Foto: 

CEDIDA
Junta de la PAAC

Montserrat Moliner: "Ara molta gent no està rebent cap compensació econòmica per les creacions culturals"

La Plataforma Assembleària d’Artistes de Catalunya analitza el sector de les arts visuals i proposa mesures davant la situació de crisi
Anna Vilamú Bosch
,
27/04/2020
Arts
La Plataforma Assembleària d'Artistes de Catalunya (PAAC) és una associació sense ànim de lucre, principalment constituïda per artistes visuals. Entre altres coses, el seu objectiu és cohesionar i representar les pràctiques artístiques i vetllar per la professionalització justa del sector. S'articula a través de l'acció política, els serveis de formació tant jurídics com fiscals i l'actuació en l'àmbit de l'educació artística. Des de fa més de quatre anys, la PAAC, hereva de l'Associació d'Artistes Visuals de Catalunya, treballa pel sector cultural des d'una estructura assembleària. És per això que, davant la complexa situació actual, l'organisme emet una proposta de mesures centrades en el sector cultural i en concret en les treballadores vinculades a les arts visuals. Hem parlat amb Montserrat Moliner (Barcelona, 1963), que actualment exerceix el càrrec de presidenta de la junta.
"Hem de tenir en compte que actualment no hi ha cap mena de certesa de quan es podrà reiniciar l'activitat cultural en comunitat"

- Com és el sector de les arts visuals a Catalunya pel que fa a organització jurídica, econòmica i estructural?
La majoria de les persones que conformen el sector estan en règim d'autònomes. I molts d’aquests professionals, en molts casos, es donen d'alta a mesura que han de facturar. És una irregularitat que passa a molts entorns laborals. En menor mesura, la relació laboral que s’estableix amb les institucions és a través de contractes d’obra i servei. D'altra banda, molts artistes tenen altres feines, en molts casos vinculades a la docència. Això ens porta a entendre que un alt percentatge d'artistes no pot viure del que produeix. Des de la PAAC, de fet, amb el suport del Departament de Cultura, l'any 2017 es va crear una cartografia. L'objectiu era copsar amb detall les condicions en què treballen avui els i les artistes de Catalunya. D'aquesta enquesta en va sortir que el 66% compaginaven la seva pràctica amb altres feines i que el 42% havia ingressat entre 1 i 9.000 euros bruts els últims dotze mesos. Tenint en compte que el salari mínim interprofessional que marca la llei de 2016 és de 9.907,80 euros. Per tant, estem davant d'un sector molt precaritzat.

  • imatge de control 1per1

- D'on ve aquesta precarietat?
L'artista visual, avui, lluita una mica contra el seu propi passat. Anys enrere era fàcil englobar la seva figura en el model de produir una obra, comercialitzar-la i vendre-la. I en aquesta relació de compra-venda es definia la carrera professional. Però tot i que aquest model en alguns casos encara funciona, això ha canviat i en general fa temps que el treball artístic ja no passa tant per produir objectes, sinó que forma part d'un procés artístic de plantejament de conceptes, idees, que no desemboquen tots en un prototip d'alguna cosa vendible. És a partir d'aquí que l'artista visual es relaciona més amb museus o institucions públiques que treuen convocatòries per poder seguir, o fent recerca, o treballant aquests processos. Això implica que no s'estableixi una relació laboral a l'ús sinó que és més proper al treball acadèmic. La majoria d’artistes van d'aplicació en aplicació, a la recerca d’uns recursos que comporta una competició molt forta amb les altres professionals.

- I aquesta forta competició, a més de pels recursos econòmics, també deu tenir a veure amb el reconeixement.
Aquesta posició d'haver d'intentar o d'esperar que t'escullin és incòmoda. Des dels col·lectius d'artistes sempre diem que no fa falta que ens triïn, que és important que nosaltres mateixes ens reconeixem com a tal. El teu propi col·lectiu, sector, et reconeix com a artista independentment si estàs en una posició o una altra.

