Jump to navigation
- Creus que escriu diferent una artista visual? Hi veus alguna connexió entre aquest origen artístic i la forma d'escriure?Crec que un artista visual escriu diferent en tant que tothom escriu diferent. Però sí que és veritat que el fet de treballar també amb altres materials i formats que no siguin el text o la literatura, de tenir molts referents que potser no escriuen, o plantejar-se la producció d'una manera o d'una altra, pot afegir colors a aquesta diferència. Jo entenc la meva producció literària i artística com una sola cosa, un sac d'interessos, idees i intencions que a vegades agafa una forma o n'agafa una altra. I sí que penso que el meu background artístic i la manera com escric es barregen i influencien constantment, i que un no seria sense l'altre.
- Volies fer un homenatge al món rural. El món rural com un espai entre fantàstic i màgic, però també quotidià i vulgar. Quin paisatge humà i simbòlic volies reflectir?Jo vinc del món rural i és un espai, un imaginari, un paisatge i uns personatges que m'interessen profundament. Entre altres coses perquè al món rural hi tenen lloc cada dia temes tan brutals i transcendents com la vida, la mort, l'instint, la violència, els xocs... Volia reflectir tot això alhora que volia barrejar experimentalitat amb ruralitat que són dues coses que potser no sempre van agafades de la mà.
- Els joves de les perifèries sempre hem de decidir entre quedar-nos o marxar a la ciutat. Volies parlar també d'aquesta espècie d'èxode generacional?En el meu cas, la decisió entre marxar o quedar-me, estava molt impregnada d'unes ganes molt intenses de marxar, de veure món, de conèixer llocs. I en marxar, et pots remirar el lloc d'on vens amb tota una altra perspectiva i mirada, i redescobrir el paisatge i l'imaginari d'on has sortit.
- El Premi Documenta valora sobretot l'originalitat de la proposta. Què vol dir experimentar en literatura per a tu?Vol dir investigar, vol dir buscar, vol dir pensar i fer pensar, vol dir jugar, vol dir fer servir la ironia, vol dir perseguir totes les idees, i desenvolupar totes les possibilitats. I llavors polir i retallar i llençar molt material. Vol dir arriscar, i vol dir fer tot això sense oblidar o abandonar mai el gaudi absolut al qual és capaç de submergir-te la literatura i el fet d'explicar o llegir històries.
- Per què vas optar per titular-ho Els Dics? Tenies més idees que vas descartar? Quines?'Els dics' es deia 'Els dics' des de molt al començament, i no va tenir mai cap altre nom. 'Els dics' és un títol força metafòric que parteix de la idea que els esdeveniments a la vida no passen ordenadament, ni amb un sentit, un perquè o una metàfora darrere, sinó que tenen lloc tots alhora, desordenadament i perquè sí. El que fem amb la literatura, el que fem quan els convertim en històries, és donar-los un ordre, un sentit, tot un seguit de símbols i metàfores, com si transforméssim aquesta basta i desbocada quantitat d'aigua que és l'existència, en un riu, amb el seu curs, cabal, els seus dics i les seves preses.
- Utilitzes un recurs una mica bíblic a l'hora de nomenar les situacions i les persones. "Aquesta és l'Ada i aquesta és..." Quin és el significat que tu atribueixes a aquest recurs?M'agrada la idea bíblica. Les escenes quotidianes del dia a dia de l'estiu de l'Ada, fan servir aquest recurs. I ho fan per diferenciar-se dels contes que escriu l'Ada, que pretenen submergir-te a tot un seguit de mons literaris. El recurs d'"Aquesta és/aquest és", vol emmirallar-se a la realitat, i juga a senyalar amb el dit, a fer-te tocar amb el front, tot el que la veu narradora descriu, com qui senyala una fotografia o qui s'apropa molt al que filma amb l'objectiu d'una càmera. És un joc i alhora és una peça més en aquest pensar i construir narrativa.
- Diria que en total sou quatre les dones que heu guanyat el premi Documenta. Creus que teniu alguna cosa en comú? Alguna d'elles la consideres referent?Segur que tenim coses en comú, però no pel fet de ser dones. I segur que hi ha coses que no s'apropen ni que no ho volguéssim. Les propostes de les tres em semblen molt interessant, però sí que puc destacar que el treball artístic de l'Alícia Kopf (Imma Ávalos) el seguia abans que publiqués 'Germà de gel', i que m'interessen molt els artistes i escriptors que fan projectes híbrids amb un peu a cada banda.
- Què valores en una proposta literària ara que t'has estrenat com a escriptora de narrativa?Valoro moltes coses molt diferents, des de la capacitat de submergir-te en històries molt ben explicades, passant per la capacitat de modelar i impregnar-te de sensacions i ambients, fins a la intel·ligència desbordant que desprenen alguns textos o la capacitat de sorprendre, d'arriscar i d'obrir portes i possibilitats d'algunes propostes.
