dins del nostre propi moviment.
Montserrat Dameson duu una samarreta de La Doctrina. | Foto: Cedida - Us en burleu de vosaltres mateixos, però creieu que hi ha gent que ho pot rebre malament?Teníem aquesta incògnita, no sabíem com funcionaria. N'hi ha una, per exemple, en què fem conya de Puigdemont. Hi posa "Abraça'm fins que torni Puigdemont", i fa referència a la brometa que tornarà, cosa que mai ha passat. Gairebé mai hem rebut cap crítica. L'única que hem rebut va ser a Twitter i molt entranyable. Ens han dit: "No s'ha de demanar perdó per parlar català". Potser hem estat massa tous amb la ironia.
- També dieu que aquests missatges tenen cert toc de 'cunyadisme', és a dir, d'innocència.És que totes van per aquí! La frase "És com una grip" és el màxim 'cunyadisme' del principi de la pandèmia i la d'"Europa no ho permetrà" també. Hi ha gent que encara ho diu. Volem riure de nosaltres mateixos i també d'aquest sector il·lús de l'independentisme.
- L'independentisme és d'eslògans fàcils?Sí, clar! Tenim bastantes frases al calaix a punt de lligar-les per posar-les a les samarretes. De l'estil "El món ens mira" en tenim tres mil per aprofitar. Som un moviment molt procliu a la frase èpica que no va enlloc.
- Aquest punt irònic es pot acostar al cinisme. És una manera de relativitzar el que està passant?És allò de purgar l'ànima. Després de tot el que estem passant, com a mínim podem riure dels errors. Molta gent ara porta la samarreta d'"Europa no ho permetrà" quan fa un any i mig ho deia seriosament. Segurament jo he cregut en aquestes frases fa tres anys, i no passa res perquè ara me'n burli de mi mateix per haver caigut en la frase fàcil. És un purgatori que fem entre tots per tirar endavant.
Marc Sarrats amb un disseny de La Doctrina. | Foto: Cedida - En quin punt polític diries que es troba Catalunya?En una paràlisi sagnant. Entre tots ens anem matant. Algunes samarretes, com la de "Barcelona posa't guapa" o "Quanta dignitat", reivindiquen això. Ens hem de posar les piles i fer alguna cosa, estem en un moment bastant dramàtic.
- De tot el Procés, quins han estat els moments d'or en què hi ha hagut més frases per a fer-ne samarretes?El punt àlgid va ser entre 2014 i 2017, que va ser l'època de la "revolució dels somriures". Tot això va derivar a "de la llei a la llei" i a allò de "No s'hi atreviran". Això va ser quan fèiem les grans manifestacions i crèiem que ho podíem fer tot pacíficament i democràticament. Llavors crèiem que tot seria fantàstic.
- A part de la política de partits, també feu altres crítiques, com el cas de la samarreta on hi posa "Perdó per parlar català a Catalunya".És de les últimes que hem fet i és de les més venudes. Ha sigut un boom, detectàvem que hi havia un interès molt alt per reivindicar el català. Segurament en farem més d'aquesta temàtica. Hem vist que tenen interès i que és important reivindicar-ho.
- Un altre dels temes estrella és el de la Covid. La samarreta de "Tot està anant de puta mare" podria semblar frívola per a qui no entengui el vostre humor....Sí, tot i que la pandèmia ha exposat molt el 'bonisme', amb arcs de Sant Martí i tot. La samarreta del català fa referència al món polític, però és un problema tant a l'ordre del dia que vam creure que ho havíem de parodiar perquè passa al dia a dia i tothom veu que hem sigut absurds. Estàvem a l'expectativa per veure com ho rebia la gent, però al final ha sortit bé.
- La campanya de difusió us ha ajudat a arribar a molta gent, hi han participat persones influents en el marc del Twitter català...La nostra única arma és Twitter i Instagram. El que intentem és aprofitar aquestes plataformes i contactar amb gent amb certa rellevància dins les xarxes i que entrin en el joc.
- El Twitter català és 'cunyat'?El Twitter és el paradís del 'cunyadisme', i també de la crítica del 'cunyadisme'. S'ajunten la gent que diu aquestes frases i se les creu i també el públic que després se'n burla.
- Diries que Catalunya té humor?Segons com, en té massa i tot! No sé fins a quin punt som una mica pringats, però és una característica molt nostra i és bonica perquè és sana. No sé si dins del moviment espanyolista hi ha persones ocurrents que se'n riguin d'ells mateixos i que muntin negocis burlant-se de l'espanyolisme. En tot cas, seria divertit i sa que existís.
- Pot ser que tinguem més humor perquè hem perdut més com a societat?Segurament sí perquè és la nostra última via d'escapament. Ja que ens ho han fotut tot, almenys me'n ric i atenuo les ferides. Al final, quan t'ho han tret tot, què et queda?
Web La Doctrina Twitter La Doctrina Instagram La Doctrina