- Dins el sector de les arts visuals, hi ha persones que estan en situacions molt diverses, imagino.
Sí. I això ha passat sempre, com a tot arreu. No ens enganyem, tot depèn també del coixí que tinguis. S'ha parlat poc del fet que el treball artístic implica passar molt de temps sense cap ingrés i facilita molt si la persona viu de rendes. És per això que a les nostres demandes davant la situació actual, i en sintonia amb altres iniciatives de la societat civil, recollim que hi hagi una renda bàsica universal. Dins de la nostra associació mateixa, però, hi ha artistes que per la seva situació preferirien que la cultura gaudís de més subvencions que no pas tenir la renda bàsica universal, i en canvi n'hi ha d'altres que és l'únic que els posicionaria en una situació d'equitat gràcies a la qual podrien desenvolupar la seva carrera amb més tranquil·litat.

- És clar. Estem doncs, davant d'un sector divers però travessat de base per la precarietat en el reconeixement econòmic per la seva feina.
Sí. Ahir en una altra conversa parlàvem diverses treballadores culturals, no només artistes, amb relació als moments que estem vivint. Una persona va plantejar: si no podem fer la nostra feina dignament per la precarietat, plantegem-nos deixar-la de fer. I té tota la lògica. Si el sector està tan malament, si cobres poc, etc. per què ho segueixes fent?


Jornada PAAC: I ara, què? Tornem a les bases. Hem de revisar la idea de bones pràctiques | Foto: Cedida

- Centrant-nos ara amb el present. Després de l'enquesta que heu fet per valorar l'efecte econòmic de les artistes a causa de les diverses cancel·lacions o en el millor dels casos ajornaments em pregunto: Estem en una situació límit sense precedents o ens trobem davant d'una situació similar a la que vam viure l'any 2007-2008 aquí?
La diferència entre l’estafa del món financer del 2007-2008 i ara és que en aquell moment va ser més progressiu. Es parlava de tsunami i, personalment, vaig començar a veure el pic de l’onada al voltant de l'any 2010-2011. Cap al 2012, hi va haver un punt d'inflexió important quan la Generalitat va fer fallida i va deixar de pagar els ajuts promesos a moltes petites associacions, projectes, col·lectius, etc. En canvi, aquesta vegada ha sigut més sobtat. I sí que és veritat que encara que sàpigues que ve el tsunami et mulles igual (molta gent va deixar les seves carreres artístiques, molts projectes van caure....), però aquest cop és diferent i crec que serà més dur. En aquell moment patíem com a societat les conseqüències de la corrupció i la mala gestió, però no s'han establert mesures reals per recuperar els diners que es van endur. A més les mesures que s’estan preparant des de les administracions no es poden implementar fins que el decret d’alarma estigui desactivat, i aquest fet encara dificulta més la supervivència. També hem de tenir en compte que actualment no hi ha cap mena de certesa de quan es podrà reiniciar l'activitat cultural en comunitat.

- I com en la majoria de sectors això té un impacte més enllà de les artistes en si, oi?
És clar. Hi ha molts professionals vinculats als processos de creació. Estem davant d'una situació que o bé has pogut fer estalvis o vius de rendes o serà complicada. Per aquest motiu la PAAC es planteja fer una caixa de resistència, per poder atendre les necessitats immediates d'artistes que poden perdre els seus habitatges o espais de treball, o que no poden fer front a la seva subsistència, perquè no compten amb cap mena de suport. Des del 2007-2008 ha estat cada cop més difícil i ha augmentat cada vegada més la precarietat. Ara, des del sector polític prometen que no ens deixaran caure, però quan s'hagin de plantejar els ajuts l'any 2021, quan s'hagin de refer els pressupostos generals, començaran a retallar i sabem que la cultura sempre cau. A no ser que hi hagi una mirada profunda amb relació al que ha mostrat l'emergència sanitària de la Covid-19, que ha situat clarament quines són les professions que realment són importants i aporten valor a la comunitat.

