Companyia Pagans: "El mòbil ens pot ajudar a reconnectar amb la natura o les llegendes"

La Cia Pagans integra dramatúrgia i tecnologia a ‘Paraules que trenquen ossos’

Arnau Martínez

28/06/2021

Espectacles

La Núria Clemares (Barcelona, 1973) i el Marc Fernández (Mataró, 1976) són parella i de la unió dels seus camps professionals, la narrativa oral, les arts escèniques i la tecnologia, n’ha sortit l’espectacle de carrer (o de bosc) 'Paraules que trenquen ossos'. A l’inici de la peça que té lloc de nit i en mig d’un bosc, l’espectador dóna el mòbil a la companyia i aquesta cedeix un altre dispositiu que l’ajudarà a reconnectar-se amb el bosc i amb la natura gràcies a l’imaginari que sempre han acompanyat les llegendes. Aprofitant que tornen al Festival de Llegendes de Sant Martí de Tous, on van estar en residència, i que estaran al Festival EVA del Penedès, conversem amb els dos creadors de la companyia Pagans de Santa Maria de Palautordera.

Les llegendes i les rondalles són històries que ens han ajudat a explicar i a entendre el món des de sempre

- Com sorgeix aquest espectacle tan diferent del que podem veure normalment?
Núria Clemares: L’espectacle en si sorgeix després d’haver llegit una notícia de la biòloga Suzanne Simmard que ha fet una recerca on demostra que els arbres es comuniquen entre ells a través dels líquens o de les arrels, que es parlen. Vam pensar que segurament algunes de les converses eren sobre tot allò que amaga el bosc, molt lligat a rondalles i a llegendes: minairons, bruixes, fades, gegants...
Marc Fernández: A partir d’aquí, volíem ajuntar les dues disciplines nostres. La Núria és narradora oral i actriu i jo tecnòleg i vam dissenyar un espectacle on la tecnologia és una aposta important i inherent a la història.

- D’on prové el títol de l’espectacle 'Paraules que trenquen ossos'?
NC: Durant la investigació prèvia de l’espectacle també ens vam fixar en frases fetes catalanes i en vam trobar una que diu: les paraules no trenquen ossos, en trenquen de més grossos. Ens va semblar molt adient als temps que corren on convivim amb unes xarxes socials que són molt hostils, amb missatges que poden fer molt de mal.
MF: També volíem reflectir la paraula com a eina creadora d’universos. D’una banda, la capacitat per generar un imaginari en l’espectador quan algú explica una història i, de l’altra, aquell fenomen tan present en les llegendes que quan algú diu una cosa, tot seguit hi té lloc. “Que es faci la llum!” i pam, es fa la llum.

- A grans trets, què expliqueu a 'Paraules que trenquen ossos'?
MF: És una experiència immersiva i itinerant que passa en un bosc, de nit. A partir d’una estructura de llegenda, l’espectador troba elements fantàstics i màgics que s’amaguen en un espai que té el seu propi llenguatge, el del bosc. Expliquem una llegenda on apareixen diversos personatges de l’imaginari col·lectiu que habiten al bosc des d’una perspectiva més actual, amb tecnologia i mòbils. Són les històries de sempre, però amb una manera de comunicar-les més actual.

- És un espectacle que s’emmarca en la categoria de carrer, tot i que estem poc habituats a gaudir d’espectacles en mig d’un bosc.
MF: Volíem posar les arts escèniques en un entorn on la gent no està habituada a estar-hi, per remoure sentiments i situar l’espectador en un lloc que no s’acaba de sentir confortable. A més, cada bosc és diferent i cada persona s’hi relaciona també d’una manera diferent, com a creadors això és molt important perquè cada experiència és única.

- Quin paper juga el mòbil que doneu a cadascun dels espectadors?
MF: El mòbil ens permet interactuar individualment, que cada persona del públic se senti protagonista d’aquella història. També volíem donar una visió positiva de la tecnologia. Quan anem a veure espectacles sempre ens fan apagar els mòbils o es projecta una visió pejorativa perquè estem massa interconnectats, perquè les xarxes socials poden fer molt de mal... Nosaltres volíem veure les possibilitats del mòbil, de tot allò que podem fer amb ell i imaginar altres usos.
NC: Els usos que fem del mòbil en l’espectacle són els mateixos del nostre dia a dia: trucades, enviar missatges, encendre el llum... Que ningú esperi trobar un holograma! Els joves s’ho passen molt bé i ens fa il·lusió perquè estem connectant amb un grup que no és públic habitual del teatre.

- Moltes vegades percebem el mòbil com un element que ens ha desconnectat del món, de la natura, i vosaltres exploreu justament el contrari.
NC: La tecnologia en si no és bona ni dolenta, és l’ús que en fem. El mòbil ens pot ajudar a reconnectar amb la natura o les llegendes, el bosc o les rondalles.
MF: Sovint lamentem que per anar pel carrer mirant la pantalla, ens passen per alt moltíssimes coses, però al mateix temps en descobrim d’altres gràcies al mòbil. A 'Paraules que trenquen ossos' descobrim amb el mòbil allò que ens envolta, que tenim més proper, a descobrir històries que sempre han existit.

- Per què és important tornar a connectar amb tot allò més proper: des de la natura fins a les llegendes?
NC: Si entens el teu entorn, d’allà on vens, pots anar per tot el món perquè tens unes arrels. És vital saber d’on venim, entendre els orígens i estimar la natura. Les llegendes i les rondalles són històries que ens han ajudat a explicar i a entendre el món des de sempre, és un llenguatge ancestral que encara avui és necessari que continuïn passant de generació en generació.
MF: A més, la tradició oral representa els anhels i les pors de cada persona a través de personatges com els gegants; ens interpel·len a tots i és interessant que els adults puguin recuperar aquestes vivències.