Jump to navigation
- Què és la poesia estètica?Era una forma d'explicar que nosaltres no volíem ser un pamflet ordinari. Necessitàvem explicar que en un moment com l'actual, on les imatges tenen massa pes, la política que volem fer també travessa allò poètic, allò estètic, allò artístic. Pensem en traslladar de la forma més humil possible una cosmovisió del món en un llenguatge agradable i seductor per a la gent de la nostra generació, que tingui a veure amb els seus codis, i amb les seves pràctiques.
- Feu de les samarretes l’art de la reivindicació. Quins són els vostres principis per reivindicar?Comuna, reggaeton i disturbis.
Foto: @albasum41
- Com sorgeix Quefer i amb quins objectius, més enllà de vendre-hi tèxtil?Quefer sorgeix d'uns quants col·legues i de l'avorriment, la roba és l’excusa. Som gent amb ganes d’utilitzar les eines que tenim a l’abast per generar mogudes que ens vinguin de gust. La comunicació política i l’experiència de Positivament Accelerats, projecte germà, ens han nodrit com un què palpable. Sacsejar-ho tot és el que ens inspira, de la mà d’aquelles amb qui compartim el sentiment col·lectiu de respondre radicalment a la confusió que ens envolta. Venim a plasmar amor i ràbia.
- El nom ja permet intuir que no es tracta només de vendre samarretes...Què fer i com fer. Lenin ens va explicar que hi havia la possibilitat d'organitzar-se i organitzar-se bé per transformar un món que està en ruïnes. D'aquí el nom, sense més pretensions que fer un homenatge a algú que està a les nostres habitacions, als llibres i sobretot en la forma de pensar el món. Per a nosaltres, Quefer és un projecte polític. Volíem traslladar la raó a un àmbit estètic i transformar les nostres pulsions polítiques en roba. Cansades del mantra que ser d'esquerres és ser cutre, vam apostar per començar de forma humil a pensar el nostre imaginari estètic des d'allò radical i plenament polític.
- L’actualitat política i social del moment que viu el país té cabuda en les samarretes que dissenyeu. La més recent, la de La batalla d’Urquinaona amb foto de Jordi Borràs, els beneficis de la qual aniran a parar a la caixa de resistència i solidaritat.Responem a la necessitat de crear estructures de la gent i per a la gent, on les nostres companyes hi tinguin cabuda. La batalla d’Urquinaona és una iniciativa comuna amb les compas de El Sobresalto, Jordi Borràs i Partisano. Una iniciativa de solidaritat davant la brutal repressió exercida contra les que van donar la cara aquells dies. La Batalla d’Urquinaona pensem que serà una fita en l’imaginari col·lectiu difícil d’oblidar, com a mínim per una generació mancada d’aquestes fites i que no ha estat socialitzada en aquest imaginari. Portàvem anys tancades en una habitació veient com habitem un sistema que és capaç d’apallissar a les nostres àvies i com una classe política només respon amb lliris.
Detall de la samarreta La batalla d'Urquinaona amb fotografia de Jordi Borràs
- La frase ‘Tout le monde déteste la police’, que ve de l’1 de maig francès d’aquest any, o ‘La nostra violència és existir’ sorgida, si no m’equivoco, d’una pintada en una paret formen part de la teva oferta de samarretes. Responen a situacions concretes però la realitat ha fet que es puguin convertir en sentències globals?‘La nostra violència és existir’ surt de El Pressentiment d’Espai en Blanc i d'un article que els vam demanar a les germanes de El Sobresalto. ‘Tout le monde...’ surt d'un cicle de mobilitzacions que barregen diferents elements -antiracisme, anticapitalisme, etc- a les protestes a França de la darrera dècada, com una esmena a la totalitat d'una policia que serveix de poc a la ciutadania que diu defensar. Són sentències globals en tant que som conscients d'un malestar generacional. Amb la caiguda del mur de Berlín neix una generació de joves sense referents de l'esquerra mundial, que només han viscut el capitalisme i el neoliberalisme com a modus vivendi. Avui, dir “tout le monde déteste la police” hauria de tenir la mateixa força que “fora les forces d’ocupació” o que “la nostra violència és existir”. Són sentències que afirmen que un sistema en concret ja no funciona i que la vida era una altra cosa. En qualsevol cas, la cosa també està en entendre que avui hi ha una simbologia, una mirada al món, que poc té a veure amb partits comunistes clàssics o llargs manifestos. Es comparteix a base d’altres codis i mitjans, com les xarxes socials, i en molts casos de la boca d’artistes com Bad Gyal, Bad Bunny o Cecilio G. Amor per elles també.
- La roba, amb l’auge de la imatge especialment per les xarxes socials, com ara instagram, s’ha convertit en un mitjà polític?Ara i sempre la roba ha sigut un mitjà polític. Vivim aquell temps en què els mitjans de comunicació adopten un paper fonamental i nosaltres som un dit més que pensa prémer fort a la llaga. Venim en la mesura del possible a aportar el nostre gra de sorra, a sacsejar les hegemonies, a incomodar i enervar als guardians de la correcció política, a qui creu que és decent. En un món en ruïnes, la roba també pot servir per explicar-nos. Entenem que ens trobem en una època on allò fonamental és tenir la capacitat de comunicar, en que la moderació i la sensatesa no fan més que desconcertar-nos. Hi ha qui intenta escombrar la casa quan aquesta està en ruïnes, nosaltres tenim clar que ha de rebentar.
Web Quefer Instagram Quefer
