Marcel Pujols
,
28/01/2020
Espectacles

Jaume Clotet: "Cabaret Internet vol unir a gent d’Internet  per crear una cosa real"

Comèdia performàtica en espais com la Sala Vol, Abaixadors 10 o El Pumarejo de l’Hospitalet
Cabaret Internet

Foto: 

Cedida
Cabaret Internet
Avui en dia l’espectacle de varietats més popular és el que ens proporcionen les nostres pantalletes. Però què passaria si us trobéssiu la dopamina que irradien els vostres dispositius escampada en un espai real, amb gent de carn i ossos actualitzant el seu estat al moment i creant conjuntament entreteniment estimulant? Més o menys, aquesta podria ser una definició del que és Cabaret Internet. Ens trobem amb Jaume Clotet (Barcelona, 1994), un dels impulsors del projecte, per a que ens ho expliqui. De moment, des del juny de l'any 2019 han ocupat amb la seva comèdia performàtica espais com la Sala Vol, Abaixadors 10 o El Pumarejo de l’Hospitalet. La proposta encara supura l’emergència del principi, no saben cap on anirà, però tenen clar que a Barcelona hi falten espais de llibertat creativa com els que intenten crear ells un cop el mes. El pròxim Cabaret serà el 15 de febrer a la Sala Vol del Poblenou.
“Cabaret és que no és un producte, la narrativa és lliure, no saps què passarà”

- Com neix Cabaret Internet?
Doncs just ara fa un any, el Nadal del 2018, quan jo vivia a Rotterdam. Allà hi vaig anar com per fugir de Barcelona perquè tenia una mica d’ansietat, hi havia viscut tota la meva vida i no hi trobava el meu lloc. Tenia clar que Holanda era el lloc on, a nivell artístic, havia d’anar. Venint de Belles Arts, aquí l’escola conceptual és bastant potent, però em faltava una part formal i visual. Allà hi ha més diners, les acadèmies tenen programes més tutoritzats i tenia els amics d’un meu amic que ja havia anat a veure quan ell estava d’Erasmus.

- És allà on et surt la idea?
No, però allà tenia un amic amb qui vaig fer una sèrie i on vaig veure que art i humor eren molt compatibles. I mentre anava tornant aquí, per Nadal de l’any passat, vaig anar a La Rubia on feien una festa de Dublab on hi tocaven els Mainline Magic Orchestra, que jo no coneixia. Són uns xavals de Torroella, com un col·lectiu de dj’s que són molts i punxen per tot arreu. I a La Rubia tocaven en format banda en directe, amb vestits súper-estrafalaris, un contrabaix i cantant, per exemple, el 'Joan Petit quan balla' amb unes bases seves al damunt, tot molt improvisat. Aquest és l’únic concert que han fet així en conya. Jo no sabia al que anava i vaig flipar tant amb el show que no vaig entendre com allò no passava un cop per setmana a Barcelona. Vaig pensar que molaria unir gent i que passessin coses com aquella i, llavors, a Rotterdam em va sortir el nom de 'Cabaret Internet', bàsicament perquè rima.  Després ens vam fer col·legues amb en Daniel2000, un dels membres de Mainline, i li vaig proposar la idea que tenia al principi: fer cada setmana un esdeveniment a un lloc fix.


Jaume Clotet I Foto: Dani Pujalte

- Però ha acabat sent itinerant, ho heu fet a la sala Vol, Abaixadors 10 i al Pumarejo.
Sí. Estem molt còmodes amb aquest format. Ha sortit així perquè jo no tenia ni idea de com programar res. La idea original era buscar un lloc fix perquè el públic associés Cabaret Internet amb un espai concret. Però vaig fer un post xorra a Instagram dient que havia tingut el somni de reunir a tot de gent que em molaria que col·laboressin, i vaig veure com algunes sales, com la VOL, ens obrien les portes i a partir d’aquí també altres espais ens ho han demanat.

- Quin era el denominador comú de la gent que volies reunir en un mateix esdeveniment?
Doncs una actitud de comèdia, divertida, estrafolària... Cabaret Internet volia unir a gent d’Internet que es coneixen o no entre ells per crear alguna cosa real, sense l’ajuda d’Instagram. La idea era riure una estona. Per exemple, la Rossinyol, la presentadora estrella del Cabaret, l’he coneguda per Instagram i només la conec dels dos dies que ha vingut al Cabaret, hem parlat molt poc en persona, molt més per telèfon.

- Volies centrar-te més en una atmosfera boja i divertida que en el que realment es representava?
A mi el que m’obsessionava i m’obsessiona és que Cabaret sigui un punt de trobada. Un lloc on tu hi vas per estar amb gent de bon rollo. És com anar a un bar on quedes amb els amics però on mai saps què hi trobaràs

- I qui hi pot participar? Tot depèn de si vosaltres els escolliu?
Nosaltres oferim un espai a la gent. Busquem gent divertida, però la cosa és que tothom és divertit. No se’ls demana un mínim de nivell, tot és amateur i naïf. És un espai on tu pots anar-hi amb una idea al cap i fer-la, pots prendre riscos, encara que curris a una botiga o on sigui, si tens una idea que vols provar, allà pots fer-ho. La gent ens proposa mogudes i nosaltres els hi diem que tenen total llibertat o que si volen podem parlar-ho entre tots els artistes que hi col·laborem i que surti entre tots. El que mola de Cabaret és que no és un producte, la narrativa és lliure, no saps què passarà.