- És clar. Al final també és una qüestió de valors i prioritats de qui governa.
Totalment. I llavors ens barallem per les engrunes i a vegades això provoca que ens enfronten com a sector. Aquesta emergència traspassa l'àmbit del treball. Com a societat hem de demanar que la banca torni els diners del rescat, per posar un exemple - aquests dies Bankia està repartint beneficis! -  que es persegueixi de veritat el frau fiscal, i que les grans empreses paguin el que han de pagar i es deixin de donacions. La gent penso que ho tenim claríssim, més enllà de quina sigui la feina que realitzem. Es tracta de voluntat política.

-Enllaçant amb això, des de la PAAC proposeu diverses mesures per fer front a la situació actual en el sector de les arts visuals que tenen a veure amb aquesta voluntat política que parlaves. Quines són? 
Entenent que davant d'una situació com la que estem vivint, els problemes del sector de l'art els té també la majoria de la societat, en primer lloc ens sumem a les reivindicacions de caràcter estructural elaborades per la societat civil: la renda bàsica universal que comentàvem abans, la supressió del lloguer i de les hipoteques -d'habitatge i taller/local- com també la supressió del pagament d'autònoms i impostos mentre duri l'estat d'alarma. Alhora, també donem suport i ens sumem a les campanyes ja iniciades abans des del sector cultural. Per això demanem la implementació en l'àmbit laboral i fiscal de l'Estatut de l'Artista, un paquet de mesures per fer front a aquests condicionants laborals de què parlàvem abans, que no tenen una regulació específica adaptada a la situació. També ens sumem a la campanya Actua Cultura per reivindicar el 2% de pressupost en Cultura, i les reivindicacions de la Cultura de base i del Parlament Ciutadà de la Cultura de Barcelona. A més d'altres mesures més concretes consultables al document que tenim a la web. 

- I més enllà de la voluntat política, en la qual ara per ara com a ciutadanes no podem intervenir directament, què podem fer per donar suport a les vostres demandes? Llegia l'altre dia una entrevista a un infermer que deia que tant de bo els aplaudiments es converteixin en persones que fan costat real a les reivindicacions del sector. "Quan sortim al carrer, sigueu-hi!"
Una qüestió important: que la gent, i per tant també les administracions, no oblidin que en aquest moment que estem vivint de confinament una de les vies d'escapament o de pensament les porten processos o productes que vénen de les pràctiques artístiques. I és per això que sí que podríem fer èmfasi en la importància de recordar, en el moment que vinguin les retallades, tot això que avui els està acompanyant. Perquè al final tant hem d'omplir la nevera nosaltres com qualsevol persona que treballi en un altre àmbit. I així com al 2007-2008 la ciutadania havia estat "la perversa" - havíem comprat per sobre les nostres possibilitats o havíem estirat més el braç que la màniga; Tota la comunicació de les estructures de poder anava dirigida a favor del capitalisme més salvatge i culpant-nos a nosaltres -, en aquesta situació em fa l'efecte que es respira certa solidaritat, perquè no s’assenyalen culpables. Però no tinc clar el que pot durar o quina petjada real pot deixar al llarg dels propers mesos.

- Hem de ser més conscients que tot el que s'està produint i distribuint fruit de processos de creació artística durant la situació actual, a través per exemple de les xarxes, és una feina que algú està fent moltes vegades sense retribució.
Sí. Molta d'aquesta gent, que realment ho té magre, ara no està rebent cap compensació per tot el que s'està consumint de creacions culturals. Cal que tinguem en compte que en el sector de les arts visuals plou sobre mullat; i fins que no tinguem un Estatut de l'Artista implementat que tingui en compte la nostra intermitència i la nostra manera de treballar, serà molt difícil recuperar-nos. Així que al cap i a la fi, el més important, lligant amb allò que deies abans del personal sanitari, és que ens sumem totes a les lluites globals que ens interessen, que de fet són les mateixes. Les tres primeres que marcàvem en les mesures que demanem des de la PAAC, i que ens travessen com a societat.


*Foto capçalera: Junta de la PAAC | D’esquerra a dreta: Pep Dardanyà, Roger Bernat, Jordi Ferreiro, Alba Mayol, Montserrat Moliner, Giuliana Raccó, David Bestué i Lola lasurt.

Més informació: 

Web PAAC
Facebook PAAC

A

També et pot interessar