Les 5 raons per no perdre't l'exposició del dissenyador que volia canviar el món

La mostra 'Victor Papanek: la política del disseny' es pot veure fins el 2 de febrer al Museu del Disseny de Barcelona

Surtdecasa

31/10/2019

Arts

S'acaba d'inaugurar l’exposició 'Victor Papanek: la política del disseny', la primera gran retrospectiva centrada en el dissenyador, autor i activista Victor J. Papanek (1923-1998). Papanek va ser un dels pioners més influents del segle XX amb l’enfocament d’un disseny social i ecològic que va començar els anys seixanta. Ahir, en un acte al Museu del Disseny, Alison Clarke de la Victor J. Papanek Foundation i Amelie Klein del Vitra Design Museum, comissàries de l'exposició, van traçar les línies mestres de qui ha estat considerat un dels dissenyadors més representatius del segle XX i també l'autor del llibre de disseny més venut del món. L'exposició es podrà veure fins el 2 de febrer. T'assenyalem les cinc claus per conèixer la seva figura.

1. Un dissenyador amb esperit d'outsider
Victor Papanek va ser un dissenyador, escriptor, educador i tot un pioner del disseny social, que defensava que el disseny era una eina per a la inclusió social. Va néixer a Viena (Àustria) l’any 1923, i va fugir als Estats Units el 1939 amb la seva mare, vídua, després de l’Anschluss (l’annexió) d’Àustria per part de l’Alemanya nazi. Alison Clarke va destacar que potser aquest desplaçament va ser clau en la seva personalitat també com a dissenyador. "Va mirar-se sempre la cultura americana des de fora", va dir.

Victor J. Papanek a Buffalo, Nova York (abril del 1959)

2. Redefineix què és ser dissenyador i el connecta amb el context
"Papanek es va plantejar si el disseny era quelcom que estava perpetuant l'obsolescència programada", va dir Clarke. Papanek concebia el disseny com un sistema i un procés, més que no pas objectes individuals. Tot està connectat: el consum excessiu, la contaminació mediambiental i la injustícia social. Aquesta visió del món, que en la seva complexitat és més urgent avui que mai, il·lustra la profunda influència que el principal mentor de Papanek, Richard Buckminster Fuller, va tenir en ell. Igual que Fuller, Papanek també creia en la funcionalitat dels principis intel·ligents de la construcció que trobem a la natura. "Les idees i les solucions vénen de diferents llocs, per tant, el dissenyador comunica i tradueix", va assegurar Clarke en referència a Papanek. Per la seva part, en la mateixa línia es va expressar Amelie Klein: "Hem de canviar els hàbits de consum. No podem dir que consumim coses reciclades", va dir fent referència a les contradiccions entre el consum i el consum de productes que han estat pensats des d'un punt de vista sostenible.

3. Els seus grans temes: natura, desigualtats i moviment do-it-yourself
Dues de les seccions de l'exposició se centren en els temes principals de l’obra de Papanek, inclosa la crítica fonamental del consumisme i el compromís amb les minories socials i amb les necessitats del que es coneixia com el Tercer Món, l’ecologia, la sostenibilitat i la “fabricació” de cultura –la creació i la producció utilitzant recursos propis– que va tenir els seus orígens en el moviment do-it-yourself dels anys seixanta. Els visitants també podran veure una gran quantitat de dissenys de Papanek, dels seus estudiants i d’altres col·laboradors, com ara els de la dissenyadora danesa Susanne Koefoed que, com a estudiant de Papanek, va desenvolupar el primer símbol internacional d’accessibilitat l’any 1968.

Victor J. Papanek, “Estructura de jocs mòbils tetradecaèdrica” (1973-1975).

4. És l'autor del llibre de disseny més venut a tot el món
'Design for the Real World: Human Ecology and Social Change (1971)', traduït al català recentment és el llibre de disseny més venut del món. Les idees revolucionàries del llibre i la crítica inflexible de la professió van dividir en un primer moment la comunitat del disseny. Tanmateix, la polèmica va esdevenir tot un èxit: va ser acollida per una generació d’estudiants i activistes en contra del paper del disseny que fomentava una cultura del consum perillosa per al medi ambient i es basava en l’obsolescència i en els productes d’un sol ús. Traduïda a més de vint llengües, l’obra de Papanek és encara un dels llibres sobre disseny més llegits, i en l’actualitat torna a gaudir de popularitat. Entre altres publicacions de Papanek (escrites juntament amb James Hennessey), es troben 'Nomadic Furniture I' (1973), 'Nomadic Furniture II' (1974) i 'How Things Don’t Work'(1977). En solitari ha escrit 'Design for Human Scale' (1983) i 'The Green Imperative' (1995).

'Fingermajig', joguinestàctils de plàstic per a infants, de l’exalumna de Victor J. Papanek Jorma Vennola.

5. Inspirador d'altres generacions
L’exposició es complementa amb unes vint obres contemporànies seleccionades acuradament que transporten les idees de Papanek al segle XXI per part de dissenyadors com Catherine Sarah Young, Forensic Architecture, Jim Chuchu, Tomás Saraceno, Gabriel Ann Maher o el col·lectiu brasiler Flui Coletivo e Questto I Nó. També tracten temes complexos com el canvi climàtic global, les identitats de gènere fluides, el comportament del consumidor o les realitats econòmiques de la migració, tots ells com a reflex de la ressonància contínua de les preguntes que Papanek ja abordava durant els anys seixanta. Al mateix temps, aquestes propostes surten de la delimitació de món blanc, occidental i masculí en el qual Papanek estava immers, malgrat els seus esforços per qüestionar-lo.