Jump to navigation
- Farà 4 anys que va néixer Namaka, com va ser?Sempre he sentit amor per les revistes, crec que és un format molt atractiu, que permet treballar moltes temàtiques i aprofundir-hi. Em rondava pel cap la idea de fer-ne una i vaig veure que no hi havia revistes infantils pensades tal com jo visualitzava que podria ser. És clar que hi ha altres publicacions per a nens i joves que fa molts anys que publiquen i han fet una tasca molt important, però trobava a faltar una revista de caràcter més lúdic, divertit, fins i tot salvatge… I així va néixer Namaka.
- Tot està inventat, però no tot es duia a la pràctica pel que fa a les revistes infantils?El públic al qual nosaltres ens adrecem és als nens i nenes d’entre 6 i 11 anys. Majoritàriament, les publicacions que ja hi havia eren per nens una mica més grans o amb temàtiques acotades. Nosaltres centrem cada revista en una temàtica diferent que es va desplegant a través de les seccions, però alhora tractem temes totalment oberts, tot hi té cabuda a la Namaka. El nostre afany, a més, és el de donar una volta a tot plegat per oferir una publicació molt atractiva pels nanos, que hi connecti ràpidament a través de les il·lustracions i que trobin el punt esbojarrat que els desperta la curiositat i l’amor per la lectura.
- El punt de partida de Namaka va ser des de zero?Namaka es va gestar des d’Haumea Edicions, des d’on pensem, creem i dissenyem projectes adreçats al públic infantil. Ludifiquem experiències culturals i donem forma a les propostes de manera atractiva i dinàmica. A més, tenim tot el suport de SomDocents, una entitat especialitzada a oferir formació a professionals de la docència i que treballa en col·laboració amb el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. Amb el temps, SomDocents ha integrat Haumea Edicions, així que l’equip resultant és molt divers en punts de vista i, alhora, focalitzat en l’ensenyament a través dels continguts. Tenim el suport i el bagatge dels dos.
- Feu incís en l’aspecte lúdic i el didàctic per igual?Quan els nens s’estan divertint són més receptius a aprendre. Quan ho passes bé l’emoció connecta amb l’aprenentatge i allò que has llegit ho assimiles molt millor. La base de Namaka és la diversió com a canal didàctic. De fet, ara estem treballant en un projecte que es diu 'Namaka a l’Aula' en què l’objectiu és apropar la revista a les escoles perquè en puguin desenvolupar els continguts. Estem creant un dossier pedagògic per fer-lo servir com a eina per treballar les diferents àrees i competències a les escoles.
- Namaka a l’Aula és una versió adaptada de la revista?No, és la mateixa revista amb un dossier adjunt que funciona de guia per als mestres. Per fer la revista ens basem en el currículum de primària, així que el contingut que hi surt és el que s’imparteix a les escoles. Vèiem que ens faltava algun vincle amb els mestres perquè ens consta que hi ha molts docents, que de manera autònoma i com a recurs, treballen la revista a classe. Vam pensar que ens faltava un acompanyament.
- Les il·lustracions tenen un paper destacat a la revista.Els objectius de la publicació són fomentar la lectura i la creativitat. Però també volem treballar l’estètica, que els nens es fixin en les il·lustracions, perquè no són un complement, sinó que de vegades expliquen moltes coses per si soles. A Namaka la il·lustració adquireix molta importància, per això comptem amb il·lustradors molt diferents, que són un puntal per a nosaltres. Després hi ha la feina de disseny que dóna cohesió a la maqueta per crear una sola revista amb imatges molt diferents. A més, treballem per ser una revista integradora i això per a nosaltres és un eix transversal en tots els valors que puguem destil·lar.