- La idea també es destruir la barrera entre públic i artistes?
Moltes de les propostes són molt de fer intervenir al públic, la Rossinyol mateix va "a saco" amb el públic. És divertit perquè el públic ve i cada persona que entra, aporta una mica de concepte. Al que vam fer a Abaixadors el setembre, jo venia d’un mes que no estava gaire animat perquè estava enamorat d’una noia, vaig tenir un crush i el que vaig fer pel Cabaret va ser enguixar-me el braç i la cama i anar amb crosses. Quan la gent em preguntava què m’havia passat, els hi deia que havia tingut un crush amb una noia. Això meu serveix d’exemple com per veure com d’una broma molt petita que a mi em feia gràcia i potser a un altre no, en faig la meva història de la festa. Mola que passin coses, que et sentis que per venir ja formes part de l’espectacle i que pots ser tu mateix o qui vulguis. Així especulant, molaria que només programéssim tres persones o propostes i que la resta fossin coses que passen perquè la gent que ve d’assistent es porta les seves històries.

- A part de l’humor, l’altre denominador comú seria la performance, la representació en directe, no?
Sí, és fugir una mica de la pantalla, d’internet, d’instagram. Sortir d’aquests llocs on tothom s’està narrant, representant, mostrant-se. Per què no poder fer-ho en viu? És que jo això volia que passés a nivell artístic, veia que a Barcelona hi havia mil persones que feien coses divertidíssimes, però que no hi havia un punt de trobada relaxat on donar voltes a les teves idees de bomber.


@animo.alexander I Foto: Anna Izquierdo

- Fugir d’internet o potser intentar representar-lo en directe, no?
Potser sí, ajuda molt el fet que no sigui un producte i que ho muntem tot dues hores abans i que hi hagi tanta improvisació i tants participants. Pensa que són 6 hores de show en què potser passen quatre coses al mateix moment, potser sí que sense tampoc voler-ho estem representant Internet amb les seves pestanyes obertes.

- Dius que el nom de Cabaret Internet ve de la rima tonta, però el concepte de “Cabaret” també el teniu molt present. Esteu fent una espècie de Cabaret millenial.
D’entrada jo no he anat mai a cap Cabaret (riu). Però sí que hi ha un respecte pel teatre de varietats perquè sempre hi ha estat, al segle XX va ser molt potent. Tenim aquesta idea de cabaret com un lloc elegant, amb el punt sexual, que anava contra les normes, que era incorrecte i on es podien trobar totes les classes socials. Mola la història del cabaret, però també desvincular-ho del concepte, perquè ja et dic que jo no he anat mai a cap. Mola fer el joc de paraules i que la gent vingui sense saber què es trobarà perquè ni jo ho sé.

- Quina és la cosa més boja que ha passat al Cabaret?
Una de les que va ser increïbles, que jo no sabia res, va ser la que van fer els de 'Todo por el punk', una companyia de teatre, que el dia del Pumarejo es van disfressar de vaques. Abans d’explicar res, dir que aquest espai de l’Hospitalet ha estat el més ideal per fer-hi el projecte, perquè són gent de la nostra edat i l’espai té moltes possibilitats. Vam moure l’escenari i al seu lloc hi vam posar unes grades... I bé, tot i que tinguin molta permissivitat, quan la penya disfressada de vaques es van petar els condons plens de llet a la catifa, vaig mirar al tio del Puma i ell també estava flipant. Però no va passar res, de fet els de la companyia van ser els primers a netejar-ho tot.

- Falten espais on la gent pugui exhibir allò seu d’una manera més natural?
Sí, però s’ha d’anar amb peus de plom perquè, tot i que l’ambient hauria de ser de bar, també és veritat que quan estàs fent unes birres és moment d’oci total, no estàs fent quelcom productiu. És delicat, no pots forçar gaire als participants, els hi donem llibertat total, no els hi exigim res perquè si volem crear un espai tranquil i entretingut on cadascú s’activi de manera natural, si ens posem a exigir de cop pot ser que es trenqui aquesta fina línia que ho aguanta tot. O sigui, d’espais expositius ja n’hi ha, però de comèdia, tot i que n’hi hagi, els veig molt allunyats de l’escena artística. Veig que en la línia de la comèdia costa molt trobar espais comuns, abans em trobo en un bar als dissenyadors de Sociedad 0 que als Venga Monjas o a la penya d’El Soterrani. I segur que aquesta gent la pots trobar a llocs, però no sé on. Amb el Cabaret em molaria fer comèdia per tothom.
 

Més informació: 

Instagram Cabaret Internet
Instagram Jaume Clotet

També et pot interessar