Roser Regolf
,
28/08/2018
Activa't

Laia Soler: “La ficció és un mirall on sempre veiem reflectit el que més ens preocupa”

L’escriptora serà una de les ponents de la 4a edició del TEDxYouth@Amposta el proper 1 de setembre
Laia Soler

Foto: 

Cedida
Laia Soler amb el seu primer llibre
Endinsar-se en un món fantàstic que molts cops s’assembla més a la realitat del que ens pensem. Diuen que els seus llibres estan plens de màgia, i és que tot i no tenir un estil determinat, ella diu que al que més s’apropa és al realisme màgic. Des de molt petita, la Laia Soler (Lleida, 1991) va decidir que volia ser escriptora. Uns anys més tard, va estudiar periodisme per acabar descobrint que la immediatesa no estava feta per a ella. Preferia que les coses anessin sorgint a foc lent. El seu primer llibre publicat, ‘Los días que nos separan’, va ser guanyador del I Premi Literari 'La Caixa/Plataforma Neo'.
"A Islàndia vaig descobrir-me a mi mateixa, perquè allà vaig aprendre a valorar i estimar la natura"

Avui diu que viu envoltada de llibres i enamorada d’Islàndia, un país al qual va dedicar una de les seves quatre obres publicades. Serà una de les participants al TEDxYouth, juntament amb altres ponents, que tindrà lloc el proper 1 de setembre a Amposta. Un esdeveniment que mostra la fortalesa i la innovació dels més joves.

- Acabes la carrera de periodisme, però abans de graduar-te ja descobreixes que l’ofici no és per a tu. Per quin motiu?
A les pràctiques que vaig fer a la carrera ja vaig adonar-me que no m’agradava la immediatesa que requereixen la majoria de mitjans de comunicació. A més, durant els meus anys universitaris vaig portar un blog literari. I la combinació de les dues experiències em va ajudar a veure que el meu camí era la literatura.

- Un blog literari que escrivies sota un pseudònim...
És molt típic utilitzar pseudònim al món bloguer. No era una forma d’amagar-me, sinó de crear un altre personatge que es mogués per la xarxa.

- Què t’inspira?
Tot el que m’envolta, des de pel·lícules fins a converses que sento pel carrer. Tot i que la natura i la música són les millors fonts d’inspiració.

- Un dels teus llibres es titula ‘Heima es hogar en islandés’. Què t’apropa a una terra tan llunyana com Islàndia?
Un viatge que hi vaig fer amb la meva família l’any 2006. Jo tenia quinze anys, era encara una adolescent d’aquestes que remuguen massa. A Islàndia vaig descobrir-me a mi mateixa, perquè allà vaig aprendre a valorar i estimar la natura.

- De fet, portes un tatuatge d’una paraula amb islandès...
Sí. És la paraula islandesa Takk, que significa "gràcies". Va ser el meu primer tatuatge i és també el més especial pel seu triple significat: el literal, que és "gràcies” en islandès; perquè és el disc i una cançó de Sigur Rós, un dels meus grups preferits; i el tercer l’entendran els qui hagin llegit el meu segon llibre ‘Heima es hogar en islandés’, on aquesta paraula pren molta força.

- L’any 2013 vas guanyar el primer premi de novel·la juvenil 'La Caixa/Plataforma' per la teva primera novel·la ‘Los días que nos separan’. Què va significar per a tu?
Allò va suposar un canvi radical en la meva vida a llarg termini. El premi m’ha permès començar la meva carrera com a escriptora i, d’altra banda, també m’ha donat una gran empenta en l’àmbit laboral.

- Una novel·la pot ajudar a superar un moment complicat?
I tant! Penso que la ficció és un mirall on sempre veiem reflectit el que més ens preocupa: quan llegim un llibre, l’interpretem i el digerim, i això ho fem posant-hi part de la nostra experiència. Hi ha històries pensades per ajudar a un nivell profund, hi ha llibres que ajuden sense saber-ho i d’altres que ajuden senzillament perquè entretenen.

- Penses que les teves obres tenen el do d’ajudar a qui les llegeix?
No ho sé, però si és així, jo seria molt feliç! Sé que hi ha persones a les qui els meus llibres han ajudat, però també penso que és més mèrit del lector que del llibre, perquè al final és ell qui interpreta el missatge. Si els lectors poden trobar en les meves històries claus per solucionar el que no funciona, jo em dono per satisfeta.

- Quin consell donaries als joves que els hi agrada escriure?
Paciència, perseverança i sobretot pràctica. A escriure se n’aprèn llegint molt i escrivint encara més.

Més informació: 

També et pot interessar