Agricultura ecològica

Foto: 

Atzavara Arrels

Pedro Cabanes: "Hem construït un espai de relacions improbables"

'Fresc, horts urbans' és un projecte impulsat per la Federació d'Entitats Socials de les Terres de l'Ebre (FESTE)
Anna Zaera
,
14/02/2018
Activa't
Construir un espai de "relacions improbables", aquest és un dels objectius del projecte 'Fresc, horts urbans' impulsat per la Federació d'Entitats Socials de les Terres de l'Ebre (FESTE) que ha habilitat un punt de trobada inclusiu on portar a terme la pràctica de l'agricultura ecològica. En total, hi ha 60 parcel·les, de les quals un 30% van dirigides a ús social i terapèutic per a les entitats socials del territori i la resta es posen a disposició de la població mitjançant un lloguer. Actualment unes 200 persones participen en aquesta iniciativa que s'espera que pugui anar creixent. Hem parlat amb Pedro Cabanes, el president de la FESTE perquè ens expliqui el projecte i l'impacte que està tenint entre els col·lectius que hi participen.
"És un espai que funciona a través de la cooperació i on totes les decisions es prenen de manera assembleària. Entre tots, establim les estructures d'aquest espai polivalent"

- Com va sorgir el projecte i qui hi participa?
En aquests moments hi participen entitats que donen atenció a diferents col·lectius amb discapacitat i també entitats que afavoreixen el diàleg entre cultures. La idea era oferir un espai fora dels despatxos que pogués tenir una finalitat terapèutica. I també crear un punt de trobada inclusiu des d'on crear comunitat a partir de l'agricultura ecològica.

- Per què un hort urbà?
Tot i que som un territori agrícola, a Tortosa ciutat hi havia una mancança pel que fa a l'agricultura. Volíem un lloc que tingués fàcil accés per a gent gran, famílies, persones arribades d'altres països, etc. Un espai que provoqués el que jo en dic "relacions improbables", és a dir, persones que d'una altra manera potser mai haguessin tingut l'oportunitat de coincidir i conviure.

- Aquest projecte té una finalitat productiva o és només un lloc de convivència?
Les dues coses. El conreu d'hortalisses és per a l'autoconsum, però la idea també és afavorir que col·lectius que tenen dificultats per accedir al món laboral puguin treballar i aprendre un ofici. Així que, tot i que la finalitat última és la convivència, també oferim ocupació a les persones en situacions més desfavorables.

- Quines dinàmiques afavoreixen aquest sentiment de comunitat?
És un espai que funciona a través de la cooperació i on totes les decisions es prenen de manera assembleària. Entre tots, establim les estructures d'aquest espai polivalent. Per exemple, en les darreres setmanes, s'ha decidit dedicar un espai a les gallines, llavors les persones s'han organitzat a través de tasques i torns. També s'ha decidit crear un espai infantil perquè els fills dels participants puguin relacionar-se entre ells. Farem també una piscina per als més menuts, i un bar-restaurant per poder ocupar altres persones en aquest servei. La idea és anar aprenent diversos oficis.

- Aquestes parcel·les estan obertes a les entitats però també a particulars?
Sí, a les entitats se'ls cedeix l'espai gratuïtament i als particulars a través d'un contracte d'arrendament. Una de les parcel·les és de l'Institut Joaquim Bau, ja que els professors han vist que alguns estudiants que tenen problemes de concentració, després de passar una estona a l'hort, tenen un rendiment millor a l'aula.

- Hi participen entitats com Atzavara Arrels que promou el diàleg intercultural?
Sí, la relació que estableixen persones provinents de diferents països, amb cultures diverses, és molt curiosa. Entre ells es mostren les diferents maneres de cultivar i també vegetals dels seus països d'origen. El fet de compartir aquest coneixement és molt enriquidor. Afavoreix que caiguin prejudicis.

- Quines iniciatives concretes afavoreixen aquest sentiment col·lectiu?
Per exemple, vam decidir organitzar un esmorzar tots els dissabtes al matí per poder conèixer-nos tots. Altres dinàmiques que fem són organitzar-nos en parelles per fer les tasques, donar un cop de mà a les persones grans que tenen més dificultats físiques, o cobrir els torns de treball quan algú està malalt o se'n va de vacances. Volem potenciar que "allò que és de tots també és meu i allò que és meu també és de tots". Hi havia persones que tenien prejudicis a l'hora de treballar amb persones d'altres cultures i veiem que aquestes tensions s'han anat suavitzant.

- Creus que sense aquest espai, aquests vincles no s'haguessin produït de manera espontània?
És impossible. Vivim en una societat molt difícil, bastant tancada. Vam tenir moltes dificultats perquè l'espai tirés endavant. Vam tocar la porta de l'ajuntament i del Bisbat, però finalment ha estat gràcies a la cessió voluntària de l'espai per part dels propietaris que ho hem pogut engegar. Els propietaris en assabentar-se de tots els col·lectius de persones amb dificultats que compta FESTE es van sentir sensibilitzats.

- Aquest projecte també té un punt de consciència ambiental important?
Sí, s'ha demostrat que les persones malaltes milloren molt quan estan en contacte amb la natura. I jo personalment crec molt en l'alimentació saludable, en ser molt conscients de la utilització de químics en els productes tant vegetals com animals que consumim. És un projecte que té un vessant pedagògica també molt enfocada a les escoles. Som una terra d'agricultura i també volem retornar al contacte amb la terra per saber qui som i d'on venim.

Més informació: 

A

També et pot interessar