Pessebre Barcelona

Foto: 

Helena Martín
Mòdul dels Reis de l'exposició

Un recorregut pels pessebres de la polèmica

L'alerta sanitària de la Covid-19 ha deixat sense tradició del pessebre la Plaça Sant Jaume de Barcelona
Helena Martín
,
10/12/2020
Entorn
Hi ha una polèmica recurrent de tots els Nadals a Barcelona: el pessebre de la plaça Sant Jaume. Quan s'apropen aquestes dates, la nova interpretació que l'artista escollit fa sobre la tradició del pessebre, i que s'exposa davant de l'Ajuntament de Barcelona, es converteix en un interessant debat públic. Enguany, la Covid-19 ha pres aquesta afició als veïns de la capital catalana per motius de seguretat, però en el seu lloc s'ha organitzat l'exposició '10 anys de pessebres a la Plaça Sant Jaume', una retrospectiva que es podrà veure fins al 5 de gener al pati interior de l'Ajuntament de Barcelona.

"Fa uns anys, posar el pessebre a l'espai públic era una manera de fer més present la importància de l'Església i de la tradició al dia a dia de les persones", explica el comissari de la mostra de pessebres al pati interior de l'Ajuntament de Barcelona, Enric Benavent. En l'actualitat, però, i com qualsevol manifestació cultural, ha de "dialogar amb la societat d'ara i les preocupacions del món actual per fer avançar la tradició i la cultura", afegeix.

Tot i això, alguns dels pessebres dels últims anys han provocat moltes reticències al voltant de la interpretació que s'ha fet sobre el pessebre de tota la vida. Per exemple, un dels pessebres més criticats va ser el de l'any 2016, que portava el nom de la peça de J.V. Foix 'Ho sap tothom i és profecia', que va escriure el mateix poeta el 1953. Aquesta versió, dels artistes Quim Domene i Toti Toronell, presentava nou boles de vidre amb decoració al seu interior i només comptava amb quatre de les figures que acostumen a presidir un pessebre: el nen Jesús, Sant Josep, la Verge i l'àngel. Precisament aquesta interpretació del pessebre va ser titllada de "poc tradicional" i de "futurista" i va ser font de crítiques entre part de la població barcelonina.

 

 Pessebre Paula Bonet I Foto: Cedida
També allunyant-se de la visió clàssica del pessebre, la versió de l'any 2018 del badaloní Sebastià Brosa va portar cua. 'Tots a taula' mostrava una taula, que representava el dinar de Nadal, amb dotze cadires, cadascuna de les quals era un personatge del pessebre. En aquest cas, doncs, les cadires encarnaven les figures del pessebre a través de trets característics: per exemple, el nen Jesús estava representat amb un pitet, i l'àngel, amb unes ales. Per altra banda, el de l'any 2019, de Paula Bosch, va comportar també molts comentaris, ja que tampoc era una interpretació canònica del pessebre, sinó un conjunt de caixes dins de les quals hi havia les figures. Josep Bou del Partit Popular el va qualificar de semblar unes "golfes" i Luz Guilarte de Ciutadans, del "dia dels trastos vells".

Més embolics: l'any 2005, quan el pessebre de Barcelona el muntava l'Institut Municipal de Parcs i Jardins, aquest no va comptar amb la figura del caganer -s'atribueix aquesta decisió al fet que s'estava discutint l'Ordenança de Civisme-, i el 2008 el nen de Jesús i dues ovelles van desaparèixer i van haver de ser reposades. Tot i això, va haver-hi anys amb pessebres menys arriscats i amb menys embolics: el 2012 va ser un diorama, el 2013 les figures es van modernitzar i estaven situades en uns terrats i el 2017, estaven il·luminades i penjaven del cel de la plaça Sant Jaume.

 

 Mòdul amb tres versions del caganer. | Foto: Helena Martín
Aquest any, i a falta de poder endinsar-nos en el judici públic de cada Nadal, podem visitar l'exposició '10 anys de pessebres a la Plaça Sant Jaume', proveïda de 5 mòduls amb peces dels pessebres d'anys anteriors i centrats, cadascun, en una part del pessebre: l'ángel, els animals, el Naixement, els Reis i el Caganer. Per entrar en detall: en el mòdul dels animals es pot veure tant un gall il·luminat del pessebre de 2017 com una de les "caixes adormides" amb les figures d'animals de l'any passat al seu interior, totes elles fent referència a l'enyorança del món rural i a la vida idealitzada que el comissari Benavent assegura que la vida de ciutat fa a través del pessebre. Al mòdul dels Reis podem recordar el polèmic pessebre futurista del 2016, en què els reis són Pau Casals, Joan Miró i J.V. Foix, i en el del Caganer, Benavent ens recorda que Joan Amades vinculava aquest personatge amb la fertilitat i la renovació de la Terra a Nadal, que també és època de tornar a iniciar projectes. L'antropòloga Josefina Roma, explica Benavent, considerava el caganer com el contrapunt humà a la història mística i màgica del Naixement de Jesús.

Més informació: 

A

També et pot interessar