Albert Plans

Foto: 

Víctor P. de Óbanos

Albert Plans: "'La segona estrella' és un mirall de la part més crua de la realitat actual"

El guionista de sèries com ‘Plats Bruts’ presenta la seva primera novel·la, una ‘road novel’ d’intriga i ciència-ficció
Judit Monclús
,
20/09/2021
Llibres
La Sara es desperta un dia en una barraca d’un indigent sense recordar res fins que s’adona que algú intenta assassinar-la. Vol esbrinar què li ha passat i per què té un poder que la fa temible. Juntament amb en Juli, un periodista en hores baixes, i l’Enric, un jove enamorat d’ella, emprèn un viatge per trobar respostes sense saber que algú els està vigilant de molt a prop. Albert Plans (Sabadell, 1970), guionista de sèries tan conegudes com ‘Plats Bruts’, ‘Ventdelplà’, ‘Porca Misèria’ i ‘Kubala, Moreno i Manchón’, entre d’altres, fa la seva primera incursió en el món literari amb ‘La segona estrella’ (Més Llibres, 2021) una història que barreja la intriga i la ciència-ficció amb tocs d’humor que enganxa des de la primera pàgina i que convida el lector a unir-se a aquesta ‘road novel’ per investigar el misteri que acompanya els protagonistes.
On queda la nostra privacitat i la nostra capacitat de decidir? Si ho saps tot d’algú, és molt fàcil manipular-lo

- Debutes amb una novel·la trepidant, molt visual i amb una estructura que, no sé si ja ho vas fer amb aquesta intenció, es podria traslladar perfectament a la pantalla...
La intenció no era aquesta. D’alguna manera, en ser una història en què hi ha un personatge que està contínuament vigilat i on els antagonistes l’estan controlant en tot moment, m’anava molt bé aquesta narració en present descrivint tot el que anaven veient. Vulguis o no vulguis, tota la meva trajectòria en audiovisuals, segur que d’una forma més o menys inconscient, acaba sent reflectida en la manera d’escriure-ho. Diguem que una de les feines importants de la novel·la ha sigut intentar donar-li un estil literari, que fos de lectura atractiva, que la narració arrossegués...

- A l’hora d’explicar una història, has trobat gaire diferents els mecanismes per fer-ho en una novel·la o en un guió, al marge que en aquest darrer cas s’hagin de tenir en compte aspectes audiovisuals?
Precisament en la meva feina com a guionista hi ha una metodologia de treball que està bastant pautada: primer treballem els arguments, després treballem tota l’estructura i pensem què passa en cada escena i, finalment, escrivim els diàlegs. En canvi, en la novel·la, tenia una idea més o menys clara de cap on anaven les coses, però vaig decidir llançar-me directament a l’escriptura sense tenir una estructura tancada. Ha estat una diferència respecte al que és l’escriptura dels guions.

  • imatge de control 1per1
  • imatge de control 1per1

- De fet, has escrit la novel·la amb un ritme més pausat que el d’un guió perquè fa poc afirmaves que ho has fet quan tenies temps al llarg d’uns quants anys...
Ha sigut una novel·la que he anat escrivint a mesura que no anava escrivint guions. Per tant, ha estat un entrar i sortir contínuament de la novel·la. Ha allargat el procés d’escriptura perquè cada vegada que te n’allunyes hi has de tornar a entrar i és una nova immersió, però aquest temps entremig entre escriptura i escriptura, et permet una visió i una distància que et deixa ser més analític, estar menys implicat en el que acabes d’escriure i fer una revisió més a fons del que vas escrivint. Això m’ha suposat moltes vegades escriure i reescriure i reescriure i reescriure. Molts fragments de la novel·la els he reescrit força vegades.

