Hi haurà firaires mentre hi hagi pessebres

Albert Deulofeu regenta una parada de pessebres a la Fira de Santa Llúcia del davant de la Catedral de Barcelona

Helena Martín

21/12/2020

Fires i festes

Vés a saber quan la Catedral de Barcelona havia estat tan sola com aquest 2020. "Si aquest any hi hagués algun turista, li faria una foto per tenir-ne un record, no n'hem vist cap", diu el firaire de Santa Llúcia Albert Deulofeu. Entre el Portal de l'Àngel i el barri del Born, la Fira de Santa Llúcia del centre de Barcelona és un punt assegurat de la ruta dels turistes pel centre de la ciutat: botigues de roba de totes les marques i restaurants de moda encerclen cada any a partir de mitjans de desembre una tradició que té la seva seu davant la Catedral de Barcelona.

La molsa, les coves, els molins d'aigua i les figures del pessebre fan de contrast a la febre consumista de Nadal. Des de 1929 la família de Deulofeu fa resistir el pessebre. Originaris de Palafrugell, els besavis del firaire treballaven a una empresa del suro i van començar a fer pessebres amb els sobrants. L'any 1929 va ser quan la besàvia de l'Albert Deulofeu va posar-se al carrer de Santa Llúcia a vendre coves fetes per ella mateixa, i aquest negoci el va seguir la seva filla i, anys després, l'Albert. "Recordo que amb 13 o 14 anys, un dia vaig fer una cova jugant, pensava que seria per tirar, i el segon dia la meva mare el va vendre", explica. A casa seva, des que són petits que els portaven a la parada: "La meva mare estava amb bolquers sota el taulell mentre la meva àvia venia", afirma el firaire.

L'Albert no nota massa diferències a la Fira si ho compara amb la de la seva infància: "El cor de la fira és el mateix, hi ha molts firaires que són de tercera o quarta generació". De paradistes, diu, n'hi ha que venen i n'hi ha que marxen, de joves i de grans. Un denominador comú que és invisible al client és l'economia: "Ser autònom és molt complicat, portis el negoci que portis, i si pots facturar només un mes a l'any, encara més". L'Albert només factura el mes de desembre. Durant l'any, ell i la seva dona es dediquen a crear pessebres i, per tant, els seus ingressos depenen de les vendes que fan a la Fira. Per aquest motiu, per a ell el turisme no desvirtua la fira, sinó que suposa "una ajuda". "Ens guanyem la vida així, no ens farem milionaris però guanyem el just per anar fent", afegeix.

Parada de pessebres d'Albert Deulofeu. | Foto: Helena Molist.
La parada de Deulofeu, que també és el president de l'Associació de la Fira de Santa Llúcia, es dedica a vendre les coves que alberguen el Naixement, i afirma que no té un perfil de client molt marcat. De joves en venen pocs, comenta, però Deulofeu argumenta que comprar el pessebre forma part del cicle de la vida: els nens acompanyen els pares, els adolescents deixen de venir i després, quan els joves tenen fills, tornen a començar amb la roda de posar el pessebre a casa altra vegada.

L'Albert Deulofeu no vol fer previsions sobre el futur de la seva parada ni de la Fira de Santa Llúcia: "Fer previsions és molt complicat, aquest any amb la Covid no n'hem fet perquè és una sorpresa cada dia. L'any 1786 ja es feia la Fira de Santa Llúcia, esperem que també es faci d'aquí a 50 i 100 anys perquè és la fira de temàtica nadalenca més antiga del món!", exclama. Mentre hi hagi pessebres, hi haurà la Fira de Santa Llúcia.