Clara Casares: “Els joves estan més implicats que mai però des de fora dels partits polítics”

La Clara Casares té 23 anys i des dels 20 milita al Partit Socialista de Catalunya (PSC). A les eleccions del 2015 anava a les llistes del PSC Igualada. Compagina la militància amb els estudis de Dret, que està a punt d’acabar. Defugint de sigles i colors parlem amb ella de joves i política, de com i per què va començar a fer política amb tan sols 20 anys.

- A quina edat vas començar a fer política?
Als 20 anys que em vaig afiliar al PSC i a les joventuts. Sempre m’ha agradat la política però vaig començar oficialment quan feia segon de carrera.

- Ja al PSC?
Sí. Em vaig començar a relacionar amb gent del PSC, em van obrir les portes i em van ensenyar com s’organitzava tot, el que feien, com treballaven i em va agradar. Vaig contactar amb el PSC Igualada i em vaig incorporar a les reunions amb ells fins que a les eleccions municipals del 2015 vaig anar a la llista com a independent, encara no militava. Volien que m’ho pensés bé abans de fer el pas.

- Per què el PSC?
A la meva família sempre ens ha agradat molt la política. Tinc familiars a totes les bandes. Va arribar un moment que tenia necessitat de tenir opinió pròpia i em vaig plantejar quin partit m’agradava i em representava més. Em vaig identificar molt amb el meu avi, que és del PSC. M’agraden les idees que defensen i de moment estic convençuda, crec que no m’he equivocat.

-Consideres que la teva és una situació excepcional?
No penso que la meva sigui una situació excepcional, però és cert que no és el més corrent. 

- Per què hi ha tan pocs polítics tan joves?
La situació política en la que ens trobem des de fa uns anys crec que no és la més adient per engrescar als joves a involucar-se en política. 

- Apostant per la política a aquesta edat t'estàs perdent coses?
És cert que sobretot en èpoques de campanyes electorals et toca organitzar-te minuciosament els caps de setmana i, a vegades, dir que no a les amigues. Però penso que si aprens a compaginar-t'ho bé no només no et perds les coses pròpies de la gent jove sinó que vius el doble. 

- Què t’aporta formar part del nucli dur del partit?
És tenir la oportunitat d’entendre el que abans veies des de fora i tenir la capacitat d’incidir. Arribar a canviar coses que no t’agraden o que creus que es podrien fer diferent. Tens una eina molt forta per canviar polítiques que s’estan fent a la teva ciutat.

- T’ha condicionat molt ser tan jove?
No. Sempre han tingut en compte la meva veu. Sempre han estat per mi, m’han ajudat i m’han donat l’oportunitat de conèixer no només com funciona el partit a Igualada sinó a nivell de Catalunya, assistir als congressos, etc.

- I el fet de ser dona?
No, jo crec que no. Ni ser jove ni ser dona m’ha impedit entrar i participar al partit. Crec que els partits fan esforços per alliberar-se dels antics perjudicis.

- És un problema relacionar-te amb gent que pensa molt diferent que tu, en àmbit de política?
Crec que comparteixo més moments amb persones que pensen diferent que amb persones que pensen igual que jo.

- Com ho compagines amb els estudis?
Al principi ho portava prou bé. Tenia classe al matí i les reunions solien ser al vespre. La cosa es va complicar quan vaig començar a fer pràctiques. I tot això sumat a les campanyes electorals, que són frenètiques i més últimament, em vaig despenjar una mica.

- Quin paper té la gent jove als partits polítics actuals?
Ara mateix els joves estan més implicats que mai però des de fora dels partits polítics. Pel nivell de política que s’ha arribat aquests últims mesos, la participació de les eleccions autonòmiques va ser de les més altes. Això fa una radiografia de que els joves estan més implicats que mai. La gent potser fa més vots de càstig o de sentiment i no se sent dins d’un partit. Els partits més enllà de ser o no ser independentistes tenen unes idees concretes. La gent s’ha mobilizat per això: independència o no independència. No pensen si volen una economia liberal, una més socialista, progressista, etc. No s’impliquen tan en la política d’arrel.

- Per què?
Crec que costa donar la cara i implicar-se.

- Fan por les crítiques?
Quan t’exposes has d’acceptar que rebràs crítiques. La clau és saber si estàs on vols estar. Si és així les crítiques no faran mal. Faran mal si no estàs segura.

- Quin és el teu objectiu al partit?
Tinc un esperit molt de partit. No em veig a mi sola sinó al partit en conjunt. El que m’agrada és ajudar. Tenir incidència. Que el partit arribi a un bon lloc perquè crec que és el partit que defensa millor els meus interessos, els que jo penso que són els millors per Igualada i Catalunya. Si creuen que he d’estar més amunt doncs m’hi posaré, si és per ajudar.

- I si et proposessin encapçalar la llista d’Igualada, acceptaries?
Si realment creuen que jo sóc la persona oportuna i si jo crec que puc ajudar, ho faria.

- Com veus Igualada?
Em dóna la sensació que Igualada està una mica parada, aturada, que no sap gaire quina Igualada vol arribar a ser. Crec que falta un projecte clar de ciutat, saber on anem i començar a fer accions concretes per arribar a l’objectiu. Ara s’estan fent accions particulars, excepcionals, que no donen un model de ciutat en conjunt sinó que responen als interessos d’una situació determinada.

- Et queden molts anys de política?
M’agradaria estar sempre implicada en política, però ajudant. Si mai tingués un càrrec m’agradaria que fos temporal, tenir clar que no és la meva feina. Crec que en el meu cas si fos una feina deixaria de pensar objectivament en el bé del partit. Penso que la política ha de ser temporal, i que tothom tingui la seva feina. Això no treu que si algú és molt bo en política s’hi pugui dedicar sempre.

- Quines qualitats ha de tenir un bon polític?
Ha de ser dialogant, comprensiu, respectuós, cooperant, que busqui solucions i inclusiu, que és el que falta ara.

- Et veus sempre en aquest partit?
Si, el meu compromís és amb el PSC, és el que em representa millor.