Jump to navigation
La de la Pilar és la tercera família que regenta la cereria: el 1761 Jacint Galí va heretar el comerç de productes colonials del seu pare, que aleshores estava situat al carrer Nou de Cugat, i hi va crear una cereria. D'aquest clan va passar al de Martí Prat, un mestre cerer a qui van succeir tres fills que van morir durant la Guerra Civil. Acabat el conflicte bèl·lic, el cerer Vic Paulí Subirà va inaugurar el negoci que avui gestiona la Pilar, que es va traslladar de local el 1908 a causa de la construcció de la Via Laietana.
La Pilar, però, no és cerera a jornada completa. També és percussionista i és locutora de ràdio a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, on parla sobre jazz. Empalma una feina amb l'altra i, quan pot, després de dinar, assaja una estona. La seva trajectòria com a música, en grups de cambra, orquestres i fins i tot en projectes d'electrònica, "n'ha sortit damnificada", fa broma. "Tinc dubtes cada dia", confessa amb relació a la continuïtat de la botiga. "A vegades et trobes les coses. Seguir amb la cereria no és un deute, però sí una responsabilitat fins i tot històrica", afirma.
L'escala central de la botiga. | Foto: Helena MartínD'història, a la Cereria Subirà, n'hi queden moltes restes materials: l'escala central i la majoria dels mobles, com les estanteries i les taules, són originals de l'antiga botiga de teles 'La Argentina' que hi havia al local del número 7 de la Baixada de la Llibreria abans de la cereria. Si mira enrere, la Pilar veu molts canvis en el negoci. Abans, explica, la meitat dels clients eren capellans o monges perquè les espelmes estaven associades a la religió, i el seu pare coneixia tot el barri. La gentrificació del centre de Barcelona ha desertitzat la zona, es queixa, no queden veïns i el preu dels lloguers no paren de pujar.
Tot i això, i com és una botiga tan especialitzada, manté la clientela perquè "el producte és bo" i perquè segueix abastint de cera a esglésies com la Sagrada Família. Fent un càlcul ràpid, la cerera explica que hi deuen tenir un miler de tipus d'espelmes, sense comptar les variacions de color, i que la clau perquè els clients tornin és perquè, "quan proven una bona espelma, ja no en volen comprar de les que venen a altres llocs més econòmiques, però que cremen malament". Sobre el futur de la cereria encara no està res decidit, Subirà encara ha de pensar què en farà quan es jubili d'aquí a uns deu anys.
Web Cereria Subirà
