Roser Regolf
,
15/04/2019
Llibres

Àngel Burgas: “La idea del bar neix del que jo havia sentit dir del Broadway de Jesús"

L’escriptor presenta ‘Els dies del Rainbow’, una de les seves últimes novel·les inspirada en un bar de les Terres de l'Ebre
Àngel Burgas

Foto: 

Antònia Gàzquez
Àngel Burgas
Una dona que perd la memòria durant tot un dia. Un noi discapacitat de qui tothom en conta històries per a no dormir. Un home gran que en el seu temps era el propietari d’un dels bars més moderns del poble i que, ara, pateix una malaltia que no el deixa sortir de casa. Aquests són alguns dels personatges que es retroben cara a cara amb el seu passat a la barra del Rainbow, un bar de poble que va ser tot un símbol de llibertat als anys 80. ‘Els dies del Rainbow’ és una història coral que es desplega en capes heterogènies que, juntes, conformen una realitat amb un significat diferent per a cadascun dels personatges. ‘Els dies del Rainbow’, una de les últimes novel·les de l’escriptor Àngel Burgas (Figueres, 1965), parla de secrets del passat, d’històries peculiars i d’un assassinat. Hem parlat amb ell per desvetllar-ne algunes de les claus.
“Sempre havia sentit parlar d’un bar de Jesús que es deia 'Broadway'. Era com un lloc mític molt avançat al seu temps, un bar que et podies trobar perfectament al Madrid de La Movida, però no en un poble petit del Baix Ebre”

- Tot i que no ho dius literalment, els carrers pels quals transcorre la trama de la teva última novel·la semblen els d’algun poble ebrenc.
No ho vaig posar perquè jo faig servir molt de diàleg, i no m’hagués semblat honest imitar només la variant dialectal de les Terres de l’Ebre. Per això he preferit no posar cap nom i dir que passa en dos pobles i una ciutat, però sí, vaig pensar en Jesús, Roquetes i Tortosa.

- Per què aquest escenari?
Jo sempre parteixo d’experiències reals. Un dia, una amiga, justament en terres ebrenques, em va explicar que la seva mare havia sofert una pèrdua de memòria transitòria. La dona no recordava res del que li havia passat durant tot un dia. A això es va afegir que jo sempre havia sentit parlar d’un bar de Jesús que es deia Broadway. Era com un lloc mític molt avançat al seu temps, un bar que et podies trobar perfectament al Madrid de La Movida, però no en un poble petit del Baix Ebre. I són aquestes coses que em van cridar l’atenció que, juntament amb altres experiències meves, fan que escrigui ‘Els dies del Rainbow’.

- Al llibre, el Rainbow és el centre neuràlgic de tot l’entramat...
Hi ha diverses històries que s’expliquen a la vegada, però totes van a parar en aquest bar, per això podem dir que és allí on tot es cou. La idea del bar neix d’alguna manera del que jo havia sentit dir del Broadway de Jesús, tot i que no hi vaig estar mai. I és per això que busco una paraula en anglès, com és rainbow, per substituir el nom de l’original però sense allunyar-me’n massa.

- Parlem d’un relat coral amb diverses històries que s’acaben unint.
Quan vaig pensar en el Rainbow tenia molt present la tradició oral. Llavors, mentre jo li explico una història al lector, els personatges de la novel·la també comparteixen coses entre ells. Cada trama és paral·lela i no hi ha un protagonista i personatges secundaris, sinó que tots són els personatges principals.

- Et sents més còmode treballant amb històries paral·leles?
És una cosa que solc fer molt, sempre m’ha agradat no centrar el protagonisme en una sola persona. A mi m’agrada molt el cinema, suposo que per això intento fer un tipus d’escriptura molt àgil perquè el lector estigui enganxat a la història. I el fet que les coses no passen només a una persona provoca que hi hagi un ritme marcat. Perquè no només és important allò que passa, sinó la reacció que provoca a la gent. I com més opinions hi ha entre els diferents protagonistes, més reaccions es produeixen també.

- D’altra banda, aquesta és una forma d’escriure en què el lector es pot perdre fàcilment...
Clar, i aquí és on entra l’ofici. La complexitat aparent que té ‘Els dies del Rainbow’ crec que l’he superat molt bé amb l’experiència que tinc després d’haver escrit altres novel·les. Tot i això, no dic que sigui fàcil escriure amb tants personatges i amb dos temps que es van combinant aleatòriament, perquè hi ha uns fets que van passar al 1980 i uns altres al 2017. La gràcia és que intento que el lector no es perdi mai.

- Parlant d’aquests dos temps, passa sovint que hem de despertar el passat per descobrir la veritat...
Els personatges del llibre tenen molt present el seu passat. L’amo del bar, per exemple, enyora el passat de quan era popular; després n’hi ha un altre que enyora el passat que no va tenir, és a dir que intenta fer tot allò que en un passat no va gosar fer; o un que feia 35 anys que no tornava al poble i que de sobte es retroba amb tot el seu passat. I pel que fa a la veritat, és una mica relativa, perquè quan acaba la novel·la no és tot com et pensaves.

- En els personatges també hi ha un punt amb què ens podem sentir identificats.
Jo no jutjo els meus personatges. A més, els podem veure des de fora però també es mostra una part que, de vegades, no volem que es faci evident. I d’aquesta part a la novel·la se’n parla. D’altra banda, en el Rainbow veiem un ambient molt costumista, i en pobles petits on tothom es coneix sol haver-hi llegendes i rumors. Al final una de les lectures que es pot fer és que tots tenim una part amagada i que creiem veritats que són mentides o històries inventades sense raó de ser.

- D’altra banda, hem parlat d’una novel·la per a adults però sembla que estàs triomfant en la literatura juvenil.
Jo vaig ser professor durant molts anys i començo a escriure llibres juvenils per això, per l’experiència. Jo mateix m’identifico amb aquest públic i sé com dirigir-m’hi. Ara feia deu anys que no escrivia per a adults i sembla que m’he encasellat una mica en els títols per a joves, però també m’agrada molt escriure per a gent més gran.

- Suposo que això també et fa escriure sota el gènere de la intriga.
Exacte. El thriller i l’humor podríem dir que són els grans temes en els quals em baso. I he de dir que escrivint aquestes històries he après molt.

- A finals de l’any passat presentaves ‘Tots estimem l’Emma’ i tot seguit els llibres infantils ‘Vecinos’ i ‘La meva vida nova’. Sembla que estàs en un moment intens de creació literària.
I ara, al mateix temps que ‘Els dies del Rainbow’, també ha sortit la novel·la juvenil ‘Ohio’. A més, en aquest moment estic escrivint dues novel·les a la vegada. Una està molt avançada i l’altra als inicis, i depenent del dia em poso a inventar o bé a corregir la que ja està gairebé acabada. He de dir que m’agrada tenir sempre diversos fronts oberts.

Més informació: 

Facebook Àngel Burgas

També et pot interessar