- La Sara, una de les protagonistes, es desperta un dia en una barraca d’un indigent sense recordar res fins que s’adona que algú intenta assassinar-la. És el punt de partida de la novel·la, de suspens i, a la vegada, una road novel amb tocs de ciència-ficció i d’humor. Com es cuina amb tots aquests ingredients perquè el resultat sigui òptim?
La cuina ha estat una cuina d’etapes, com et deia abans. Tenia clar el punt de partida, que és aquest personatge que es desperta sense recordar res, que és vigilat de forma molt propera per uns personatges misteriosos. Tenia clar que passava en el futur i que hi havia elements de ciència-ficció i de poders parapsicològics. A partir d’aquí, els personatges i l’argument han sortit d’un procés d’anar tirant endavant i de veure què passava. Moltes vegades, un cop escrit, calia revisar-ho, veure si tenia coherència, si generava prou intriga i reescriure-ho si hi havia alguna cosa que grinyolava.

- 'La segona estrella' atrapa el lector des del primer moment, però tu també has atrapat audiència en la teva faceta com a guionista en sèries com 'Plats Bruts', 'Ventdelplà' i 'Porca Misèria', entre d’altres. Quina és la clau de volta per enganxar explicant històries?
Primer has de saber què vols explicar i tenir molt clara la temàtica, què hi ha al fons de la història, l’ensenyança, la moralitat que se’n desprèn. En aquest cas, el tema que arrossega tota la història és el de la privacitat amb una pregunta: què passa si ho saben tot de tu? Te’n pots sortir o no? Pots guanyar o no? D’alguna manera, aquestes són les preguntes que volia plantejar amb la novel·la i amb la qual també intento respondre. Per una altra banda, tenia clar el conflicte, allò que mou els personatges. El personatge de la Sara intenta descobrir què li han fet i, al mateix temps, intenta salvar la pell. Una altra de les claus de volta, no de la novel·la sinó de qualsevol narració, és la generació d’intriga, que cada capítol respongui una part de la història però generi noves preguntes sobre la història. El lector ha de voler saber què passarà al final de cada capítol perquè s’han generat una sèrie d’incògnites que espera que siguin respostes a les següents pàgines. I una altra cosa, que és el que porta més feina, tot això només funciona i només té sentit si la llengua que utilitzes, l’estil, fa que el lector gaudeixi de la lectura. Cal una llengua, el català en aquest cas, que faci la lectura atractiva, que serveixi per lliscar per la història.

- Sobre la intriga que deies i l’estructura que comentàvem al principi de l’entrevista, hi ha personatges que apareixen en fragments que discorren paral·lels a la història principal, però que et desperten interès perquè no saps qui són ni què estan fent exactament...
Al principi de la història hi ha tota una sèrie de personatges que els anem seguint i que no sabem quina relació tenen entre ells, però que de mica en mica, la història els va unint en una cruïlla en què acaben junts ja sigui per ajudar-se, per trair-se o per assassinar-se els uns als altres. [riu]

 

Albert Plans | Foto: Víctor P. de Óbanos
- Abans em parlaves de la moralitat de la novel·la, que el tema de la privacitat i com amb les noves tecnologies pot arribar a desaparèixer és determinant en la trama, però també hi ha pinzellades d’altres aspectes que, malgrat que la novel·la no se situï en l’actualitat, augures que no tindran solució, com la precarietat dels periodistes o de les persones sense papers...
[riu] Jo vaig estudiar Periodisme i he treballat de periodista i tinc bons amics i companys que  s’hi dediquen. Crec que el món del periodisme es va avançar a altres camps. La precarietat és com una taca d’oli maligna que es va estenent en tots els camps professionals i que, malauradament, fa que la vida de les persones sigui cada vegada més incerta i més angoixant. Llavors, sense dubte, en tots els camps això és important però en el de la comunicació i el periodisme perjudica profundament el funcionament de la democràcia. Si els periodistes no treballen en bones condicions, no podrem garantir que les informacions que ens arriben a tots siguin el màxim d’imparcials i ben treballades. Això és fonamental per tenir una aproximació a la realitat.