- Els nens tenen múltiples estímuls per a distreure l’avorriment. Creus que valoren la lectura com a part de l’entreteniment?En això cal centrar-s’hi una mica. Moltes vegades aquesta tasca la fan els pares i mares, mestres, avis, tiets… és a dir, l’adult que acompanya a l’infant. La revista Namaka arriba a les mans dels nens principalment a través de la subscripció, i aquest és un acte que fa l’adult. Així que s’ha de treballar, no sorgeix de manera espontània. Potser un contingut adaptat a ells en aquest suport no se’ls ofereix tant com podria ser una aplicació de mòbil, per exemple, és així. Ara molts nens utilitzen amb més facilitat el mòbil dels seus pares i manegen aplicacions que no pas llegeixen una revista. Però és que aquest és un estímul que els arriba amb molta facilitat, potser els han posat uns dibuixos i hi ha interferit un tall d’un anunci i, si cliquen a l’enllaç, van d’un contingut a l’altre d’una manera que ni se n’adonen. Una revista no et sortirà així, de sobte, d’enlloc, sinó que ha de ser un adult el que ha de convidar al nen a fer aquest procés.
- Ara també teniu l’edició digital.Durant el confinament vam obrir la revista digital a tothom perquè hi havia molta demanda de continguts infantils. Així i tot, potenciem la revista física perquè per ara és com agrada més, tocar-la, olorar-la i poder-la pintar, escriure-hi... En digital fem exactament la mateixa publicació, potser de vegades hi posem algun enllaç, però encara no és interactiva. En l’àmbit digital ens estem centrant, com deia, en les escoles. Als centres educatius els va molt bé disposar del format digital i així poden projectar els continguts a la pissarra electrònica.
- Cal adaptar-se als temps, als contextos… En aquest aspecte, la situació sanitària ha portat algun canvi?Una miqueta, sí. Malauradament, alguna publicació ha desaparegut durant el confinament, però per sort han estat poques. També el context en què vivim ha donat peu a parlar de determinats temes que d’altra manera no haurien sortit reflectits en una revista infantil, és clar. Així com eI confinament va generar una gran demanda de contingut digital, de rebot va suposar una allau de subscriptors digitals. Aquí vam fer en un salt molt gran pel que fa a la comunicació i va ser en un context d’incertesa total. Així ens va conèixer molta gent i veiem que ara arribem a més lectors, tant a famílies com a escoles, cosa que ha fet que creixin també les subscripcions en paper. Ho valorem en una repercussió positiva.
- Per aquest Sant Jordi heu ideat un concurs que consta en crear un audioconte, ens expliqueu la idea?És una idea que neix entre Haumea, la revista Namaka, SomDocents i l’aplicació Hoot! Aquesta aplicació permet fer gravacions i editar-les afegint efectes, és molt intuïtiva i els nens la poden fer servir. Per Sant Jordi sempre fem concursos i aquest any el concurs consisteix en el fet que els nens creïn un conte i el gravin amb l’aplicació a partir d’una frase inicial que els donem de premissa. Es pot participar en català o en castellà, perquè ara la Namaka digital també l’oferim en castellà. Disposen de 3 lots de premis per a cada categoria, amb regals molt xulos.
- Ja són 4 Diades, 4 anys. Quina valoració en feu?Vam viure uns inicis molt emocionants, engrescadors i encoratjadors. Després van venir moments durs, de picar pedra, de veure que tot cal treballar-ho molt i vam ser conscients del volum de feina que implicava el projecte, però alhora estem molt satisfetes. En aquests quatre anys hem aconseguit moltes coses! Namaka té un abast de 8000 persones per a cada revista i en castellà estem al voltant dels 3000 lectors. El nombre de subscriptors va creixent, les revistes es poden trobar a les botigues de la cooperativa Abacus i a més de 300 biblioteques d’arreu de Catalunya. Estem dins de plataformes de lectura com Odilo i Nubico on es pot descarregar la Namaka, i a través d’elles guanyem molta visibilitat. També a les plataformes escolars amb Legiland i Yoleo, on els menuts poden compartir i recomanar lectures. Estem contentes i volem seguir creixent.
Web Revista Namaka Web SomDocents
