Jump to navigation
- Què és Senterada Municipi Viu i Sostenible?És l’associació que hem creat per poder treballar l’autosuficiència en l’àmbit municipal. Hem començat centrant-nos en l’autosuficiència alimentària amb Senterada Comestible, que som un grup de veïns que ens hem unit per repensar el funcionament de tot plegat i valorar fer les coses d’una altra manera. L’objectiu principal és minimitzar la nostra petjada al món i alhora cuidar la nostra salut i la de l’entorn per poder seguir vivint aquí, en un entorn rural.
- Quina va ser l’espurna que us va animar a crear l’associació?És un projecte de veïnat que sorgeix en plena pandèmia i després de veure clarament les necessitats que tenim en comú. A Senterada hi ha molts antics horts abandonats, ens adonem que els nostres avis vivien aquí d’una manera prou autosuficient i que, en canvi, nosaltres depenem de mercats exteriors, de vegades molt llunyans. Això no té cap sentit. A partir d'aquí, ens plantegem com poder tornar a generar aquests aliments aquí i ens proposem recuperar els horts per tornar a fer-ne terres fèrtils i productives. D’aquesta manera volem disposar d’aliments de proximitat, frescos i ecològics.
- En certs àmbits, la pandèmia ens ha obert els ulls.Totalment. Durant el confinament aquí no hem tingut mancança de res essencial, però alhora ens hem plantejat el motiu pel qual hem de dependre d’aliments llunyans si els podem cultivar nosaltres. Vam veure que es tractava d’una inquietud col·lectiva i aviat ens vam organitzar. Tot i presentar el projecte d’autoabastiment a l’ajuntament, des d’alcaldia ens van dir que creien convenient mantenir-se al marge, encara que podíem comptar amb el seu suport si calia. Qui sap més endavant. De moment, però, està sent tot molt enriquidor i ja hem començat a recollir els primers fruits de l’hort. Pensa que abans, des d’aquí, havíem de fer deu quilòmetres per anar a buscar un enciam. Per ara tenim tots els recursos, només cal anar recuperant els coneixements que tenien les generacions anteriors per tornar a comptar amb aquesta riquesa.
- Diuen que a cada bugada es perd un llençol… Així mateix, a cada generació es perden coneixements?Potser en guanyem de nous, però en perdem d’altres que no són menys importants! Tendim a infravalorar com es vivia abans i tot es va fent més artificial. Hem de tornar a les coses més naturals, recuperar el fet de saber fer les coses nosaltres mateixos, amb les mans i en comunitat.
- I com heu posat fil a l’agulla?Per autobastir-nos, primer fem que l’hort sigui un espai sa perquè, darrerament, els nostres avis ja practicaven l’agricultura convencional. A tots ens van vendre la moto que els adobs i fertilitzants químics eren el millor. Però amb els coneixements de l’agricultura regenerativa i permacultural d’ara, sabem que podem optar a un cultiu ecològic i equilibrat per recuperar l’activitat a l’hort i fer créixer els aliments d’una manera sana. Així que inicialment preparem la terra.
- És un projecte embrionari, però que de seguida ha agafat forma.Per ara, Senterada Comestible té tres eixos: el més visible és el de l’horta, però també volem fer que tots els jardins siguin comestibles, amb planta ornamental tradicional i silvestres comestibles, les recuperarem també per a la gastronomia. A més, volem que la xarxa de camins aculli també les plantes silvestres i que els boscos siguin font d’aliments. Per explicar-ho, durant l’agost de 2020, vam plantar el primer jardí comunitari comestible. El veïnat va conèixer el potencial del projecte i moltes persones s’hi van adherir com a socis. Aquest jardí, sembrat al punt de trobada dels dos rius que passen per Senterada, simbolitza l’embrió i l’essència de tot plegat.
- Tot i tenir una població reduïda, els socis van creixent.Senterada és un municipi que té nou pobles. Empadronats som uns cent cinquanta veïns, però residents tot l’any potser uns cinquanta. També hi ha moltes segones residències i en temporada turística podem arribar a fregar el miler. L’associació, amb els seus socis, la formen els mateixos veïns del municipi, de tots els pobles. També hi ha persones de segones residències o d’altres municipis adjacents que els ha agradat la proposta. Ara ja som més de dos-cents socis. La iniciativa comença a Senterada, però té intenció d’anar creixent pels pobles veïns i tothom que s’hi vulgui associar és benvingut.
- Heu començat amb el més important: la idea i la motivació. La resta, com ha anat?Perquè el projecte fos viable necessitàvem encara tres coses més: una persona que coordinés les tasques a l’hort per oferir unes pautes i indicar-nos què fer a cada moment. En aquest punt va ser molt important el suport que ens va oferir l’ajuda de Garantia juvenil, amb un enginyer agrícola que va estar amb nosaltres durant els sis mesos inicials del projecte. Per altra banda, teníem molt clar que necessitàvem una formació en agricultura ecològica de muntanya, i vam sol·licitar-la a l’Escola Agrària del Pallars. A través d’ells, l’Associació L’Era ens va fer un curs que ens ha resultat vital per entendre cada procés. El tercer problema que havíem de solucionar era el dels diners. Hem fet recollida d’eines en desús i hem reciclat moltíssimes coses, però per minimitzar el malbaratament d’aigua en el reg, comprar planter i llavors, comprar les gallines… calien diners. Vam tenir la sort que en redactar el projecte va sortir la primera campanya de matchfounding de l’Alt Pirineu i Aran, i vam ser un dels projectes guanyadors del Pallars Jussà. Això ens va permetre poder començar.