- Amb relació a la tecnologia, a la novel·la n’apareixen eines o usos desconcertants, com ara la Veronica Lake, l’assistent de telèfon mòbil a l’estil de la Siri però amb personalitat pròpia, o el fet que hi hagi algú que pugui seguir on van els protagonistes perquè pot veure i escoltar tot el que fan i diuen com si fos dins del seu cap. Si quan es va estrenar la sèrie Black Mirror ens desconcertava, ara crec que no se’ns fa tan estrany que puguin existir aquestes situacions que planteges. Les veus prou plausibles perquè ens hagin de preocupar?
Crec que sí perquè l’espionatge que pateix la Sara no és a través de les xarxes socials, és a través d’un mecanisme més propi de la ciència-ficció, però en el fons el tema és aquest: cada vegada més la tecnologia destrueix la privacitat. No només ara amb les xarxes socials sinó que en un futur encara serà més bèstia perquè ja s’està parlant de l’internet dels sentits. Primer era l’internet de la informació, en què es connectaven ordinadors. Després, l’internet de les coses, que connectava la xarxa amb rellotges, mòbils, cotxes, neveres, etc. Ara diuen que està a punt d’implantar-se l’internet dels sentits, que és quan el nostre propi cos es connecti a la xarxa a través dels nostres sentits i capturi informació de nosaltres directament. Imagina quanta informació s’abocarà a la xarxa i quanta capacitat hi haurà de saber què fem, pensem, desitgem, etc. Tornant a la moralitat de la història és reflexionar sobre què passa quan ho saben tot de nosaltres. On queda la nostra privacitat i la nostra capacitat de decidir? Si ho saps tot d’algú, és molt fàcil manipular-lo.

- "Surten de l’autopista al primer trencall i decideixen aturar-se en un restaurant de carretera on un rètol assegura que hi fan la millor paella del país; testimoni anacrònic de quan al delta s’hi cultivava arròs". El pas dels protagonistes per les Terres de l’Ebre és un exemple que palesa que la història se situa en un futur en què els efectes del canvi climàtic ja són irreversibles...
Segurament el delta de l’Ebre és el lloc que pateix més aquest canvi climàtic per la fragilitat de l’ecosistema. La història passa a una Catalunya d’aquí quinze, trenta, quaranta anys, no els sé exactament, en què la crisi climàtica està fent estralls i té repercussió en la vida de les persones i en la destrucció de la manera de viure i dels paisatges tal com els coneixem avui en dia: el delta està pràcticament desaparegut, el riu Ebre és un riuet per on gairebé no corre aigua, ja no s’hi planta arròs, la Plana de Lleida s’està convertint en un desert de dunes, plou cendra dels incendis que hi ha a tot arreu. És un panorama desolador però és com pinta si no som capaços de donar-li la volta, que sembla que no hi acabem de posar fil a l’agulla.

- Definires 'La segona estrella' com a pessimista?
És allò que diuen: un pessimista és un optimista informat. No vol ser pessimista perquè els personatges, malgrat tot el que els passa i totes les dificultats, van tirant endavant. Hi ha una evolució dels personatges, sobretot d’alguns que tenen un component més egoista i negatiu. La història serveix perquè aquests personatges creixin com a éssers humans, que en un principi actuen d’una forma motivats per l’egoisme i que acaben actuant d’una forma més altruista. En aquest sentit, crec que no és negativa, però sí que el món on tot passa és un món molt trinxat en l'àmbit ecològic i social. La protagonista és una immigrant sense papers i això li suposa una situació d’estrès encara més gran. No sé si és pessimista, és un mirall de la part més crua de la realitat actual. És un mirar al futur que diu que si no donem una mica la volta a les coses, cada vegada estarem pitjor ecològicament i socialment.

- El final pot ser concloent però, a la vegada, obert a una segona part. L’has plantejada?
Sí que podria tenir-la però ara mateix no la planteja. Té un punt de final obert, però la història que estic explicant sobre aquesta persecució queden respostes i entens perquè acaba com acaba.

- Després d’haver fet aquesta primera incursió en el món literari, te n’han vingut ganes de més o et quedes en el teu vessant de guionista?
Sí, a veure com va tot. Al final, suposo que em passarà el mateix que amb La segona estrella, que aniré combinant l’escriptura d’una segona novel·la amb la d’altres històries més pensades per a l’audiovisual. Pots tenir molts plans però mai saps què acabaràs fent. La intenció és que sí, però tot dependrà de com vagin sortint les coses. Ara treballo en guions.

Més informació: 

A

També et pot interessar