La castanyera de Plaça Universitat

Montserrat Izquierdo ven castanyes i moniatos al carrer Aribau amb Gran Via des del 1978

Helena Martín

28/10/2020

Menjar i beure

Una dona de cabells rossos passeja un gos i li entra el cuc de menjar castanyes. “Mitja dotzena, que ja gairebé és hora de sopar”, li demana a la castanyera de la cantonada d’Aribau amb Gran Via. Amb mà entrenada, la Montserrat Izquierdo, propietària de la guingueta del costat de la Universitat de Barcelona, obre una paperina de diari i hi fica sis castanyes. La Montserrat fa de castanyera des de l’any 1978, va començar a ajudar un familiar i s’hi va acabar quedant. Porta una bata de colors i aquest és el primer any que també duu mascareta. La resta d’utensilis són els de tota la vida: cistells per guardar les castanyes, draps marrons, una paella amb forats i una ràdio amb la qual escolta les notícies. Amb clientela habitual i molts records de la història de Barcelona viscuts des de la seva parada, la castanyera de la Plaça Universitat de Barcelona és una imprescindible del teixit comercial i veïnal de l'Eixample.

Des d’octubre fins a finals de gener, la Montserrat passa totes les tardes remenant castanyes

Des d’octubre fins a finals de gener, la Montserrat passa totes les tardes remenant castanyes. “Enlloc de quedar-me a casa, vinc aquí i em distrec, i a més guanyo alguns diners”, afirma. Ser castanyera no és un ofici dur, explica, li agrada la seva feina i se sent molt lligada a aquests carrers de Barcelona: “Fa molts anys que estic aquí, la gent em coneix i tinc clients habituals, jo abans vivia al carrer Villarroel amb Diputació, per això aquí m’hi sento tan a gust”, comenta. En ser una parada tan cèntrica, just a la vora de la Plaça Universitat i a cinc minuts de la Plaça Catalunya, hi passa molta gent que aprofita per comprar, però no tots els compradors són del barri: “Fins i tot ve gent de Sabadell i de Terrassa a comprar-me les castanyes”, exclama amb orgull. La botiguera recorda que, quan estaven construint la Universitat de Barcelona, Jordi Pujol passava a comprar-li castanyes de camí a La Valenciana. No ha estat l’únic personatge públic que ha atès la Montserrat: Pep Guardiola, Lluís Llach i Carmen Maura també han fet passar el fred amb una paperina de la parada d’Aribau.

Montse Izquierdo també ven pastís i crestes de moniato. | Foto: Helena Martín.
Precisament perquè fa tants anys que està a la mateixa ubicació, la Montserrat n’ha vist passar de tots colors. “Imagina’t quantes manifestacions he vist, des que estaven els grisos!”, recorda la castanyera. Més recentment, i també amb molta presència policial, destaca l’acampada juvenil d’octubre i novembre del 2019, després de les protestes de l’1-O i els actes convocats pel Tsunami Democràtic. Malgrat que molts actes multitudinaris tinguin lloc al costat de la seva parada, la Montserrat es queixa que ara ven molt menys que anys enrere i ho atribueix a l’augment en el preu del producte: “Quan vaig començar, venia molt més, i amb diferència! La gent ja no vol comprar castanyes, són més cares. També hi influeix el Halloween, que ha fastiguejat molt. Aquesta festa se n’hauria de tornar al seu país”, es queixa Izquierdo.

Tot i el descens de compradors, la Montserrat és optimista i no té intenció de vendre la parada. Als matins ja hi va la seva filla, que l’heretarà i seguirà amb aquest ofici familiar. “Continuarà la meva filla, ja fa molts anys que treballa aquí i també la coneixen per la zona”, afirma la castanyera tranquil·la de deixar el llegat en bones mans. Aquesta parada té el futur assegurat, però la Montserrat explica que les companyes que abans venien a prop d’ella no s’hi han posat aquest any. “Tenen por a causa de la Covid-19” diu, fet que contribueix a esborrar aquest ofici, més del que ja s’estava perdent.