- Deies que practiqueu l’agricultura regenerativa i permacultural.Volem que el projecte creixi en sintonia amb la terra i amb les persones, per tant sentíem que calia fer-ho així. No és qüestió de maximitzar la productivitat, sinó del benestar de la terra, de la seva biodiversitat i de la salut de la gent que se n’alimenta. Per això, com que no som entesos en horta ni floricultura, ens hem hagut de formar.
- Per les tasques de l’hort heu fet equips de treball.Dels horts no només en volem treure aliments, sinó fer-ne un espai social. Avui dia sembla que tot porta cap a l’individu i prou. L’hort està propiciant un espai d’interacció entre veïns i això també és saludable. De vegades penso que estem una mica malalts de tanta tecnologia i que és el moment d’aturar màquines i tocar la terra, és revitalitzant. Òbviament, també cal saber comptar amb els avenços de la tecnologia i la ciència. Socialment ja es nota molt, es respira més vida aquí. De vegades a la muntanya hi pot haver molta solitud, anar a l’hort és una manera de socialitzar també.
- I pel que fa a l’espai cultivat, com es gestiona?Les terres són dels veïns del poble que, per diversos motius, van anar quedant en desús. Es va acordar cedir-les a l’associació amb una custòdia de deu anys per treballar-hi amb uns objectius molt clars que es basen en el fet de generar un benefici pel poble i recuperar-ne l’ús per al cultiu. Tal com està ara, disposem de cinc horts. Al primer hi tenim el galliner, un altre és l’hort multiplicador de llavors on en lloc d’agafar el fruit el deixem espigar. Després hi ha el que principalment treballem, amb un cultiu més extensiu. També tenim el de triple cultiu de mongeta, blat de moro i carabasses i, per acabar, tenim el més gran i que és l’últim que va ser abandonat on s’hi feia cultiu tradicional amb químics, així que ara hi tenim un camp de gira-sols perquè és un cultiu que ajuda molt a regenerar la terra i a fixar nitrogen. Segons el calendari de cultius anirem treballant a cada espai en rotació, però conjuntament i en comunitat.
- Per pocs veïns que sigueu, heu de tenir una bona organització i comunicació per tirar-ho endavant.Tenim grups de missatgeria mòbil en què ens comuniquem tots els veïns. Així organitzem les quedades més grans, com ara la de la sembra de la patata, la collita i activitats de caràcter més popular i en què va bé comptar amb més gent, tot i que amb la situació sanitària actual hem de vigilar. Després també ens organitzem per grups de comissions, en aquest cas amb la d’horta i galliner. O per la de venda, en què hi ha unes hores en què qui ho necessiti pot anar a comprar.
- I quan arriba l’hora de la collita us repartiu la producció?Per això encara estem buscant la millor manera i ho anem adaptant, a base d’errors i encerts. Ara hem fet una espècie de banc d’hores perquè hi ha persones que són les que hi treballen més, i aquestes poden servir-se de l’hort per a l’autosuficiència de la unitat familiar. La resta de la producció es ven a un preu just acordat amb els socis del projecte i, si hi ha un excedent, es dóna per causes socials, com vam fer amb el primer jardí comestible d’agost, que es va donar a la residència de gent gran de La Pobla de Segur.
- Aquest projecte intervé alhora en el paisatge del poble. Això atrau nous visitants?Potser ho anirem notant més a llarg termini, però tampoc és un dels objectius del projecte. Més aviat el de fixar-ne la població, si de cas. De fet, sembla que ara la gran moda als Estats Units és la d’establir-se als ‘agrihoods’ (*acrònim de les paraules agricultura i veïnat en anglès. Són veïnats propers a zones de cultiu en què s’integren els horts i granges comunitaris). A Senterada, a principi del segle passat, hi havia sis-centes persones empadronades i ara en som cinquanta. Si un projecte així pot col·laborar al repoblament, doncs endavant.
- Us imagineu aquest projecte arreu? Creieu que seria possible?Sí, no et diré que sigui fàcil, però és possible. Si posem al centre la maximització de la producció, acabarem tots malalts, també el planeta, que ja ho està. Aquí treballem en termes de millora de la terra i de l’aliment que ens dóna. Penso que aquest és el futur que ha de venir. Ho complica la distribució de la gent, amb grans nuclis molt poblats i amb molta demanda, però una redistribució de la població per pobles que estan quedant abandonats és un primer pas.
- Què diríeu a qualsevol població que tingués voluntat de replicar el model?Com qui diu, acabem de començar, però crec que, com a qualsevol projecte, si t’ho diu el cor i s’hi posa temps i il·lusió, tot és possible. No et diré que no hi ha malentesos i tibantors de vegades, les persones som molt complicades. Però tenim assumit que el projecte no serà com tenim al cap cap nosaltres, sinó que és un compendi d’allò que construïm entre tots. Mentre valorem que ens compensa, cal tirar-ho endavant. La il·lusió és el motor i l’empenta.
Web Senterada Municipi Viu i Sostenible Instagram Senterada Municipi Viu i Sostenible
